Primer de tot em sap greu no haver escrit durant tants dies però temes laborals m’ho han impedit.
Un dels temes que està de moda és la idea que el castellà és discriminat a Catalunya.
Els del PP fa molt temps que prediquen el mateix discurs i ara que s’acosten les eleccions generals han intensificat les seves paraules.
Intenten fer veure a la gent que a Catalunya el castellà està discriminat. Ho fan a través d’anuncis de radio o a través del you tube, ho podeu comprovar amb el documental de telemadrid anomenat “ciudadanos de segunda”.
Jo companys ho trobo denigrant i patètic que intentin usurpar vots de qualsevol manera i sense escrúpols i sobretot dient mentides. Pels ciutadans que vivim a Catalunya és ben visible que no es discrimina a ningú per parlar amb castellà, jo diria que és tot el contrari, però jo entenc que un ciutadà d'Andalucia o de l'Espanya profunda es pugui arribar a creure aquest partit.
Per mi la solució és ben senzilla. Jo accepto la immigració del país que sigui, però amb adaptació. Aquest país és Catalunya i la llengua que s’ensenya i s’ha d’ensenyar és el català i a qui no li estigui bé que creui els Pirineus o el riu Ebre. Així de radical i així de clar. I si als polítics no els hi està bé ho tenen ben fàcil, hi ha una paraula que es diu independència que faria feliç a molta gent d’aquest petit país.
Reflexionem senyors, reflexionem.
Un dels temes que està de moda és la idea que el castellà és discriminat a Catalunya.
Els del PP fa molt temps que prediquen el mateix discurs i ara que s’acosten les eleccions generals han intensificat les seves paraules.
Intenten fer veure a la gent que a Catalunya el castellà està discriminat. Ho fan a través d’anuncis de radio o a través del you tube, ho podeu comprovar amb el documental de telemadrid anomenat “ciudadanos de segunda”.
Jo companys ho trobo denigrant i patètic que intentin usurpar vots de qualsevol manera i sense escrúpols i sobretot dient mentides. Pels ciutadans que vivim a Catalunya és ben visible que no es discrimina a ningú per parlar amb castellà, jo diria que és tot el contrari, però jo entenc que un ciutadà d'Andalucia o de l'Espanya profunda es pugui arribar a creure aquest partit.
Per mi la solució és ben senzilla. Jo accepto la immigració del país que sigui, però amb adaptació. Aquest país és Catalunya i la llengua que s’ensenya i s’ha d’ensenyar és el català i a qui no li estigui bé que creui els Pirineus o el riu Ebre. Així de radical i així de clar. I si als polítics no els hi està bé ho tenen ben fàcil, hi ha una paraula que es diu independència que faria feliç a molta gent d’aquest petit país.
9 comentaris:
Ei!! Totalment d'acord amb tu. Saps què passa? Que si jo vaig a Madrid, per exemple, o a qualsevol lloc d'espanya, i demano que s'eduqui al meu fill amb català... ho trobarien totalment fora de lloc (i jo també, clar. Si vaig a algún d'aquests llocs m'hi hauré d'adaptar i així ho faré), però ells s'atreveixen a fer-ho aquí. Si jo vaig a qualsevol lloc d'espanya i vaig al bar i demano que "siusplau, posi'm un suc de pinya i un entrepà de pernil salat" em miraran amb cara de sorpresa i em diran que sisplau, els parli en castellà. I ben normal que ho trobo. Però ells s'atreveixen a venir aquí i demanar-nos que parlem a casa nostra amb castellà, cosa totalment egoïsta en un país que els ha acollit. Si mai marxo de Catalunya, deixaré de ser catalana per adaptar-me al nou lloc. Seré madrilenya, seré italiana o seré portuguesa, amb tot el que això implica: saber la llengua i parlar-la, interessar-me per la cultura i llegir la història.
Es tracta simplement d'adaptar-se i no ser egoïsta, simplement d'això.
Felicitats pel blog!
Petons!
Totalment encertada la teva opinió lluna !!! Penso semblant a tu. Tinc el gust de coneixe't ?? jeje.
No crec que ens coneguem, jo sóc de Girona i he vingut a parar al teu bloc (que es veu que amb català s'escriu així, acabat amb "c" ;)
T'he posat als enllaços amics, espero que no et sàpiga greu, i et convido a passar pel meu, que de moment encara no he tractat aquests temes però segurament algun dia caurà, és quelcom que forma part de mi.
En fi, moltes felicitats pel teu comentari, totalment encertat ;)
Caram doncs jo sóc de Vic però visc a Girona !!!! jeje. Quines coincidències !!!
Doncs si em dius el teu blog hi faré una ullada !!!
I evidentment no em sap cap greu que donis l'adreça del meu blog a qui vulguis.
Salut
Oh! vius a Girona?? Encara ens trobarem!!
El meu bloc és www.llagrimadelluna.blogspot.com, però si cliques sobre el meu nom ("lluna") ja hi aniràs a parar directament ;)
Fins aviat!! I benvingut a Girona, una ciutat encantadora ^^
Estic d'acord amb el que dius. M'agradaria, però, afegir que, si no vaig errat, el tema llengua MAI ha estat una prioritat del PP. Poden ser com són, però tan beneits no! ¿Què passa, doncs, aquí? Doncs que Ciutadans van llançar la idea que a Catalunya no es podia viure en castellà i que es marginava i tal i tal. I d'aquesta falàcia van treure 90.000 vots. El PP ha vist que la llengua és una mina i l'aprofiten. Això portarà a C's a perdre vots i, a la llarga, a desaparèixer.
P.d: M'alegro de la teva tornada. Els teus lectors hem passat una autèntica travessia pel desert! No ens ho tornis a fer.
Hola Jordi i altres comentaristes,
si en un tema hem de fer atenció és en el de la llengua i la cultura de cada país, i per tant del nostre: Catalunya. Sense la teva radicalitat, sí hem d'exigir que aquest sigui un tema de consens i no de batalla política i social perquè és fàcil prendre mal.
D'entrada hem de defensar el sistema d'immersió lingüistica que tenim, perquè aquí i en altres paisos ha demostrat ser el millor. Es a dir, des del primer dia els infants aprenen en l'idioma que tenim, i poc després es poden ja introduir altres idiomes, tenint clar que tots son interessants i tots son útils per la vida diària, i per la laboral o turística.
Hem de tenir, però, comprensió per diversos col.lectius, davant les dificultats que poden trobar o per enganys que se'ls hi han volgut conculcar.
Quna dic això vull dir, que els infants han de tenir immersió des del primer dia, i tractament igualitari per a tots. Esl infants son com esponges que poden aprendre amb una gran facilitat i naturalitat.
Una altra cosa és la gent de mitjana edat, i molt especialment la gent gran. Han de tenir clar que estan en un altre país i que s'han d'esforçar , primer per entendre la llengua i després per parlar-la, però amb tota naturalitat i normalitat. Sense escarafalls o amenaces, ni multes.
Aquí tenim una certa mala conciència provinent d'epoques passades que hauríem de perdre.La nostra llengua materna és el catàlà, per tant el parlem, l'estudiem , l'escrivim, etc, i qui vingui se li ensenya, se li proporciona eines per aprendre'l i se li demostra la utilitat i la necessitat de que tots estiguem en un marc global d'us i comprensió de la llengua que té aquest territori. I així , hem d'actuar,sense grans debats ni comentaris. Si així és, així hem de actuar.
I tinguem present que els infants poden assumir perfectament l'ús de 3 o 4 idiomes, sense cap problema ni han de ser superdotats per aconseguir-ho. Es el que passa a Suïssa,i en altres indrets. Aquí en pocs anys tothom ha de dominar català, castellà, anglès i un quart idioma a triar. I no somiem truites perquè es raonable i és necessari.
Pel que fa la gent gran, sobretot els que provenen d'indrets amb llengues més distants de la nostra, co Xina, Rússia, Japó, etc, la tolerància ha de ser molt més gran perquè la dificultat és enorme, i sovint la base cultural és molt més baixa, especialment pels provinents de paisos arabs, o subsaharians.
He viscut uns anys a fora, i he pogut constatar els debats i dificultats que tenim ara i aquí, que també s'havien tingut allà. I ara parlo , més o menys bé, mitja dotzena d'idiomes, i si es comença de petit,s'aconsegueix sense haver de ser cap superdotat. I , per acabar, voldria remarcar la utilitat de tots els idiomes, i la seva bellesa . Per això, estic encantat de ser i parlar català, però lamento els atacs al castellà o l'ús partidista i sectari del castellà, perquè no deixi de ser un idioma esplèndid, i ben util a nivell mundial. D'aquí la necessitat de tornar al principi i demanar que es deixi en pau la batalla linguistica.
Perdoneu pel rotllo, però en matèria d'idiomes és un dels meus punts flacs, i els considero tots, tant magnífics que el despreci a qualsevol em provoca una especial indignació.
Una cordial salutació. Joan Roma Cunill.
Caram veig que el tema anima al personal. M'alegro molt dels vostres comentaris.
Tranquil enric que si la feina m'ho permet seguiré escribint mentre hi hagi gent com vosaltres que fan possible el debat.
Molt interessant tot el que expliques i dius Joan. És cert que a vegades sóc massa radical però és que a vegades no ho puc evitar. Estic totalment d'acord en que totes les llengües són enriquidores i evidetment el castellà també.
Salut
Joanroma: tindries tota la raó del món... però només hi ha un error en el teu discurs, des del meu punt de vista, clar. Des del moment en què ens oprimeixen la nostra llengua, no pots demanar que no entrem en una batalla. Si em peguen, el que jo no faré és parar l'altra galta. I sento que m'estan pegant, m'estan bufetejant, maltractant... Si hi hagués respecte i llibertat, tindries tanta raó... i sí, totes les llengües són boniques i tenen el seu encant, evidentment. Però n'hi ha que estan apunt de desaparèixer, i si no ens defensem nosaltres, no ho farà ningú.
Respecto la teva postura i la teva forma de pensar, clar que sí, però no crec que tinguis raó en aquest aspecte. Tenim dues opcions els catalan: callar i fer que la nostra sigui "una més" (que és el que he entès en el teu discurs) o bé lluitar perquè aquesta no sigui maltractada ni foragitada. Quan els nois que van cremar la foto del rei van anar a judici a madrid, se'ls va negar el dret de parlar amb la seva pròpia llengua... perquè nosaltres no ho fem aquí? perquè som respectuosos, però jo em començo a cansar de respectar tant i no fotre un parell de collons a l'assumpte. No sé si se m'ha entès, en tot cas.... em podeu preguntar :)
Salut i visca la terra!
Publica un comentari a l'entrada