 |
| Ou de reig (amanita caesarea) collit el mes passat |
Ahir vaig estar mirant impacientment el debat sobre els bolets que van fer per TV3 en el programa Banda Ampla.
Estar clar que tenim un problema amb la massificació que hi ha als boscos de les nostres terres. El problema no té una solució gens fàcil. I segueixo pensant que el programa de “Caçadors de bolets” no ha ajudat gens.
Es va parlar molt de taxes però la veritat és que jo ho veig molt complicat. Com es fa pagar una taxa a un milió de persones escampades pel territori ? Del tot impossible de controlar i gestionar.
Vaig quedar molt sorprès de veure que la gent “barcelonina” no sabia que el 80% dels boscos catalans són privats. I de qui es pensaven que eren els boscos ? Un altre debat seria com s’han aconseguit aquestes propietats privades. Moltes d’elles heretades des dels temps feudals amb unes condicions poc ètiques. Vaig veure masses propietaris que la única cosa que veuen són euros. Aquest tampoc és el camí. No em puc ni imaginar els boscos ballats tal i com defensava l’advocat-propietari. Això és un autèntic disbarat sobretot per la fauna salvatge. Tampoc tinc clar que s’hagin de posar cadenes a les pistes forestals perquè si això és així jo em pregunto: els propietaris obriran les cadenes quan s’estigui cremant el seu bosc i vulguin l’ajuda del poble ? Actualment als pobles quan hi ha foc els seus bons habitants van ajudar als propietaris.
Si anem per aquest camí la única cosa que aconseguirem seran més boscos cremats.
La única idea que podria ser factible és una llicència boletaire i sobretot educació i respecte.
Què en penseu vosaltres ?
9 comentaris:
Proposo que em paguis un canon directament a mi, Trarota. Diguessim en concepte de protecció.
Per cada collita, em portes el 20% a casa. I jo et protegeixo de tots els perills del bosc: abelles, sargantanes, apagallums i puces.
Negoci rodó.
jeje, no em convenç la idea amic KiM !!!
Tal com diu la dita popular: qui vulgui peix que es mulli el cul !!!
Però saps que a casa sempre tindràs un rissotto de ceps a taula !!! jaja.
I al bosc no hi ha perills.....els perills són a les ciutats !!!
Una forta abraçada.
Hola Jordi,
no vaig veure el programa,però en diverses ocasions he participat en debats, en raó dels càrrecs que tinc o he tingut i no hi ha solució fàcil ni pràctica. Queda clar, però que cada any el fenòmen creix i la televisió ha donat una imatge dels bolets que no s'adiu a la realitat. Es a dir, que son fàcils de trobar, fàcils de cuinar, i son de tothom. Contra aquestes idees, és difícil actuar.
Aquest any l'allau ha estat brutal en llocs com el nostre en que se n'han fet més de l'habitual. Es evident que no podem continuar amb un ritme similar els anys vinents. I tampoc estic d'acord en vedar els boscos.
En algunes provincies han començat a experimentar amb un carnet de boletaire, similar al d'un caçador. En altres llocs fan pagar per passar per determinats camins que porten a boscos, rics en bolets. Però, l'orografia de Catalunya, no és similar a la de Castella, amb boscos menys extensos. Aquí tenim una massa boscosa, pràcticament d'una banda a l'altra del país.
A Suïssa, han arribat a l'extrem de només permetre collir un quilo de bolets per persona i dia. Aquí seria impensable una mesura com aquesta, i tampoc és desitjable, però que s'ha de frenar l'accès il.limat al bosc, és cert. Com fer-ho? Aquesta és la gran pregunta per la qual encara no tenim resposta. I estic d'acord amb tu, en que aixó es resoldria amb una bona cultura i autèntica estimació per la natura, però estem lluny d'aquest objectiu.
I per rematar la temporada, aquests dies fa un sol de primavera, ja no sé ni si collirem fredolics. Anims, i bon cap de setmana.
No té una solució fàcil però algun dia s'haurà d'actuar.
El 40% de Catalunya és massa forestal per la qual cosa és incontrolable.
Tranquil que si diumenge i dilluns venen pluges, i no fa massa fred, encara podràs collir fredolics.
Que bona és la sopa torrada amb fredolics !!!!
Salut
Hola de nou,
aquests dies he recordat una visita que vaig fer a FRança , acompanyant i fent d'intèrpret pel meu cosí, per tractar del tema de les tòfones i veure com han aconseguit crear plantacions immenses de roures o alzines micoritzades, entre mig d'immenses extensions de plantes aromàtiques entre els rengles d'arbres.
Va ser una visita inoblidable, i et recomano anar a visitar tota aquesta zona, on la tòfona és la reina de la cuina i dels mercats, amb algun museu dedicat a tot el que hi està relacionat.
I cap mesura especial de protecció de les finques. REspecte total i protecció ciutadana generalitzada, en una regió qeu bàsicament viu d'aquest producte. Francament espectacular, aquí encara estem a les beceroles, tot i que comença el procès, en algunes provincies.
Veurem com ens va. La valoració dintre de 8 o 10 anys. Ja saps que en matèria de tòfones, el temps és molt lent.
Has anat algun dia a buscar-ne?
La veritat és que trobo molt interessant el món de les tòfones però no m'hi he dedicat mai.
De fet hem collit alguna tòfona en un parell de tofoners que sabem però sense gos és complicat i tampoc m'agrada espatllar la terra.
Quina zona és aquesta de França ? M'agradaria fer-hi alguna escapada.
Salut
Hola de nou,
tracto de recordar els 3 o 4 pobles que varem visitar, però no em surten els noms.De totes maneres, crec recordar que era la Alta Provença. Qui ho sabrà serà el Quim de la Fonda, precisament va anar convidat per un pagès que tenia la Legió d'Honor, concedida pel President Mitterrand en premi a ser un dels més grans coneixedors del cultiu de la tòfona, amb un finca que era una maravella, de gran, ben cuidada i amb una casa que era com un museu.
En fi, és un dels viatges que tornaria fer amb plaer. A més escoltar totes les tècniques per conrear la tòfona , i veure quina producció treuen amb el pas dels anys, i que t'expliquin la llarga història gastronòmica, i els preus que es paguen, etc, etc.
Bé,la regió més famosa de França en matèria de tòfona és el Perigord que ha donat nom a la millor tòfona. I en fi, parlant amb el Quim també quedes bocabadat de tot el que ha après en aquests anys de ser buscador, comprador, importador, exportador de tòfona.
Bé,darrerament crec que anaven a uns 400 o 450 euros el quilo, segons algun diari. Com veus aquí podries guanyar-te la vida. Això sí, caminant 30 o 40 quilòmetres diaris amb un bon gos al costat.
Vale, prou per avui.En propera ocasió miraré de donar-te el nom concret del poble on varem anar.
Hola a tots,
ahir a la tarda,em varen portar un retall de premsa del País Basc, en el qual s'explicava que de cara l'any vinent, en un determinat territori es regularà la collida de bolets, a raó de 5 quilos per persona i dia.
En fi, ja podem veure com van les coses, o com es preparen en altres indrets.
Tal i com ja hem debatut aquestes mesures difícilment són aplicables en el nostre territori.
Salut
Publica un comentari a l'entrada