Per mi el cep d’alta muntanya (boletus edulis) és el bolet més bonic que hi ha degut a les seva estructura: cama més gran que el seu barret i un color fosc tirant a negre. El gran problema d’aquest excepcional bolet és que sovint el trobem corcat. Diuen que com més bons són els bolets més es corquen.
És un excel·lent comestible, essent una de les poques espècies que es pot menjar cru. Sovint es conserva assecat, de manera que se n'augmenta el potencial del seu gust.
Cal destacar que de l'espècie "boletus" podem trobar-ne moltes varietats. Vulgarment se’ls anomena a tots "ceps", però això realment no és del tot cert. El cep (boletus edulis) només és una varietat dels "boletus".
La zona, que no us la puc dir per motius evidents de bon boletaire, semblava bona però molt explotada degut a la proximitat de la carretera. On hi havia gent hi havia algun cep. En canvi en zones prou boniques aparentment pel creiexement dels ceps però que no hi havia gent no n’hi havia ni un.
El jornada va acabar després d’una caminadeta d’unes quatre horetes per un entorn realment molt bonic. I més tard tot es va completar amb un fantàstic rissotto de ceps.
La zona, que no us la puc dir per motius evidents de bon boletaire, semblava bona però molt explotada degut a la proximitat de la carretera. On hi havia gent hi havia algun cep. En canvi en zones prou boniques aparentment pel creiexement dels ceps però que no hi havia gent no n’hi havia ni un.
El jornada va acabar després d’una caminadeta d’unes quatre horetes per un entorn realment molt bonic. I més tard tot es va completar amb un fantàstic rissotto de ceps.
Dono per iniciada la temporada de ceps !!!!
També cal remarcar que està essent una temporada realment excepcional de rossinyols.
També cal remarcar que està essent una temporada realment excepcional de rossinyols.
Reflexionem senyors, reflexionem.
3 comentaris:
Hola Jordi,
quan treballes tu? Perque realment és un privilegi poder anar a buscar ceps un divendres al matí. En fi, et desitjo que et puguis organitzar aixì perquè ha de ser una joia anar-hi fora del cap de setmana.
I parlant de ceps, en vaig menjar la setmana passada, a La Pobla de Lillet, convidat per la alcaldessa, a Cal Pericas, que realment eren excel.lents. Just tallats primets, passats 10 segons per la planxa i amb una picadeta d'all i julivert. REalment un plat deliciós. I ocm tu dius es poden menjar crus, en carpaccio i un rajolinet d'oli del bo, fantàstic. Aquí massa sovint nomès parlem de rovellons, i en canvi ceps i rossinyols son tant o més bons. Bé, deixeu-ne alguns per llavor de cara els propers anys, entre tu i el teu pare, pobres del que passen al darrera. I bon profit. Joan Roma
Jajaja !!!
Per desgràcia molt pocs divendres a l'any em puc agafar festa !!! jeje.
És cert que és un privilegi anar a buscar bolets quan no és cap de setmana. Però pensa que hi ha molts jubilats forts com roures que van a buscar bolets el dia que volen.
Tal i com tu dius el cep és un bolet fantàstic.
Tranquil que en deixarem llavor pels propers anys, jeje !!!!
Apa salut
El cep, el millor bolet!
millor de menjar i de collir, sembla que t'hagis de mimetitzar en la natura per trovar-lo, saps que hi es, fort, robust, observant... nomes has d'imaginar-te on et plantaries si fossis un d'ells i zas! ja el tens...
Jo tinc festa els divendres, i on abans estaves semi-sol ara sembla un carrefour dissabte tarda....que hi farem...
Jo els ceps, si va tot be, començo a collir-los un mes abans, sempre depenent de la climatologia, es clar!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada