Ja podem donar per tancada la temporada de múrmules ("morchella esculenta").
Ara és època de moixernons ("Calocybe Gambosa"). També els podem anomenar bolets de St. Jordi degut a que comencen a sortir en les zones més baixes pels volts de St. Jordi.
Acostumen a créixer en sòls calcaris i en prats formant erols que es distingeixen amb facilitat pel creixement anormal de l’herba i per la seva coloració més fosca. La carn té una típica olor de farina fresca. L’aroma que desprèn és molt agradable i fort.
En l’antiguitat es pensava que era un bolet embruixat perquè creixia a sobre d’una herba més fosca de la normal. Això ha fet que circulin diverses llegendes sobre aquest bolet. Abans ningú se’ls menjava degut a les creences que era un bolet embruixat, en canvi ara, poca gent se’l menja degut a la gran quantitat de gent que els va a buscar. Els temps canvien companys.
Culinàriament parlant és un fong excel•lent i molt recomanable per fer amb una truita d’alls tendres. També és apreciat per fer bons guisats de carn, sobretot per fer el típic fricandó català. Segons alguns experts és el millor bolet culinàriament parlant però jo difereixo d'aquesta opinió.
Sobretot el podem trobar en zones altes ja que és on trobem més prats. Últimament hi ha zones on abans se’n feien molts i ara ja no en surten degut als abonaments que desgraciadament molts pagesos ja tiren als prats perquè produeixin més herba. Per tant podríem afirmar que el canvi climàtic també ha arribat en el món dels moixernons.
Aquesta temporada serà bona degut a les pluges que hem tingut últimament. Gràcies a les pluges fa goig de veure les coloracions que tenen els boscos. És un bon moment per fer excursions per la muntanya.
Reflexionem senyors, reflexionem.
Ara és època de moixernons ("Calocybe Gambosa"). També els podem anomenar bolets de St. Jordi degut a que comencen a sortir en les zones més baixes pels volts de St. Jordi.
Acostumen a créixer en sòls calcaris i en prats formant erols que es distingeixen amb facilitat pel creixement anormal de l’herba i per la seva coloració més fosca. La carn té una típica olor de farina fresca. L’aroma que desprèn és molt agradable i fort.
En l’antiguitat es pensava que era un bolet embruixat perquè creixia a sobre d’una herba més fosca de la normal. Això ha fet que circulin diverses llegendes sobre aquest bolet. Abans ningú se’ls menjava degut a les creences que era un bolet embruixat, en canvi ara, poca gent se’l menja degut a la gran quantitat de gent que els va a buscar. Els temps canvien companys.
Culinàriament parlant és un fong excel•lent i molt recomanable per fer amb una truita d’alls tendres. També és apreciat per fer bons guisats de carn, sobretot per fer el típic fricandó català. Segons alguns experts és el millor bolet culinàriament parlant però jo difereixo d'aquesta opinió.
Sobretot el podem trobar en zones altes ja que és on trobem més prats. Últimament hi ha zones on abans se’n feien molts i ara ja no en surten degut als abonaments que desgraciadament molts pagesos ja tiren als prats perquè produeixin més herba. Per tant podríem afirmar que el canvi climàtic també ha arribat en el món dels moixernons.
Aquesta temporada serà bona degut a les pluges que hem tingut últimament. Gràcies a les pluges fa goig de veure les coloracions que tenen els boscos. És un bon moment per fer excursions per la muntanya.
Reflexionem senyors, reflexionem.
1 comentari:
Aquest se'm resisteix, no tic collons atrovar-lo...
Aviam si aquest any m'estreno, que sempre m'entretinc ajupit amb les carreretes i no acavo de trovar-li la volta...
Es un dels objectius d'aquest any, meu i de la colla del foro que ens ajuntem.
salut!
Publica un comentari a l'entrada