dilluns, 29 de setembre del 2008

MATAMOSQUES

Normalment sempre us parlo de bolets que són culinàriament molt bons. Doncs avui vull parlar d’un bolet que és tòxic. Estem parlant de “l’amanita muscaria” o també conegut vulgarment amb el nom de matamosques, reig bord, reig vermell, oriol o reig de folguera.

Fa ben poc vaig poder fer una escapada per anar a buscar bolets. Vaig anar en un dels meus llocs preferits on s’hi troben ceps i rovellons. La gent sovint pregunta on he collit els bolets i jo sempre tinc la mateixa resposta: "al bosc". 

També hi vaig trobar aquesta preciosa i tòxica “amanita muscaria”. 

Es coneix amb el nom de “matamosques” ja que paralitza els insectes que entren en contacte amb el bolet. És un bolet molt curiós i en alguns casos s’ha confós amb “l’ou de reig”. És difícil confondre els dos bolets ja que un es fa a més de 1500 metres d’altitud i l’altre creix a menys de 600 metres. La única possible causa de confusió és que quan plou “l’amanita muscaria” es descoloreix i es torna d’un color taronjós que pot portar lloc a confusió.

És un bolet dels anomenats al•lucinògens per la qual cosa és conegut des de fa molts anys precisament per aquestes propietats. Causa fortes lesions als intestins i al fetge.

La llegenda diu que antigament per aprofitar les seves propietats al•lucinògenes els reis feien menjar el bolet amb algun servent i llavors la orina d’aquest se la bevia el rei. Pel que es veu la orina conserva les propietats al•lucinògenes però ja ha perdut les propietats tòxiques.

I segons la fantasia popular és el bolet on hi viuen els “gnomos”.

Serà veritat o no la llegenda però si més no l’he trobat molt curiosa.

Reflexionem senyors, reflexionem.

3 comentaris:

joanroma ha dit...

Hola Jordi,
aquests dies tenim ocasió de veure la immensa riquesa i varietat d'especies de bolets i els que més hi entenen expliquen que la majoria son comestibles, si se saben netejar i cuinar bé. En el cas del "matamosques" no hi ha resw a fer i no es pot menjar, es cuini com es cuini, però de ben segur fa un bon servei a la natura.
Es curiós constatar quins bolets es mengen les vaques o altres animals i quins no, saben distingir els bons del dolents, però al cap i a la fi, tots serveixen per engreixar les bestioles del bosc, o per adobar el terreny.
NO fa pas gaires dies a La Pobla de Lillet, en motiu de la celebració de la Festa del Bolet es va fer una exposició amb 164 espècies diferentes de bolets, collits per les muntanyes dels voltants. Aixó sol ja demostra fins a quin punt la natura és sàvia i fa créixer espècies que per una cosa o altra serveixen. No només per profit de les persones. En fi, no ens posarem a filosofar, però ara mateix des de la meva finestra veig la "operació tornada" de boletaires per la carretera de Sant Jaume i francament alguna restricció o reducció de visitants s'haurà d'organitzar sino es vol deixar tot trepijtat i destrossat, a més de deixar-hi unes quantes tones de deixalles en unes poques setmanes. Es l'aspecte negatiu de la "falera" dels bolets que han promogut els mitjans de comunicació i que ja no es limita als caps de setmana sinó a tots els dies.I aquest ritme els boscos més visitats no ho aguantaran.
Reflexionem senyors, reflexionem, i sobretot busquem-hi solucions. Cordialment. Joan Roma

Jordi Rota i Sala ha dit...

Tota la raó del món Joan.
Això dels bolets s'està convertint en una bogeria.
No fa pas tants anys que quan el l'Ayano i la meva iaia hi anaven entre setmana eres sols i en podien collir molts. Ara tot això s'ha acabat.

I és cert que s'haurà de prendre alguna mesura al respecte.

Salut

Jordi ha dit...

Tambe es coneguda com la "xivata" del cep.....

Tot i que a mi, aquesta teoria, m'ha fallat mes d'un cop...

salut!