Les consultes del 13D ja són història.
Jo vaig votar a Vic i he de dir que per tota la ciutat es va viure un moviment molt bonic i il·lusionant. Es veia alegria i felicitat a la cara de molts vigatans. Vaig tenir la sensació que la gent feia un acte de fe i de futur.
La plataforma encarregada de les consultes a la comarca d’Osona ha treballat de valent. Jo conec integrants que s’hi han deixat la pell perquè es podés dur a terme aquesta iniciativa popular. Gent que ha dedicat moltes hores a organitzar tota aquesta gran moguda.
De fet s’ha vist que a la comarca d’Osona hi ha hagut una gran participació ja que es parla del 42%. Mobilitzar tanta gent amb tant pocs recursos no és gens senzill. Organitzar la consulta amb diners privats, sense publicitat en televisions i radios, sense el suport polític i amb urnes de cartró té molt de mèrit.
Evidentment des de Madrid es diu i es dirà que ha estat un fracàs però jo que ho veig des del nucli de la consulta no ho veig pas així. Per mi és una inici d’esperança.
El problema és la divisió que hi ha i que està sorgint entre l’independentisme. Si som pocs hem d’estar ben avinguts, si no és així no hi ha absolutament cap opció de tirar endavant.
També vull afegir que estic segur que si es fa una consulta pel mes d’abril a la ciutat de Barcelona serà un autèntic fracàs. O s’organitza bé com ha fet la plataforma “osonadecideix” o millor deixar-ho estar. Per fer el ridícul val més no posar-s’hi.
Reflexionem senyors, reflexionem.
5 comentaris:
Hola Jordi,
hora de comentar les famoses consultes populars. Efectivament hi ha hagut una diferència notable entre la organització i participació a la comarca d'Osona i la d'altres comarques. Els resultats ho deixen ben clar. De totes maneres estic "parlant" com federalista i no com independentista.
Es cert que molts dies, des de Madrid ens envien missatges que son ben desafortunats, però el món global en que estem ens obliga a ajuntar-nos per tenir més força i cada vegada depenem més de les decisions de Brusel.les i menys de les de Madrid.
Ja saps que vaig passar 7 anys a Suïssa, el país federal per excel.lència i considero que aqeust és el millor sistema per Espanya, i per tant per Catalunya.
El problema és que tenim molts i molts centralistes, i costa de transformar un estat,però deu n'hi do els canvis que s'han fet en els darrers 30 anys.
Segur que molts voldríem anar més lluny i més ràpidament, però tenim alguns exemples que fan ser optimistes, sense llençar les campanes al vol.
Ara mateix el aeroport del Prat serà de gestió compartida. Això era impensable tres o quatre anys enrere. O es traspassarà el servei de Rodalies de Renfe, un altre fet històric. La cosa va a poc a poc, però d'una manera segura.
Cal fer molta pedagogia i batallar en els fòrums adequats. Estic segur que en uns anys la força federalista s'anirà imposant a tot arreu.
Bé, ja pots veure que sòc optimista i em mantinc amb les meves idees, tot i que sovint motius per la indignació també en tinc.
Cordialment. Joan Roma
" Cuando el Zorro no llega a alcanzarlas, dice que están "verdes""
( Guy de Montpassant )
Esteve Amills.
Sento no compartir el que diu en el encapçalament en vermell, que no mi havia fixat.
TOT COMENTARI TE QUE SE ADMÈS EN EL BLOG. AQUEST, I QUALSEVOL, Si no, no es un blog. Serà qualsevol escrit, que hom deixa de llegir. I no val res.
Perquè si no es així esdevé una mena de lloança del blogger, i una manifestació de la seva egolatria desbordada.
Ja vaig dir, en castellà, "Que quant la guineu no les pot haver, diu que son verdes"
! VA PER ELL ¡
Esteve Amills (! Visc; a Borredà¡ )
Jo només dic que tot comentari ha de ser fet des del respecte. I com que és el meu bloc si hi ha algun comentari fora de lloc l'eliminaré.
Salut
Hola Jordi, realment va ser un èxit. El senyor Alfons Lopez Tena va fer una bona feina. I sí, si no ens unim serà impossible... però cada vegada més la gent té ganes d'independència. Cada vegada més tot pren sentit i persones que no estaven involucrades en el moviment independentista s'hi senten acollides. Endavant i sense por!
Publica un comentari a l'entrada