Alguns de vosaltres suposo que vau poder presenciar el programa de televisió espanyola on sortia en Josep Lluís Carod Rovira.
La veritat és que en Josep Lluís, com tot polític que és, n’ha fet de bones i de dolentes, però una cosa no se li pot negar: els té molt ben posats !!!!
Hem de tenir en compte que estava en un programa que era com si estigués dins una gàbia i a fora hi haguessin molts lleons que el volien devorar. I no tan sols es va defensar dins la gàbia si no que fins i tot va obrir la porta per defensar-se com tot un senyor.
Trobo molt bé que no li agradi que li diguin “José Luis” perquè ell no es diu així !! No crec que costi tant fer un esforç per aprendre a dir Josep Lluís. I és igual si no saben dir la lletra “ll”, la qüestió és fer l’esforç d’intentar-ho. No s’ha de ser doctorat en filologia per saber dir un nom amb català. I és que els del país veí no aprenen a dir noms anglesos ? És que no saben dir Arnold Schwarzenegger ? Què és més difícil dir Josep Lluís o aquest nom impronunciable ? Voler és poder en aquesta vida.
Jo per temes laborals alguns cops m’han dit “Jorge”, i amb educació i ràpidament he contestat que el meu nom és Jordi. I és aquest perquè tinc un carnet de pres espanyol que així ho indica. Amic Jorge, no hi ha cap mal en dir-se així, però jo em dic Jordi.
Un altre tema és el de l’adaptació. Jo no entenc que persones que s’han guanyat la vida al nostre país durant quaranta anys encara no parlin el català. Això per mi és imperdonable, jo amb aquesta gent no els hi parlaré amb castellà perquè la falta de respecte és seva al no parlar-me amb català quan fa tants anys que són aquí. Jo no tinc cap problema a parlar amb castellà amb un nou vingut, però en altres casos no !!!
Penseu que si nosaltres no conservem i lluitem per la nostre llengua no ho farà pas ningú !!!
Qui vingui a Catalunya que aprengui el català que a més a més fan cursos gratuïts !!!
Jo vaig marxar un any a França i des del primer dia vaig haver d’espavilar-me per aprendre el francès.
Gràcies Josep Lluís per donar la cara per molts catalans que estem amb tu amb moltes de les teves idees que defenses amb tanta integritat, força i convicció.
Visca la terra.
Reflexionem senyors, reflexionem.
La veritat és que en Josep Lluís, com tot polític que és, n’ha fet de bones i de dolentes, però una cosa no se li pot negar: els té molt ben posats !!!!
Hem de tenir en compte que estava en un programa que era com si estigués dins una gàbia i a fora hi haguessin molts lleons que el volien devorar. I no tan sols es va defensar dins la gàbia si no que fins i tot va obrir la porta per defensar-se com tot un senyor.
Trobo molt bé que no li agradi que li diguin “José Luis” perquè ell no es diu així !! No crec que costi tant fer un esforç per aprendre a dir Josep Lluís. I és igual si no saben dir la lletra “ll”, la qüestió és fer l’esforç d’intentar-ho. No s’ha de ser doctorat en filologia per saber dir un nom amb català. I és que els del país veí no aprenen a dir noms anglesos ? És que no saben dir Arnold Schwarzenegger ? Què és més difícil dir Josep Lluís o aquest nom impronunciable ? Voler és poder en aquesta vida.
Jo per temes laborals alguns cops m’han dit “Jorge”, i amb educació i ràpidament he contestat que el meu nom és Jordi. I és aquest perquè tinc un carnet de pres espanyol que així ho indica. Amic Jorge, no hi ha cap mal en dir-se així, però jo em dic Jordi.
Un altre tema és el de l’adaptació. Jo no entenc que persones que s’han guanyat la vida al nostre país durant quaranta anys encara no parlin el català. Això per mi és imperdonable, jo amb aquesta gent no els hi parlaré amb castellà perquè la falta de respecte és seva al no parlar-me amb català quan fa tants anys que són aquí. Jo no tinc cap problema a parlar amb castellà amb un nou vingut, però en altres casos no !!!
Penseu que si nosaltres no conservem i lluitem per la nostre llengua no ho farà pas ningú !!!
Qui vingui a Catalunya que aprengui el català que a més a més fan cursos gratuïts !!!
Jo vaig marxar un any a França i des del primer dia vaig haver d’espavilar-me per aprendre el francès.
Gràcies Josep Lluís per donar la cara per molts catalans que estem amb tu amb moltes de les teves idees que defenses amb tanta integritat, força i convicció.
Visca la terra.
4 comentaris:
No és el primer cop que coincidim en temes. Que sàpiguen els lectors que és pura coincidència. Tens raó amb lo de la llengua, a mi tb m'irrita.
És lleig citar-se a un mateix, però et passo un poc que un servidor va escriure al seu blog(abans de tenir a Mr. Rota com a lector) que parla això que tractes avui: http://enrictomas.blogspot.com/2006/09/aprenent-una-llengua.html
Sí, en Carod va estar lúcid i integrat al programa, es movia bé i responia bastant bé. Jo crec que els primers tres anys el van curtir molt i ara va aplicant el que va aprendre, oi?
Amic Jordi, jo em dic Jorge,
haig de dir que davant aquest hooligan Pe-Pero que es feia passar per senyora de Valladolid més pròxima al Frente Nasssional que a Acebes, i deia no saber dir Josep Lluís,
jo també l´hagués contestat: "no me llamo Jorge ,mi nombre es Jordi"
També alguns amics, veïns, vells professors o fins i tot companys de feina de tota Espanya em diuen Jordi sense que per mi tingui major trascendéncia, per a mi també es el meu nom com George, Yuri, Gorka, Giorgio o el propi Jorge.
Amic Jordi, no estic del tot d´acord amb allò de la falta respecte de la gent que fa més de 40 anys que es guanya la vida a Catalunya i no parla català.
Entenc i comparteixo aquesta postura per a gent relativament jove,no cal que portin 40 anys a Catalunya amb 10 ó 15 es més que suficient, els mitjans per aprendre aquesta llengua avui, no son no ni molt menys es de fa 40 anys quan estava pràcticament prohibit parlar-ne
Molta d´aquesta gent es va passar més de mitja vida fugin d´un règim opressor, feixista i assassí, on han passat gana, misèria i d´altres penúries inutilitzan-los de per vida sobre tot en el àmbit soci cultural convertint-los moltes vegades en pobres ignorants a no rebre molta més informació que la que posaven al NO-DO.
Català fa 40 anys??? potser als pobles de l´interior, molt menys a Barcelona ciutat per la seva diversitat i pràcticament res als barris més obrers.
Hem de dir que molt a plogut desde aleshores però fins i tot els catalans nascuts a Catalunya i amb certa edat tenen avui en dia moltes dificultats per escriure-ho correctament
La majoria d´aquells imigrants ni sabien que existia el català quan van arribar ara fa 30,40 o 50 anys, de fet no podien pensar un altre cosa més que Catalunya era un altre regió més d´Espanya on també n´hi havien Toros, Guàrdia siví, Grisssos i banderes amb l´àliga... com la resta de l´estat espanyol!!! pots imaginar-te l´interès que podia haver per aprendre català???
aquest fet es tornarà a repetir amb els nou vinguts de l´altre part de l´àtlàntic o altres llocs si no mirem més cap el món o Europa que perdre el temps a Espanya.
Amic Jordi et felicito un cop més per els teus blogs, sense dubte tot un referent per mi
Felicitats pel teu comentari amic Jorge !!!
Per fi t'has decidit escriure i el teu punt de vista tb. és vàlid però no hi estic del tot d'acord, jeje.
Ja em perdonaràs però a mi em costa molt d'entendre que una persona que va venir fa 40 anys a Catalunya NO VULGUI parlar el català. Pq. és cert que abans era més complicat aprendre la llengua catalana però és que amb 40 anys si et vols integrar i relacionar-te amb la gent del país tens temps suficient per aprendre el català i el xinès si fa falta. Una altre cosa ben diferent és escriure bé la llengua.
En temps de la repressió franquista és cert que el català no es podia parlar en espais públics però en la majoria de cases es va seguir parlant sempre. A més ja fa uns quants anys que per sort s'ha acabat aquest lamentable fet històric.
I crec que abans es parlava més català que actualment........almenys així ho diuen els experts amb la matèria.
Potser és per la meva experiència en terres franceses però per mi quan surts del teu "país" o t'adaptes o morts. I una cosa important per una bona adaptació és parlar la llengua del país que vagis.
Apa salut i tot un plaer el teu bon comentari.
Publica un comentari a l'entrada