DIMISSIONS

Si alguna cosa hem d’aprendre de les primeres potències mundials és a dimitir. En aquests països quan una cosa no s’ha fet bé o s’ha comès un error es dimiteix. En el nostre país no es dimiteix mai i això és un greu problema per la societat. Avui el ministre de finances japonès ha dimitit. Us penseu que si aquí hagués passat el mateix hauria dimitit algú ? Ja us contesto jo que no. Aquí el més important és asseure’s a la poltrona i un cop tens un bon sou no moure’s fins que et fan fora. La política d’aquest país aparentment no és corrupta com la sud-americana però no és seriosa com hauria de ser. La qüestió és tenir poder, fer contactes importants i llavors la resta dels teus dies “a vivir” !!!

I així anem, anar esperant que els del país veí ens aprovint un estatut que fa sis mesos que hauria d’estar en funcionament. I què fem nosaltres ? Doncs anar esperant que ho arreglin. Que innocents que som !!! Enlloc de fer protestes i sortir el carrer doncs anem treballant no fos cas que ens fessin fora de la feina que ara hi ha crisis !!! Segurament tenim el país que ens mereixem per la manera com som.

I és que hi ha un refrany català molt encertat: “cadascú té el que es mereix”.

Reflexionem senyors, reflexionem.