dimarts, 23 de febrer del 2010

EL FUTUR ESTÀ PER DECIDIR

El tema de moda sembla ser que són les pensions

A veure, el que està clar que matemàticament l’actual sistema no aguantarà masses anys perquè d’aquí uns anys hi haurà molta més gent gran que ara.

Està molt bé que l’esperança de vida cada dia sigui més llarga però això per les pensions es converteix en un greu problema.

En el dia que es va posar la jubilació als seixanta cinc anys l’esperança de vida espanyola era de seixanta un anys. Actualment l’esperança de vida ja supera els vuitanta anys. Això vol dir que les pensions s’han de pagar durant molts més anys per la qual cosa el cost es fa insostenible.

La solució no és gens senzilla. Dir que tothom es jubili als seixanta set anys no crec que sigui la solució. Hi ha feines i feinetes. Algunes feines als seixanta anys ja no es poden fer degut a la seva duresa. En canvi d’altres es poden fer perfectament fins al setanta anys. Hi ha gent que li agrada treballar, per la qual cosa se’ls ha de deixar treballar fins que puguin i vulguin sempre i quan facin bé la seva feina. Altra gent està molt cremada de la seva feina i prefereix jubilar-se i viure la vida. S’ha de fer un sistema flexible que intenti englobar tots aquests escenaris possibles.

De totes maneres en els temps actuals i amb les condicions d’eleccions aquí mateix no és bon moment per fer aquests canvis tan importants. Això necessita una profunda reflexió.

Reflexionem senyors, reflexionem.

6 comentaris:

joanroma ha dit...

Hola Jordi,
aquesta vegada coincideixo plenament amb tu. Es a dir, tots hem de ser conscients de que el sistema de pensions, pensat i decidit anys enrere, poc té a veure amb la situació actual del nostre país. Conve´obir el gran debat de veure quins canvis cal fer per garantir que tots puguem cobrar pensions dignes en el moment de jubilar-nos. I això vol dir , o pagar més cada mes, o pagar durant més anys, o les dues coses alhora.
Cal dir que el moment per encetar el debat no ha estat ben elegit. NO es pot posar sobre la taula un tema tant espinós com aquest, en un moment de crisis com el que patim. Àixò ha afegit controvèrsia i llenya al foc,en un any electoral a Catalunya i l'any vinent amb eleccions municipals a tot Espanya. Dificilment en uns moments com aquests es podrà discutir amb calma i tranquilitat, pero que cal fer-ho,sí, però en un moment més adequat. Vol dir, desp´res de la crisis i juntant tots els interlocutors.
I al mateix temps, no solament han de parlar del futur de les pensions, sinó les pensions d'ara mateix. NO pot ser que encara tinguem pensions que no arriben als 500 euros al mes. NI que les vídues tinguin un tracte impropi, i injust respecte el que havia cotitzat el seu marit.
En una ciutat, aquestes pensions, son almoines, no ingressos dignes i suficients. I en un poble, segons si es tenen altres propietats, horts, o cas pròpia, i no s'hagi de pagar lloguer. Aleshores encara poden sobreviure sense grans problemes.
En fi, no podem dir a aquesta gent que esperin tres o quatre anys, per veure cap on volem anar, i uns altres anys per posar en marxa un nou barem de pensions. Es important pensar en el mig i llarg termini, però no és menys important que els que viuen ara i aquí puguin veure augmentats els seus ingressos d'una manera significativa.
I he de reconèixer que aquest any les coses no s'han fet gens bé. Molts pensionistes han vist augmentar la pensió en 3 o 4 euros al mes. I d'altres les han vist baixar, degut a l'augment de retenció per IRPF. I això per molt que ho expliquem no ho enten ningú i dona per fer-hi molta demagògia. Segurament tu mateix en el teu sou has vist que no hi hagut augment directe, i és perquè t'han retingut més per IRPF. Ho recuperaràs en la declaració de renda, però d'entrada l'emprenyada no te la treu ningú.
En fi, i en pensions tot i que tu encara estàs lluny de pensar-hi, altres ho tenim molt més a prop, i és lògic que animem a discutir i acordar mesures que ens assegurin la pensió. I francament si em fan treballar un o dos anys més, encantat de la vida, però també és cert que hi ha moltes feines que no es poden allargar. De manera que una mena de jubilació " a la carta" no estaria malament. En funció de l'esforç i desgast que uns podessin jubilar abans i altres més tard, variant també l'import de la pensió, en funció dels anys treballats, etc.
Bé, tenim matèria per parlar durant moltes sessions. DE moment, deixem-ho aquí. Fins un altre. Joan Roma

elefante ha dit...

Si només parla pel Jordi, que li envii una carta, o un mail, i llestos.
Però clar llavors els internautes no podrien gaudir de tan preciosa escriptura. Sic...?
I si escriu per TOT HOM, sincerament s'ho pot estolviar.
EAmills

Jordi Rota i Sala ha dit...

Totalment d'acord Joan.

Aquest cop pensem el mateix, jeje.

Salutacions

joanroma ha dit...

Hola Jordi,
nosé quins diaris llegeixes, però aquesta setmana hi ha hagut un parell de llargs articles en El País que eren realment interessants sobre el tema que tractem.
Es increïble el canvi d'esperança de vida dels espanyols en els darrers 100anys. Pràcticament hem doblat el promig d'anys de vida, en un temps relativament curt.
I també fa basarda veure el promig de vida que tenim nosaltres i el que tenen altres països arreu del món. Això també dona que pensar que uns puguem aspirar a superar els 80 anys i altres no puguin arribar als 50, vivint a un parell d'hores en avió.
En fi, esperem que les coses vagin per millors camins que fins ara. Almenys el debat sobre l'allargament de l'edat de jubilació l'han passat cap un grup d'experts i després es traslladarà cap al conjunt de la societat. Tindrem temps de parlar-ne llargament. Cordialment. Joan roma

Esteban ha dit...

Altres diaris també ho explicant, i molt més bé, i sense TERGIVERSACIONS, que tant agraden.
Ni ha molts de diaris bons, per exemple La Vanguardia, i La Razón.
EAmills

Jordi Rota i Sala ha dit...

Doncs no he llegit els articles !!!

Jo per aquí a casa aïllat del món !!! Sort que tinc llum i internet.

Faré un post de tot plegat.

Salut