La vida mai deixa de sorprendre’ns. Aquest matí escoltant RAC 1 han anunciat el nom de la guanyadora del premi Ramon Llull 2008 i quan ho han dit m’he quedat de pedra. Ha guanyat Najat El Hachmi, una noia que va venir a Vic provinent del Marroc als 8 anys. El seu llibre és “L'últim patriarca” i tracta sobre un immigrant marroquí que passa de ser paleta a un petit constructor d'una capital de comarca, i que després d'haver-se separat de la seva família, demana el reagrupament familiar.
Res no m’hauria sorprès si no fós que aquesta noia va anar dos anys a la meva classe a l’Institut Jaume Callís de Vic. Era una noia repetidora de curs que tampoc destacava molt acadèmicament. Jo sempre m’havia imaginat el guanyador del Ramon Llull com una persona molt brillant. La Najat sobretot destacava en les classes d’ètica on no parava de parlar però mai m’hagués imaginat que aquella noia marroquina que va haver d’aguantar més d’un problema racista acabaria guanyant el Ramon Llull dotat en 90.000 €.
Felicitats Najat, me n’alegro per tu.
Reflexionem senyors, reflexionem.
Felicitats Najat, me n’alegro per tu.
Reflexionem senyors, reflexionem.
9 comentaris:
Hola Jordi. Jo vaig sentir crec que fa un parell de dies una entrevista a Catalunya Ràdio de la campiona en qüestió i em va agradar, tot i que es veia que li faltava rodatge d'entrevistes (o estava molt cansada).
Per guanyar un premi literari no fa falta ser acadèmicament brillant. Ni tan sols escriure sense faltes. Fa falta saber crear una bona història i explicar-la bé. Igual això ho fa millor que el primer de la classe, no?
Sàpigues que m'he subscrit al blog (he descobert com fer-ho i m'he subscrit als meus blogs favorits), o sigui que ja et pots esforçar a escriure coses bones.
Enhorabona per la guanyadora, i que molts més pugui guanyar.
ye, Xevi... Sala. El guanya-catans
M'alegro que hagis descobert el meu blog !!!
Molt benvingut !!!
Ja tinc ganes de jugar al catan i guanyar-te un altre cop ;-)) jaja
Cuida't i fins aviat
He descobert com subcriure'm, pero el teu ja el coneixia. Fa un parell de mesos que em vas enviar l'enllaç
Doncs felicitats per aquesta noia! De vegades no ho tenen fàcil per més que s'adaptin. Per mi això de l'adaptació és un problema d'actituds, no de provinença.
Un petó!
Deixeu-me fer d'advocat del diable: Abans que res, dir que desconec la qualitat literària de la novela. No obstant, no creieu que s'ha premiat a algú que venint de fora, ha fet l'esforç per parlar català? Em sembla magnífic que una persona no nascuda a Catalunya aprengui el nostre idioma. Això és el que sempre he reclamat (i aquest blog tb ho fa tot sovint). No obstant, penso, per exemple, en el que fa TV3, que és il·lustrar les seves notícies amb declaracions d'inmigrants que parlen català. És evident que els encanta sentir la nostra llengua trufada d'un accent estranger. Així doncs, pregunto: el Ramon Llull no haurà seguit la mateixa línia i haurà premiat l'esforç d'integració més que la qualitat?
M'agradaria poder respondre't Enric, però fins que no hagi llegit la novela no t'ho podré dir !!! Tot i que jo abans de llegir-la penso el mateix que tu !!!
Ja veurem.....
Ei, ei. Suposo que quan es participa en un concurs com aquest, es fa amb un pseudònim, no?
Si bé, per un cantó si que s'ha de reconèixer els esforços que fan alguns amb el tema d'adaptar-se, tampoc cal reconeixer-los amb premis literaris.
Jo li donc un vot de confiança al jurat i a la escriptora.
No sé xevi..........jo crec que no es fa amb pseudònim !!!!
Però no n'estic segur !!!
Apa salut
Publica un comentari a l'entrada