FITZ ROY

Muntanya situada al límit fronterer entre Xile i Argentina, a la zona de la Patagònia.

Malgrat tenir una alçada mitjana (només la meitat de la dels gegants de l'Himàlaia) la muntanya té la reputació de ser de "dificultat extrema". Presenta enormes extensions de roques gairebé verticals, polides i relliscoses sobre les quals bufen constantment vents d'enorme força, requerint màxima perícia tècnica per part de l'escalador. Resulta curiós destacar que mentre que en aquests temps l'Everest és pujat per centenars de persones per dia, el Fitz Roy només és escalat amb éxit una o dues vegades a l'any, per dues rutes principals: la "dels Argentins" i la "dels Francesos".

De per si aquest cim ofereix un espectacle corprenedor en sortir les seves crestes i arestes entre glaceres i núvols i en certs moments del dia prendre sorprenents acoloriments segons la il·luminació del sol.

COLORS INTENSOS

Un cop situats al poble més jove d’Argentina vam fer unes quantes excursions realment espectaculars. El Chaltén està considerada la capital Argentina de trekking. Jo no havia vist mai un vent semblant. La tramuntana de  l’Empordà és una brisa al costat del vent del Chaltén.

El paisatges són fantàstics. És un poble que només existeix pels muntanyencs. Un espectacle muntanyenc.

A VISTA D'OCELL

Castell de Torrella de Montgrí 

Fa ben poc vam poder disfrutar de la magnífica oportunitat de veure la nostra preciosa costa Brava des del cel. Em va impactar molt sobrevolar tota la costa i veure-la tal i com la veuen el ocells. Tenim una costa Brava impactant, abrupta i amb aigues cristalines que no tenen res envejar a altres països. Si mai teniu la ocasió de sobrevolar el nostre païs amb avioneta no la desaprofiteu.

Ah, i si aquest país no té aigua és per la quantitat de piscines que s'han d'omplir !!!

ANIMALS SENSE POR

Sense por

Els llocs on no hi ha habitat l’espècie humana diuen que els animals no tenen por. A l’Argentina els animals tenen menys por que Europa. Aquí les papallones no s’aturen sobre el teu dit, allà sí. És una cosa que ens va sorprendre molt.

SEGUIM AL PERITO

Em nego a marxar del Perito Moreno. És massa bonic per canviar de tema. Amb aquestes dues fotos vull que observeu tota la seva força, bellesa i alhora perillositat. S’hi ha d’anar ben preparat i amb guies experts. Està ple de forats on si hi caus estàs mort.

INTERIOR DEL PERITO MORENO

Interior del glaciar Perito Moreno

Després de posar-nos els grampons i caminar durant unes hores ens vam endinsar 3 km. endins del glaciar. Ens vam situar al mig de la llengua i és una sensació indescriptible. Mai abans havia estat envoltat de gel per tots cantons ni tenia 200 metres de gel sota dels meus peus. Érem 10 persones amb 3 guies molt especialitzats. Després de la caminada vam arribar en un petit llac natural que tenia una aigua mai vista. Una autèntica obra de la naturalesa.

GLACIAR PERITO MORENO

Vista general del Perito Moreno

Un servidor ha viatjat tant com ha pogut i sense cap mena de dubte aquest és un dels paisatges que més m’ha impactat i impressionat de tots els que he vist.. És fantàstic, fabulós, inoblidable. 

És una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix.

Si mai teniu la sort d’anar-hi no desaprofiteu la ocasió i gaudireu d’un gran espectacle.

EL CALAFATE

El Calafate destaca per ser la localitat més propera i, per tant, porta d'accés al Parc Nacional Los Glaciares (amb paratges de gran importància turística com la Glacera Perito Moreno o la muntanya Fitz Roy). La intendència del parc es troba a El Calafate. És un poble dedicat exclusivament al turisme. Les baixes temperatures i el fort vent predominen en aquestes terres. La tramuntana de l'Empordà és ridícula al costat dels vents d'aquesta regió.

BUENOS AIRES

Barri de San Telmo

Sabeu que les grans ciutats i les acumulacions de gent no m’agraden però Buenos Aires és una ciutat amb encant, molt cosmopolita, molt europea. Els seus diferents barris són molt marcats. No tenen absolutament res a veure el barri de Boca i la seva pobresa  amb els luxes de Núñez o l’artístic barri de San Telmo. Són com ciutats diferents. Bonica i diversa ciutat.

PINGÜINS DE MAGALLANES

Macro d'un pingüi de Magallanes

Després d’unes tres hores de cotxe ens situem a Punta Tombo que és la pingüinera més gran d’Amèrica del sud. Hi ha uns 600.000 pingüins.  Mai hagués pensat que trobaria aquests animals a 40º i al mig del no res. Sempre pensant que vivien al gel i estan al mig del desert. Des de l’aigua fins als caus fan grans caminades. És un espectacle memorable veure com caminen. Són uns animals molt graciosos i espavilats. Per mi a l’aigua són artistes i a terra són pallassos.

Pingüi observant l'horitzó i anant cap al seu cau

Sabíeu que tota la vida fan els ous al mateix niu, que els mascles coven els ous i que si la femella no torna amb menjar el mascle mor perquè no marxa mai del niu? Interessant, molt interessant. La natura no deixa mai d'ensenyar-nos coses boniques.