dimecres, 26 de novembre del 2008

ELS MOSSOS

Avui podem llegir als diaris que cinc Mossos d’Esquadra han estat apartats cautelarment de les seves funcions per un cas de tortures.
Pel que diuen van detenir un individu i li van posar una pistola a la boca per fer-lo confessar. 
Està clar que independentment de si el detingut era el culpable o no és del tot imperdonable l’acció del Mossos.

La Guàrdia Civil en va fer de molt grosses durant molts i molts anys però per desgràcia encara tenim algun Mosso que segueix els mètodes dels seus avantpassats.

Evidentment de Mossos n’hi ha de bons i de dolents però al ser una feina segura i de funcionari molta gent que s’hi apunta no té ni tindrà mai vocació per fer aquesta feina. Jo conec gent que té un passat bastant negre i que ara és Mosso d’Esquadra. Vosaltres creieu que aquesta gent ha canviat ? Jo crec que no companys.

Molta gent d’aquest col•lectiu quan es posen l’uniforma es transformen i es pensen que són superiors als altres mortals pel sol fet de portar una placa que els hi ha estat atorgada després d’un temps de preparació. I aquesta preparació no és precisament una carrera universitària.

Amb tot això només vull arribar a la conclusió que els nostres policies haurien de ser una mica més humans i deixar els mètodes que utilitzaven els grisos per l’oblit. 

Reflexionem senyors, reflexionem.

3 comentaris:

joanroma ha dit...

Hola Jordi, interessant tema el que tractes avui i que no es pot despatxar amb quatre línies. D'entrada ja ho dius no podem generalizar el comportament d'uns pocs mossos amb el que és el treball general. I fins i tot, en aquest cas, caldrà esperar la sentència definitiva per comprovar si els fets son exactes o no, però és cert que pinta malament , com ha passat en altres casos.
Ara bé, la creació dels Mossos va ser un acte també molt típic d'uns temps en que es creia que els catalans tot ho podíem fer millor que els altres, i que havíem de tenir policia pròpia, com una mena d'exèrcit, que donés prestigi al país i fossin diferents a tots els altres. els nostres referents eren els Bobbies anglesos i la Polícia Muntada del Canadà. Uniformes brillants, educació esmerada, preparació excel.lent,etc,etc,
Això sobre un paper és molt bonic, però la realitat va per altres camins i es va veure de seguida que fer un cos policial de primer ordre és molt car, es necessita molt de temps, i sobretot moltes vocacions. I aquí tornàrem a equivocar-nos. Els catalans som poc propensos a dedicar-nos a fer de policies, militars, jutges, etc.etc, i els problemes varen aparéixer de seguida.
Es considera essencial per poder fer una bona tria, que hi ha hagi 10 candidats per cada plaça de mosso a cobrir. A les 2 o 3 primeres promocions va ser així, però després varen baixar a 8,7, 6, etc i molts fins i tot ja eren repetidors d'anteriors proves, de manera que es podia triar ben poc.
També la falta de candidats va obligar a baixar les condicions d'alçada, de preparació tècnica, esportiva, cultural,etc, sinó no s'haguessin pogut cobrir les places.
I així podríem continuar. L'edat mínim es va rebaixar als 19 anys, i digue'm Jordi i companyia, què feies, tu, jo i tutti quanti a aquesta edat.
Passes un any per una academia i al final et posen un uniforme, passes a ser un agent de l'autoritat, portes una pistola, i condueixis un cotxe potent, amb prioritat total. No et sembla molt precipitat tot això? No et sembla que seria més prudent esperar a tenir 23,24, o 25 anys per tenir aquest "poder"? Però, les presses no permetien esperar anys. S'ah creat un nou cos de polícia en molts pocs anys,i les presses mai son bones, i menys en aquest camp. D'aquí que tenir un col.lectiu de més de dotze mil persones, per tot arreu, sigui difícil i molt complicat d'organitzar, i fer funcionar amb criteris rigorosos i eficients. les grans policies del món tenen molts anys al darrere, i aquí estem en els inicis, i amb alguns vicis d'orígen.
Amb tot i vistes les coses amb objectivitat, encara ha sortit millor de com hauria pogut anar. Ara bé, queda moltísssssim per fer.
Salutacions. Joan Roma

Jordi Rota i Sala ha dit...

Molta raó Joan.
S'ha hagut de fer tot molt depressa i corrents per poder cobrir plaçes.
Evidentment una persona de 19 anys no pot ser policia.
Sobre el paper tens raó que les coses són molt fàcils i aquest és un dels problemes que tenen molts políticS.
SALUT

Esteban Amills ha dit...

Pot semblar extrany, però estic d'acord amb el Roma, no es podria ser mosso, fins a 35 anys.
Però i qui examina els polítics?
Si presenten de tots, i molts d'ells totalment impresentables. I ni ha que arriven a President dels EEUU.
Qui posa fites a les magnituts, intelectuals, físiques, honorables ...
Ningú els examina, no hi ha "normes", ni ha "minims", i així en va, Sr. Roma.