Per una vegada a la vida vaig trobar que el Sr. Rajoy tenia raó quan va dir que la desfilada era un autèntic “coñazo”.
De veritat que no m’entra al cap quan en ple segle XXI es segueix celebrant el dia de la “Hispanidad”. Trobo que és una celebració arcaica, antiga i sobretot casposa. Antigament potser tenia algun sentit mostrar algunes de les armes i material bèl•lic al país però actualment això de la guerra ja no es porta.
Suposo que els catalanets no podem entendre l’esperit “español” que diuen que celebren. Jo de veritat que no estic gaire informat de com funciona aquest acte però vist des de la distància trobo increïble que se segueixi fent any rere any.
I què hi pinta una cabra ? Aquí sí que ja em perdo del tot. I al voltant de tot això la ministra de defensa és catalana. Això ja és impressionant. Per cert, la cabra cada any és més petita i vulgar. Curiós, no ?
Perquè no hi posen un cabró enlloc d’una cabra ?
Reflexionem senyors, reflexionem.
3 comentaris:
també n'hi ha de cabrons...
De fet això mostra la mentalitat del conjunt del país: En comptes de celebrar la diada amb una jornada gastronòmica amb plats típics de les diferents CCAA, balls regionals, castellers, muñeiras i sevillanas... treuen l'exèrcit al carrer
Ja tens raó ja !!!
España es única e indivisible !!!
jajaja
Hola als dos,
cadascú te les afeccions que té i podeu llegir que la desfilada militar del passat dia 12 va tenir un seguiment similar al que pot tenir un esdeveniment d'importància mitjana. Es a dir, més de 4 milions de persones estaven davant els televisors, i no es va fer el compte dels que la segueixen per radio, internet,etc.
De manera que deu n'hi do la rellevància que té. I aquesta és una tradició arrelada en molts pobles i ciutats amb llarga història "militar" en el sentit de tenir molta gent en aquest ofici. I no oblidem que en molts llocs d'Espanya la carrera militar,i les lligades a altres cossos, com policia i guardia civil, ha estat una de les poques sortides "laborals" pels joves. D'aquí l'enorme distància en que ens mirem les coses des de Catalunya, o des d'altres zones. I també és cert que l'ànim guerrer s'ha anat refredant per passar cap altres missions més humanitàries i pacífiques. Un bon canvi, i en veurem molts més en la bona direcció, però agradi o no, encara tenim un món ple de bojos que poden liar-ne alguna de grossa sinó veuen que son controlats per exèrcits tradicionals.
En fi, m'he posat massa seriós, però és que quan llegeixes en alguns diaris les futileses per anar a la guerra, se't treuen les ganes de riure. I teniu raó , hi ha més varietat i alegria en una concentració de balls regionals, o de castellers que no pas en una desfilada. Però ja ho he dit, en el país tot hi cap.
Una cordial salutació. Joan Roma
Publica un comentari a l'entrada