Durant el pas efímer que tenim per aquest món coneixes gent de tota mena. En coneixes que tenen molts diners i que no seran mai feliços i en coneixes de pobres que són i seran feliços fins que es morin.
Felicitat i diners no són sinònims. Hi ha molta gent que només pensa en fer diners i es pensa que és feliç veient augmentar un trist número de compte. Vist fredament els diners només són un número. Hi ha gent que té aquest número més gros i n’hi ha que el tenen més petit.
Per regla general qui més diners té més garrepa és i qui menys té més dóna.
Amb tot això no vull dir que els diners no tinguin la seva importància, perquè la tenen, però crec que no s’ha de perdre l’ordre de prioritats de la vida.
Sovint persones amb molts diners són les més pobres del món perquè no són capaces de dir un “bon dia” acompanyat d’un petó a la persona que estimen. Per mi aquests petits detalls són el més importants d’aquest món en el que ens ha tocat viure. Per desgràcia aquests detalls cada dia són més difícils de trobar. Despertar-te a mitja nit i poder abraçar la persona que estimes, sentir la seva olor, la calor de les seves abraçades, el seu somriure permanent, la seva mirada juganera, sentir els seus crits que transmeten felicitat o simplement contemplar la seva cara angelical mentre s’ha adormit al sofà, tot això per mi és indescriptible i l'essència de la vida.
No oblideu mai que en els petits detalls hi ha els grans moments. I com diu un refrany català: “qui en tingui més que sopi dos cops”. Serveix d’alguna cosa sopar quan ja estàs tip ?.
Reflexionem senyors, reflexionem.
Felicitat i diners no són sinònims. Hi ha molta gent que només pensa en fer diners i es pensa que és feliç veient augmentar un trist número de compte. Vist fredament els diners només són un número. Hi ha gent que té aquest número més gros i n’hi ha que el tenen més petit.
Per regla general qui més diners té més garrepa és i qui menys té més dóna.
Amb tot això no vull dir que els diners no tinguin la seva importància, perquè la tenen, però crec que no s’ha de perdre l’ordre de prioritats de la vida.
Sovint persones amb molts diners són les més pobres del món perquè no són capaces de dir un “bon dia” acompanyat d’un petó a la persona que estimen. Per mi aquests petits detalls són el més importants d’aquest món en el que ens ha tocat viure. Per desgràcia aquests detalls cada dia són més difícils de trobar. Despertar-te a mitja nit i poder abraçar la persona que estimes, sentir la seva olor, la calor de les seves abraçades, el seu somriure permanent, la seva mirada juganera, sentir els seus crits que transmeten felicitat o simplement contemplar la seva cara angelical mentre s’ha adormit al sofà, tot això per mi és indescriptible i l'essència de la vida.
No oblideu mai que en els petits detalls hi ha els grans moments. I com diu un refrany català: “qui en tingui més que sopi dos cops”. Serveix d’alguna cosa sopar quan ja estàs tip ?.
Reflexionem senyors, reflexionem.
7 comentaris:
Mmmm....mmMMmm.......m'encantesS'
Molt i molt bonic aquest comentari d'avui. La veritat és que estem rodejats d'hipocresia, però depèn dels ulls amb què es miri... tu has estat capaç de trobar una cosa meravellosa al costat d'una altra persona, que pot esborrar tot l'egoisme del món, i això és l'amor. M'agrada saber que encara existeixen persones com tu :)
Un petó!
Anar a buscar bolets, per exemple... Gràcies per la classe.
Encantat Xevi !!!
Vam passar un gran dia !!! I l'obra de teatre ens va deixar distrets. Encara estic intentant entendre què feien !!! jeje
Pel que vaig veure la zona no és especialment interessant per trobar bolets.
Algun dia ja anirem algun lloc més bo.
Apa salut
Com quasi sempre, estic d'acord amb les teves paraules. Avui he escrit de refiló sobre això que expliques.
Hala Jordi,
aquest t'ha sortit poètic pels quatre costats i no sé si és que vols donar enveja al teu entorn. De totes maneres amb el que vares tardar a entrar en aquesta nebulosa d'amor, ja va bé que l'hagis encertada plenament. En fi, per moltíssims anys i efectivament ja ho diu la dita popular: salut, diner i amor. Estic d'acord amb tu que millor canviar l'ordre i posar l'amor en primer lloc i just al costat la salut, la resta son punyetes. I queda clar que el diner no dona la felicitat, és més, moltes vegades l'espatlla.
Fins un altre. Joan roma
Merci a tots/es per les vostres respostes.
Si no fós per vosaltres aquest petit espai perdut en l'univers d'internet no existiria.
Joan evidentment la meva intenció no és "donar enveja" a ningú.
Tot és prou complicat com per donar lliçons a ningú.
Simplement expreso el que sento i per això vaig crear aquest espai.
Apa ptns a totsssss !!!
Publica un comentari a l'entrada