 |
| Somriure sincer en un camp d'arròs de Chiang Rai (Tailàndia) |
Amabilitat desbordant la que desprenien aquestes dones cremades pel sol després de treballar més de deu hores diàries en condicions duríssimes. Envoltades de pobresa però contentes. Moltes coses podem aprendre de societats més pobres que nosaltres.
6 comentaris:
UNA FOTO MOLT MACA
Hola a tothom,
efectivament una foto que reflecteix el dur treball, l'esforç de treballar en el món rural, i malgrat tot, mostra la satisfacció per tenir feina, i viure. Recordeu-vos del que deien els nostres pares, quan anaven a la feina a les 5 de la matinada, i feien 10 o 12 hores de jornal.
Jordi, pensa en la teva iaia, mira els anys que té i la feina que fa.
En fi, una foto per reflexionar.
I Jordi, ja era hora, de canviar de foto, que tu no estàs en campanya electoral, tens tot el temps del món. Vale, agafa't-ho carinyosament.
Jaja, ja m'agradaria tenir tot el temps del món.
La gent d'abans són fets d'una altra pasta.
Apa salut
Quines fotografies! Enhorabona, són molt i molt bones.
M'ha fet molta il·lusió que seguissis el meu bloc ja que la millor satisfecció que hom pot tenir és la que llegeixin els escrits que un fa. Així que mil gràcies, tu també tindras un seguidor més.
Bones Pep,
Merci pel tema de les fotos.
Tens raó que agrada que llegeixin els escrits però a mi el que més em reconforta és que es facin comentaris perquè així veus que el bloc està viu.
Jo també seguiré el teu bloc ja que el tema m'interessa molt.
Salut
Quan deia llegir em referia als que us agragueu o deixeu un comentari, encara que al comptador de visites veig que ho mira vastanta gent. Però no hi ha com obrir el bloc i veure que s'ha agregat algú, o que t'ha deixat un comentari, que el cap i a la fi sou els que doneu forçes per seguir escrivint. Així que ànims i a veure si entre tots anem donant vida als nostres blocs.
Publica un comentari a l'entrada