Amb aquesta imatge vull mostrar la felicitat i la innocència que tenen els nens i en particular la il·lusió que encomanen en aquestes festes que acabem de passar.
Hola Jordi, una altra foto esplèndida. Aquesta també m'agradaria penjar-la en el meu despatx en contrast amb la del monjo budista. Es la cara de la alegria i la innocència i em recorda tantes cares de nens i nenes esperant els Reis de l'Orient a la Plaça Major de Borredà, cantant la cançó de benvinguda, o esperant que baixin de les carrosses per poder-los abraçar. I això , respectant les distàncies i condicions, perquè el present d'aquest infant i el seu futur son radicalment diferents del que tenen i tindran els infants d'aquí. Durant anys , des de l'ajuntament hem col.laborat amb ONG's, per impulsar projectes a favor de la infància desvalguda en el món. Son projectes que valen la pena de recolzar. Una bona foto, per començar el dia.
Hola Jordi i Marta, he decidit també treure una còpia de la foto i penjar-la en el meu despatx. Al final, potser el tindré tot cobert de fotos, a la vista del bon ritme que portem. Per cert, quantes fotos vares fer tu Jordi del viatge ? I Quantes en penses passar pel bloc? Pots explicar el "secret" de com barreges parts de la mateixa foto, en blanc i negre, i parts en color? Bé, demà tornem a la feina, i veurem quina novetat ens poses. Una abraçada.
Doncs a l'últim viatge vam fer unes 1100 fotos. Que tinguin qualitat per penjar al bloc ni deu haver una cinquantena. Això del blanc i negre i parts de color és una tècnica on es posa la foto en blanc i negre i després pots "treure" el color de la part que vulguis de la foto. Es treballa amb capes. És una tècnica senzilla i que a mi m'agrada molt.
Hola, Soc de Girona i ara estic conexent aquestes boniques contrades, a banda i banda de la riera de Merlès, probablement per l'escurçament de distàncies que suposa el túnel de Bracons. He visitat amb la il·lusió d'un explorador de terres desconegudes -llocs com la Boatella, la casa pairal i la ermita de St. Martí, Sta.Maria de Salselles, St.Benet de Vilaplana i, abans d'arribar a aquests indrets, llocs com St. Pere de Vilallonga, el Santuari dels Munts, St. Pau de Colomers, etc. i he de dir que, a més de gaudir d'uns paisatges engrescadors -espectaculars en molts casos i carregats de història, m'he sentit profundament defraudat -fins i tot agredit en el desig de respecte per tot allò que ens han llegat els avanpassats- per l'estat de depredació i ruïna en que es troben bona part d'aquests vestigis. De forma especial els tres esmentats en primer lloc. Continuaré visitant amb ganes tots els altres llocs d'interès sabent però, que també contemplaré la cara amarga.
Voldria saber, dit això, si ha alguna iniciativa per a tractar i protegir el que encara és recuperable, ni que sigui amb el concurs de voluntaris, mecenes, etc. Moltes gràcies.
5 comentaris:
Hola Jordi,
una altra foto esplèndida. Aquesta també m'agradaria penjar-la en el meu despatx en contrast amb la del monjo budista. Es la cara de la alegria i la innocència i em recorda tantes cares de nens i nenes esperant els Reis de l'Orient a la Plaça Major de Borredà, cantant la cançó de benvinguda, o esperant que baixin de les carrosses per poder-los abraçar.
I això , respectant les distàncies i condicions, perquè el present d'aquest infant i el seu futur son radicalment diferents del que tenen i tindran els infants d'aquí.
Durant anys , des de l'ajuntament hem col.laborat amb ONG's, per impulsar projectes a favor de la infància desvalguda en el món. Son projectes que valen la pena de recolzar.
Una bona foto, per començar el dia.
Hola Jordi i Marta,
he decidit també treure una còpia de la foto i penjar-la en el meu despatx. Al final, potser el tindré tot cobert de fotos, a la vista del bon ritme que portem.
Per cert, quantes fotos vares fer tu Jordi del viatge ? I Quantes en penses passar pel bloc?
Pots explicar el "secret" de com barreges parts de la mateixa foto, en blanc i negre, i parts en color?
Bé, demà tornem a la feina, i veurem quina novetat ens poses. Una abraçada.
bé.
Bones,
Doncs a l'últim viatge vam fer unes 1100 fotos. Que tinguin qualitat per penjar al bloc ni deu haver una cinquantena.
Això del blanc i negre i parts de color és una tècnica on es posa la foto en blanc i negre i després pots "treure" el color de la part que vulguis de la foto. Es treballa amb capes. És una tècnica senzilla i que a mi m'agrada molt.
Apa salut per tothom
Hola,
Soc de Girona i ara estic conexent aquestes boniques contrades, a banda i banda de la riera de Merlès, probablement per l'escurçament de distàncies que suposa el túnel de Bracons.
He visitat amb la il·lusió d'un explorador de terres desconegudes -llocs com la Boatella, la casa pairal i la ermita de St. Martí, Sta.Maria de Salselles, St.Benet de Vilaplana i, abans d'arribar a aquests indrets, llocs com St. Pere de Vilallonga, el Santuari dels Munts, St. Pau de Colomers, etc. i he de dir que, a més de gaudir d'uns paisatges engrescadors -espectaculars en molts casos i carregats de història, m'he sentit profundament defraudat -fins i tot agredit en el desig de respecte per tot allò que ens han llegat els avanpassats- per l'estat de depredació i ruïna en que es troben bona part d'aquests vestigis. De forma especial els tres esmentats en primer lloc. Continuaré visitant amb ganes tots els altres llocs d'interès sabent però, que també contemplaré la cara amarga.
Voldria saber, dit això, si ha alguna iniciativa per a tractar i protegir el que encara és recuperable, ni que sigui amb el
concurs de voluntaris, mecenes, etc.
Moltes gràcies.
Lleonard Garcia i Solà
Girona
Publica un comentari a l'entrada