AVUI VA DE FERRARIS

Cap de setmana de la plana major del PP voltant per terres catalanes. El Sr. Rajoy d’un cantó a l’altre dient que estima molt als catalans però que no entén perquè no el votem. Tot són paraules per quedar bé i intentar usurpar vots. Aquest senyor té més jaquetes que en Sala Martín. Avui sóc a Catalunya doncs dic que estimo aquesta terra. Demà sóc Andalusia i dic que sóc mig andalús i així per tot arreu.

Sr. Rajoy si estima tant la nostre terra deixi’ns viure en pau, deixi’ns espavilar-nos solets, no necessitem a ningú perquè ens vingui a salvar. De Madrid cap a València hi pot anar tan com vulgui. De fet allà hi té bons amics. Però quan vegi l’Ebre davant seu giri cua que en les nostres terres hi ha “independentistas separatistas” altament perillosos. I si vol un consell millor que torni per terres valencianes que si es desvia cap amunt tampoc li tiraran floretes precisament.

Ara, vigili quan sigui a València no sigui que aquesta colla de hienes que hi té l’ataquin per l’esquena pujats dalt d’un Ferrari com han fet aquest cap de setmana. Mentre vostè feia mítings a Catalunya el Sr. Camps passejant a dalt d’un Ferrari com si fos el rei d’Espanya. Es veu que és més important això que no pas donar-li suport a vostè. Vigili que els carronyaires que no se’l mengin viu.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LA GRAN XORIÇADA

Aquest cas només és una demostració més que la justícia d’aquest país no funciona correctament.

Primer de tot cal dir que és vergonyós que un xoriço com aquest hagi estant tants anys enriquint-se d’aquesta manera. 

Després cal dir que perquè un personatge com aquest pugui portar a terme un desfalc de tants i tants diners hi ha d’haver molta més gent implicada en el cas. S’han d’aixecar les estores i sortirà molta, molta merda.

Casos com aquest fan que la gent perdi la confiança amb fundacions, ong’s, etc. I això és molt dolent per la societat en general.

I ara surt el jutge de torn i diu que no ha d’anar a la presó. Però en quin país estem ??!! Un paio que roba més de 10 milions d’euros i pot campar i gastar tant com vol ? Això no és gens seriós companys. 

Ara, tingueu clara una cosa, si vosaltres robeu quatre calçotets o quatre pomes al mercat anireu a la presó perquè hi ha perill que fugiu del país.

Això és vergonyós.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ARENYS DE MUNT

El tema del referèndum d’Arenys de Munt està ocupant moltes tertúlies en aquests moments.

Sembla ser que el poble espanyol s’ha posat nerviós. I precisament aquest nerviosisme és el que farà que molts altres pobles catalans segueixin els passos d’Arenys. 

Ells que tant s’estimen la Constitució i no han sabut com aturar el referèndum. Aquesta famosa Constitució que sembla que sigui la Bíblia, aquesta Constitució que es va fer abans que jo nasqués i sembla que sigui intocable. Aquestes lleis que diuen que Espanya és indivisible. I en definitiva aquests por que un dia Catalunya sigui independent.

Pel que fa al referèndum està molt bé però no deixen de ser engrunes. Amb la classe política actual no es pot espirar a la independència d’aquest país. També vull dir que es va vincular el NO amb la falange i això tampoc està bé i d’aquí els estrepitosos resultats que es van donar.

I ja tornen a parlar de que no som solidaris. Si voleu que us digui la veritat jo ja n’estic fart de ser solidari. Si ser solidari vol dir llevar-se cada dia a les set del matí per anar a currar perquè l’andalús de torn es rasqui la panxa durant tot el dia jo no vull ser solidari. Qui vulgui peix que es mulli el cul. Si tots  ens mulléssim el cul no estaríem on estem.

I un recadet per l’apreciada Sra.Esperanza: no ser com tens vergonya de dir que el que es va viure Arenys et va semblar una dictadura. Si tant valenta ets deixa fer un referèndum a Catalunya, que això sí que seria democràtic. Que el poble sigui lliure d’escollir el seu camí.

Seguirem lluitant senyors.

Reflexionem senyors, reflexionem.

MASSIFICACIONS AL BOSC

El dia 11 de setembre vam anar a buscar bolets en una de les zones que fa molts anys que anem. On abans collies quinze quilos de ceps ara en trobes tres.

Sabeu de la meva passió per anar a buscar bolets i us puc assegurar que cada dia hi ha més i més gent pels boscos i menys bolets. 

Trobo que és una vergonya les campanyes que està fent TV3 (televisió pública) de tot el tema dels bolets. Estan promocionant el que es pensen que és la gallina dels ous d’or per la hostaleria. Crec que una televisió pública no pot promocionar d’aquesta manera l’activitat d’anar a buscar bolets. El que fan és contribuir a la massificació dels boscos i fer prevaldre els interessos econòmics per damunt dels principis morals, educatius i de conservació de la natura.

I no us penseu que m’ho miro egoistament ja que jo de bolets en segueixo trobant però el que em preocupa i m’espanta és com queden els boscos després de les marees de gent incívica que hi va.

Reflexionem senyors, reflexionem.

FOTOGRAFIA

Com alguns de vosaltres ja sabeu últimament m'estic aficionant a la fotografia. 

Per aquest motiu he creat un espai on aniré penjant les millors fotos que faci. També s'ha de dir que algunes de les fotos són de la Lau que és tot una artista.

Bé, us deixo l'enllaç de la pàgina per si hi voleu fer un cop d'ull.

http://jordirota.mifotoblog.com/

Reflexionem senyors, reflexionem.

COSTA RICA

Després de 18 dies per Costa Rica ja hem tornat i només dir que ha estat un viatge excepcional. Si mai teniu la possibilitat d’anar-hi no en dubteu ni un moment.

La gent que ens vam anar trobant al llarg del camí era molt bonica. La gent és més pobre econòmicament però més feliç espiritualment. Els ticos són pausats, tranquils, amables, simpàtics i molt agradables. Els nens no tenen joguines però juguen. No com els de la nostre societat.

La selva és realment molt impactant per nosaltres que estem acostumats a boscos molt més secs. La humitat és del 100 %. Les platges són solitàries, netes, inacabables, precioses.

En fi, un país increïble.

Recordeu que viatjant s'aprenen moltes coses de la vida que no ens les pot ensenyar ningú.

Estic creant un fotoblog per veure les fotos.

Reflexionem senyors, reflexionem.

Costarica

Sento molt la meva poca productivitat escriptora últimament. Sembla ser que la musa escriptora m'ha abandonat.

Altres afers ocupen el poc temps lliure que per desgràcia tinc.

Un d’ells és la fotografia. Sabeu que la natura sempre m’ha apassionat i ara la intento captar a través d’una fantàstica càmera reflex que he adquirit.
Per comprovar que la càmera fotogràfica funciona molt pròximament marxem cap a un país ple de natura, un país anomenat Costarica. Ja miraré de penjar alguna foto quan tornem.

Algunes dades de Costarica:

• Hi ha més de 10.000 espècies de plantes. És a dir més varietats que en tot Canadà i Estats Units junts.
• Hi ha més de 1.000 espècies d’orquídies.
• És el país amb més varietat de flora i fauna d’Amèrica Central. Hi ha 250 espècies de mamífers, 850 espècies d’aus, 214 espècies de rèptils.
• Té el 5% de la biodiversitat del món.
• Consta de 20 parcs nacionals, 8 reserves biològiques, 9 reserves forestals i 21 reserves indígenes. 

• Més de 500 espècies de papallones.

En fi, un petit gran país que ens espera per descobrir-lo.

Dons això és tot. Tal i com diuen els ticos, PURA VIDA, que significa viure el moment present, gaudir de la vida i la natura plenament. En aquest món hi som de pas. Difruteu i sigueu feliços.

Reflexionem senyors, reflexionem.