Finalment el jugador Oleguer Presas i Renom ha deixat el Barça i ha fitxat per l’Ajax d’Amsterdam.
Jo li vull dedicar unes línees:
“Apreciat Oleguer un sector important del barcelonisme et trobarem a faltar. Més que tot et trobarem a faltar pels teus ideals com a persona, cosa ben estranya en el món del futbol.
Tu no has estat mai un futbolista com la majoria. Tu tens cultura i ets llicenciat en Economia per la UAB. Aquests dos factors fan que tu siguis una espècie en extinció dins aquest circ. Tu has estat capaç d’arribar els entrenaments durant molts anys amb la teva furgoneta Volskwagen hippie de color blau i aparcar al costat de Masserattis, Hummers o Ferraris dels teus companys de vestidor.
Tinc constància que has continuat tenint els amics de tota la vida, cosa ben difícil en aquest món del futbol en que tot es mou per diners i per interessos.
Compromès amb el moviment okupa, independentista i d’esquerres. El teu lloc d’oci no han estat mai les discoteques on per desgràcia han freqüentat massa alguns dels teus ex-companys de vestidor. A tu t’hem pogut veure més d’un cop pels bars del Raval com qualsevol altre jove de la teva edat. I tot això no és fàcil en un futbolista d’èlit.
“Apreciat Oleguer un sector important del barcelonisme et trobarem a faltar. Més que tot et trobarem a faltar pels teus ideals com a persona, cosa ben estranya en el món del futbol.
Tu no has estat mai un futbolista com la majoria. Tu tens cultura i ets llicenciat en Economia per la UAB. Aquests dos factors fan que tu siguis una espècie en extinció dins aquest circ. Tu has estat capaç d’arribar els entrenaments durant molts anys amb la teva furgoneta Volskwagen hippie de color blau i aparcar al costat de Masserattis, Hummers o Ferraris dels teus companys de vestidor.
Tinc constància que has continuat tenint els amics de tota la vida, cosa ben difícil en aquest món del futbol en que tot es mou per diners i per interessos.
Compromès amb el moviment okupa, independentista i d’esquerres. El teu lloc d’oci no han estat mai les discoteques on per desgràcia han freqüentat massa alguns dels teus ex-companys de vestidor. A tu t’hem pogut veure més d’un cop pels bars del Raval com qualsevol altre jove de la teva edat. I tot això no és fàcil en un futbolista d’èlit.
També estic segur que vas anar una vegada a la selecció espanyola per dir-li al “Sabio de Hortaleza” que no et convoqués mai més perquè “la roja” no ha estat ni serà mai la teva selecció.
La teva discreció també ha estat admirable ja que moltes vegades t’has hagut de mossegar la llengua per les coses que has vist dins el vestidor on tu has estat un autèntic “marciano”.
També has aguantat milers d’insults en multitud de camps de futbol fatxes i racistes que per desgràcia hi ha en molts indrets d’Espanya. Tu has rebut tots aquests insults amb indiferència perquè sempre has sabut que aquests insults eren fruit de la seva incultura.
Per tot això moltes gràcies.
Molta sort en el teu no camí i ens veiem a Ítaca.”
Reflexionem senyors, reflexionem.
2 comentaris:
Absolutament d'acord. A mi em fa molta pena el seu adeu. Recordes que vam coincidir en escriure sobre ell quan lo de l'article de De Juana.
Ei nen,
sí que ho recordo sí !!! A mi sempre m'ha semblat una persona diferent a la resta de vividors del futbol.
I el seu llibre em va agradar molt.
Apa salut
Publica un comentari a l'entrada