Ahir vam fer una bonica excursió pel Parc Natural del Montseny. Vam anar des del bonic poble de Viladrau fins el Matagalls que és el segon cim més alt del Parc Natural per sota del Turó de l’Home.
En començar l’excursió ens trobem grans boscos de faigs i de castanyers centenaris. El massís del Montseny és especial ja que en la seva cara nord trobem grans extencions de faigs i castanyers i a la cara sud trobem espècies molt més seques com són les alzines o els boixos.
La nostra caminada va ser per la cara nord que és la part més humida i salvatge.
Us poso l’enllaç per si us voleu baixar el track o mirar el recorregut que vam seguir.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=128669
En començar l’excursió ens trobem grans boscos de faigs i de castanyers centenaris. El massís del Montseny és especial ja que en la seva cara nord trobem grans extencions de faigs i castanyers i a la cara sud trobem espècies molt més seques com són les alzines o els boixos.
La nostra caminada va ser per la cara nord que és la part més humida i salvatge.
Us poso l’enllaç per si us voleu baixar el track o mirar el recorregut que vam seguir.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=128669
Es pot acabar la caminada amb un bon dinar al Molí de la Barita que està ben aprop de Viladrau.
Caminar i estar amb contacte amb la natura és salut.
Reflexionem senyors, reflexionem.
3 comentaris:
Hola Jordi,
sana enveja tinc per excursions com la que descrius. Efectivament el contactge amb la natura és un dels millors remeis contra l'estress d'avui dia. I la zona de Matagalls és especialment variada i rica com per gaudir d'un espectacle de la naturalesa.
I no és freqüent veure joves excursionistes per aquests mons de deu. Quan faig excrusions a cavall, per indrets semblants als que descrius, em trobo caminants, però d'edats més aviat avançades. Poc jovent. Això contrasta amb els nostres vells temps, en que era habitual compaginar muntanya, cançons, i bona companyia. En fi, tot canvia, però realment val la pena passejar per llocs com aquest. He fet una única vegada el Matagalls i estic parlant de la preshistòria, per tant no descarto tornar-hi ben aviat.
I ara havent plogut, la natura es mostra amb una exhuberància esplèndida. Anims i a tornar-hi.
Joan Roma
Bones,
Tens tota la raó Joan. Jo sempre que puc m'escapo per la muntanya. Ja saps que m'encanta i em relaxa moltíssim. Suposo que això herència de Cal Sala.
Apa salut
Ufff!!!!
Una patejada impresionant,
però preciosa...
Vinga cap a munt, amunt, amunt...
i després,
cap avall, avall, avall...
s'ha de dir,
molt útil l'artilugi del GPS
sinó segur que ens haguessim perdut!!
I molt contenta d'haver pujat al Matagalls.
LaU
Publica un comentari a l'entrada