No sóc dels que pensa que el meu equip ho ha de guanyar tot cada any perquè els altres equips també juguen per guanyar. El que sí que penso és que no podem tornar a fer el ridícul que vam fer ahir. El que va passar ahir és del tot inadmissible i intolerable. Semblàvem els convidats de la gran festa del Bernabéu. No es pot sortir amb l’actitud que va sortir ahir l’equip. El passadís havia de durar 1 minut i en va durar 90. Si ets jugador del Barça ho has de donar tot en cada partit i en el duel contra l’etern rival has de morir al camp. Si alguns jugadors no poden o saben fer això no mereixen portar l’escut que porten al cor.
El Barça no és un equip d’onze futbolistes que xuten una pilota. El que digui això és que no té ni idea del que representa aquest club per molts aficionats. El Barça és un sentiment, una il•lusió, una passió que cada culé porta dins el cor durant els 365 dies de l’any i no durant una hora i mitja diària com passa amb molts dels jugador milionaris que actualment representen el club. Els Barça durant molt temps va representar la lluita contra el franquisme i la lluita a l’opressió que patíem del país veí. Avui en dia encara té part d’aquest significat.
Per tot això que acabo d’exposar l’aficionat culé no es mereix la humiliació que va patir ahir. De veritat que no ens ho mereixem.
Companys, permeteu que m’acabi de desfogar:
Reflexionem senyors, reflexionem.
El Barça no és un equip d’onze futbolistes que xuten una pilota. El que digui això és que no té ni idea del que representa aquest club per molts aficionats. El Barça és un sentiment, una il•lusió, una passió que cada culé porta dins el cor durant els 365 dies de l’any i no durant una hora i mitja diària com passa amb molts dels jugador milionaris que actualment representen el club. Els Barça durant molt temps va representar la lluita contra el franquisme i la lluita a l’opressió que patíem del país veí. Avui en dia encara té part d’aquest significat.
Per tot això que acabo d’exposar l’aficionat culé no es mereix la humiliació que va patir ahir. De veritat que no ens ho mereixem.
Companys, permeteu que m’acabi de desfogar:
- Rijkaard, merci per tot plegat. Ets tot un senyor, però ara necessitem un psicòleg. Vaarwel.
- Ego’o, ets un bocasses. Au revoir.
- Deco, ets un cagat per no voler anar a defensar el club que et paga al Santiago Bernabéu. Adeus.
- Ronaldinho, a tu també gràcies per tot però la festa t’ha matat. Que et pagui els cubates un altre club. Adeus
- Henry, tu et pots quedar però hauries de córrer una mica més. Au revoir.
- Zambrotta, amb dos anys encara no has entès el sistema del Barça. Torna cap a Itàlia que fan les pizzes més bones. Arrivederci.
Reflexionem senyors, reflexionem.
2 comentaris:
Aix Jordi... quanta raó! I quina vergonya...
Encara a data d'avui, la opressió del país veï no s'ha acabat. Per mi el Barça encara és això: és un equip, és una denúncia, és un sentiment de pertinença a un país. De totes maneres, tal i com estan les coses... més aviat és un fart de riure veure com juguen. Ni equip, ni denúncia ni sentiment: una vergonya.
(I que consti que no dic tot això només quan perdem... ho mantinc quan guanyem, perquè l'actitud que hi ha a can Barça fa molts anys que és aquesta, malgrat hagin guanyat lligues i copes).
Salut per tu company, i una mica per tots els culés, ens farà falta :)
Publica un comentari a l'entrada