L'AMOR

Avui voldria parlar-vos del que jo anomeno “cicle gradual de l’amor”.

Hi ha uns comportaments típics que quasi tothom segueix durant la vida.

Quan comences una relació tot és nou, fantàstic, fascinant i sorpresiu. El principi ens agrada saber-ho tot de la nova persona que hem conegut, ens encanta saber tots els seus secrets, les seves virtuts i els seus defectes. Quan ja ho hem descobert tot aquesta il•lusió es va perdent i això ja no ho podrem recuperar mai més. És molt fàcil regalar una flor quan fa tres setmanes que coneixes una persona però és més difícil fer-ho quan fa tres anys que estàs amb ella.

Després d’aquesta primera fase passaríem a la vida amb parella. Això ens fa una il•lusió enorme i el primer mes l’anomenaria la “fase mussol”, és a dir, observem tot el que fa l’altre persona, observem tots els seus moviments. Aquí és on es veuen coses que no sabies, ni ha de bones i de no tant bones. És on realment coneixes l’altra persona perquè és molt fàcil quedar divendres i dissabte per sortir de festa i diumenge per anar al cine. El que et permet conèixer l’altra persona és la convivència diària.
Aquí és on comencen a sorgir els projectes comuns que tanta il•lusió fan. I el més important és intentar complir-los.

Ja sigui d’una manera o altra la qüestió és intentar sorprendre la persona que estimes cada dia. Perquè en una relació el més important són els petits detalls. L’amor és com tenir un hort, l’has de cuidar a diari, l’has d’abonar i pudar cada any perquè si no les males herbes no et deixaran obtenir els fruits desitjats. El que vas collir l’any passat no és garantia per aquest any perquè si no estàs atent la tempesta pot tirar per terra tota la feina feta. El passat no és garantia pel futur.
Ara podria seguir però si ho fes ja no podria parlar de la meva experiència perquè jo encara no l’he viscuda per tant us donaria una opinió que no és la meva. I em moro de ganes d’entrar en aquesta nova fase amb la persona que tant estimo i que tantes d’aquestes coses que he explicat m’ha ensenyat.

Ja ho sabeu doncs, el més important és que quan miris enrere vegis que has fet un bonic camí i que has complert el teu projecte de vida fent el bé i sense fer gaire mal a ningú.

Reflexionem senyors, reflexionem.