ELS BOLETS

Molta gent mai entendrà el que és anar a buscar bolets. És una d’aquelles coses que s’hi ha de pujar de petit. Quan ets menut aprens les coses, quan ets gran desenvolupes les coses que has après quan eres petit.

Jo vaig començar anar a buscar bolets als cinc anys. Encara recordo sortir des de Borredà i anar cap a “La Faja” amb un cistellonet acompanyat per la meva iaia que era i és una excel•lent boletaire.

Després quan ja vaig ser més grandet recordo que ja hi anava amb la iaia, el Benet i l’oncle “ayano”, sense cap dubte un dels millors boletaires del berguedà. En aquests temps que devia tenir nou o deu anys recordo haver plorat perquè no podia portar el cistell de bolets degut al seu pes.

A casa, a Cal Sala, pràcticament hi ha bolets tot l’any. Comencen les múrgoles als mesos de març, abril. Sense cap dubte aquest és un dels bolets més bonics i difícils de trobar. Després venen els moixernons, encara recordo grans caminades per Castellà de N’Hug o per Cava (la Seu d’Urgell) buscant aquests bolets tant i tant aromàtics. Cap al mes de juliol ja venen els rossinyols, un bolet que necessita molta aigua i que degut al seu color és molt bonic de buscar. A més a més, és tot un plaer submergir-se a les humides vagues de fagedes en aquestes èpoques de tanta calor.
També recordo les grans caminades fetes pel pirineu buscant ceps, per mi el millor bolet culinàriament parlant i el més bonic de trobar degut a la seva robustesa.

Últimament el meu pare també m’ha ensenyat una zona on es poden trobar ous de reig, segons els experts el millor bolet del món. És molt curiós veure la seva evolució en el seu creixement.
Un cop l'has collit si el poses amb aigua continua creixent durant un dia, aquí ho podeu observar:

I després venen els bolets per excel•lència per la majora dels mortals, els rovellons. Recordo èpoques en que anava cada dia a buscar rovellons excepte el cap de setmana. Bonic bolet però últimament és una llàstima veure com queden els boscos després del “desembarc dels de Can Fanga”. He vist gent que sembla que vagi a la guerra enlloc d’anar a passar una bonica jornada a la natura.

Si una cosa odio és que la gent cridi al bosc, ja que és un espai de natura, de silenci, de pensament, de retrobament amb un mateix, en fi, un espai únic i que entre tots hem de preservar.

Hi ha molta gent que no entén que per anar a buscar bolets s’ha d’arribar al bosc quan comença a clarejar. És difícil d’explicar-ho, però la sensació que tens quan es fa clar, quan encara tot està humit, quan va sortint el sol, és inexplicable i tot plegat es mereix matinar una mica.

Qui estima els bolets estima la natura.

Reflexionem senyors, reflexionem.