El tema del referèndum d’Arenys de Munt està ocupant moltes tertúlies en aquests moments.
Sembla ser que el poble espanyol s’ha posat nerviós. I precisament aquest nerviosisme és el que farà que molts altres pobles catalans segueixin els passos d’Arenys.
Ells que tant s’estimen la Constitució i no han sabut com aturar el referèndum. Aquesta famosa Constitució que sembla que sigui la Bíblia, aquesta Constitució que es va fer abans que jo nasqués i sembla que sigui intocable. Aquestes lleis que diuen que Espanya és indivisible. I en definitiva aquests por que un dia Catalunya sigui independent.
Pel que fa al referèndum està molt bé però no deixen de ser engrunes. Amb la classe política actual no es pot espirar a la independència d’aquest país. També vull dir que es va vincular el NO amb la falange i això tampoc està bé i d’aquí els estrepitosos resultats que es van donar.
I ja tornen a parlar de que no som solidaris. Si voleu que us digui la veritat jo ja n’estic fart de ser solidari. Si ser solidari vol dir llevar-se cada dia a les set del matí per anar a currar perquè l’andalús de torn es rasqui la panxa durant tot el dia jo no vull ser solidari. Qui vulgui peix que es mulli el cul. Si tots ens mulléssim el cul no estaríem on estem.
I un recadet per l’apreciada Sra.Esperanza: no ser com tens vergonya de dir que el que es va viure Arenys et va semblar una dictadura. Si tant valenta ets deixa fer un referèndum a Catalunya, que això sí que seria democràtic. Que el poble sigui lliure d’escollir el seu camí.
Seguirem lluitant senyors.
Reflexionem senyors, reflexionem.
Sembla ser que el poble espanyol s’ha posat nerviós. I precisament aquest nerviosisme és el que farà que molts altres pobles catalans segueixin els passos d’Arenys.
Ells que tant s’estimen la Constitució i no han sabut com aturar el referèndum. Aquesta famosa Constitució que sembla que sigui la Bíblia, aquesta Constitució que es va fer abans que jo nasqués i sembla que sigui intocable. Aquestes lleis que diuen que Espanya és indivisible. I en definitiva aquests por que un dia Catalunya sigui independent.
Pel que fa al referèndum està molt bé però no deixen de ser engrunes. Amb la classe política actual no es pot espirar a la independència d’aquest país. També vull dir que es va vincular el NO amb la falange i això tampoc està bé i d’aquí els estrepitosos resultats que es van donar.
I ja tornen a parlar de que no som solidaris. Si voleu que us digui la veritat jo ja n’estic fart de ser solidari. Si ser solidari vol dir llevar-se cada dia a les set del matí per anar a currar perquè l’andalús de torn es rasqui la panxa durant tot el dia jo no vull ser solidari. Qui vulgui peix que es mulli el cul. Si tots ens mulléssim el cul no estaríem on estem.
I un recadet per l’apreciada Sra.Esperanza: no ser com tens vergonya de dir que el que es va viure Arenys et va semblar una dictadura. Si tant valenta ets deixa fer un referèndum a Catalunya, que això sí que seria democràtic. Que el poble sigui lliure d’escollir el seu camí.
Seguirem lluitant senyors.
Reflexionem senyors, reflexionem.
3 comentaris:
Hola Jordi,
El problema no se exactament si és ser independents d'aquí o d'allà. Crec que més aviat és la classe política del govern central, però també del govern autonòmic: Impresentables en molts aspectes.
Si a nivell de Catalunya seguíssim amb la mateixa classe política i a nivell de Madrid milloressin el tema notablement igual em faria mandra quedar-me amparat de manera exclusiva a la barretina.
Són molts els que es pensen que per ser independents tindrien un gobern del seu gust, però desenganyem-nos. Tot i que actualment, el gran jefe estatal s'emporta la palma i amb diferència (en el meu parer).
Hola Jordi i Xevi,
ja sabeu que sóc alcalde i dirigent del PSC amb la qual cosa la meva posició és en contra de com s'estan fent les coses, en tema de consultes, tant a Arenys de Munt com en altres indrets.
Es cert que des de Madrid arriben imputs realment negatius, i plens de comportametns impropis de persones asssenyades, i cultes. El contrari, s'està jugant a l'anticatalanisme per treure'n profit polític a la resta d'Espanya i això és jugar amb foc.
Aquí tenim dues opcions: o picar i contestar amb la mateixa moneda o ser més intel.ligents i anar per altres vies.
Es fàcil de dir, dificil de complir. Ho sé, però contestar els improperis de gent fanàtica, ultradretana i ultramuntana, amb consultes populars, no es la solució. Evidentment, per mi, i respectant la opinió de tothom.
Per a alguns la consulta d'Arenys va ser un èxit. Per mi, no. Es més crec que va ser un fracàs i un mal exemple per tothom.
D'entrada va anar a votar un 41% de la població, tot i que tenien dret de vot a partir de 16 anys. Això sol ja demostra que davant un tema excepcional, el 60% es queda a casa. Malament.
Però,després hi ha la pròpia organització que no garanteix la rigorositat de la consulta. Es a dir, no es té cens electoral, es deixa votar a qui diu que viu allà, però tots sabem que els DNI contenen dades desfasades. Tu Jordi pots tenir en el DNI que vius a Vic, i estàs a Girona. On votaries, a Vic o a Girona, o a tots dos llocs?.
En fi, el debat és llarg, i complicat de fer-lo en aquest espai. Es interessant perquè ha obert discussions que feia anys no es tenien, però la imatge de Catalunya, de cara enfora no en sortirà ben parada. El tradicional "seny "català ha donat pas a la rauxa i no gaire ben portada. I sinó veurem els espectacles que donaran molts pobles i ciutats a l'hora d'organitzar una consulta. Fer-ho en un petit poble on tothom es coneix , es fàcil, però fer-ho a Manresa, Girona o Sant Cugat, son figues d'un altre paner.
I, el més decepcionant de tot plegat, és que fetes les consultes, tot seguirà igual. No tindran cap efecte benèfic ni positiu, i haurem emprenyat a uns quants milers més d'espanyols.
Molts diran que millor aixì i que es fotin, però això ens perjudica a tots. Sempre hi hauran persones dintre i fora de Catalunya, que ens tenen ràbia, mania, enveja, o el que vulguem, però en general, la gent d'aquí i d'allà som de carn i òssos i volem i podem viure bé tots plegats.
A més, som europeus de ple,i ningú explica que en el supòsit de marxar d'Espanya, automàticament quedaríem fora de la UE. I francament això és impensable, com posar fronteres a l'Ebre. En fi, tenim motius per estar emprenyats amb molts dels polítics de dintre i de fora de Catalunya, però reaccionar amb consultes, és una de les pitjors estratègies i sinó ja ho veurem dintre de 2 o 3 mesos, quants molts pobles , tot i haver-les aprovades no les tiraran endavant. I sinó al temps.
Bé, esperar i veure. Cordialment.
Joan Roma.
Aquests del P.S.C. son mol perucs en el cas de l'independentisme.
I lo pitjor es que sembla que ho son (de perucs), només com a sentit de perdre prebendes, no pas de millorar pais.
Tot el que diuen, es té que demostrar. La demagògia està ja molt caducada, només l'utilitzant els de barba i trenta anys de prebendes.
Publica un comentari a l'entrada