Un dels seus cants:
"La banda más loca de argentina la que se merece ser primero, yo no soy gallina ni bostero soy del rojo hasta morir, pero es difícil explicarlo, este amor con nada se compara, por eso te juro que en las malas siempre te voy a seguir. Vengo alentar de corazón, desde hace ya mucho tiempo y aunque vos no salgas campeón, yo no vendo el sentimiento, te voy a seguir por las canchas de argentina y te confieso que por vos rojo yo dejo la vida."
3 comentaris:
Ben retornats,
finalment noticies fresques de l'altre part del món. I tal com veiem en reportatges, el futbol és molt més boig allà que no pas aquí.
Vareu ser valents ficant-vos a la boca del llop. Sort que podieu ser neutrals i no animar a cap equip en concret, perquè com estessiu en un mal lloc, podieu acabar baldats.
Bé,espero la col.lecció de fotos, algunes de les quals varem poder veure en un altre forum.
Quin resum farieu del viatge. Realment val la pena? Ha canviat la imatge que tenieu del país, abans d'estar-hi? Es fàcil per nosaltres encaixar en aquella societat? Com us movieu pel país ?
En fi, mil i una preguntes que ja anirem contrastant amb les fotos i comentaris.
Heu arribat ja a la primavera, i amb les pluges caigudes, tenim uns boscos i prats que donen goig de mirar. Suposo que us costa recuperar el ritme d'abans. A reveure.
Bones,
El futbol és una religió per ells. Molt més fort que aquí. Però tenen el greu problema de la violència. Però l'experiència del partit va ser inoblidable, única.
El resum del viatge és que vam disfrutar molt.
Buenos Aires és una ciutat molt europea amb encant.
A Península Valdés vam veure tot el tema d'elefants marins, llops marins, pinguins i altre fauna. Una colònia de 600.000 pinguins que és la més gran de tot Sud-Amèrica. Impresionant !!
A la part dels glaciars ens vam posar al centre del Perito Moreno després de caminar 4 hores amb grampons. Espectacular !!
Vam fer dos dies de trekking pel Fitz Roy que és una muntanya que els escaladors només hi poden pujar una o dues vegades a l'any degut a la seva dificultat i al clima. És escultural la muntanya. Normalement sempre està tapada pels núvols però nosaltres vam tenir la sort de guadir d'un dia molt bo i vam poder veure perfectament tota la muntanya.
I llavors vam anar cap a les cataràtes d'Iguazú pel cantó brasileny i pel cantó argentí. Molta, molta aigua. Una mica més que al gorg del salt !!! jeje.
No és que valgui la pena, val molt la pena !!!
I la gent que ens vam trobar pel camí fantàstica. És una societat molt més oberta i propera que la nostra.
Pel país ens movíem amb avió degut a les grans distàncies. Pensa que de punta a punta del país hi ha 6 hores d'avió. Vam agafar 5 avions interns.
El clima era perfecte ja que era l'estiu, jeje.
En fi, ja n'anirem parlant.
Hola Jordi,
compte que hem d'anar endavant i no enrere. Ja esperava veure una nova foto del teu periple per Argentina i tornem a la primera part. A veure si rebobines però cap endavant.
Vale, bon diumenge. Joan Roma
Publica un comentari a l'entrada