dijous, 29 de gener del 2009

OLORS

Sembla ser que l’últim post tecnològic no ha tingut gaire èxit o probablement és un tema que no interessa a la majoria de gent. A veure si aquest té més èxit.

Avui m’agradaria parlar de les olors que sentim al llarg de la vida i ens transporten en moments del passat que hem viscut. Podríem definir el terme “olor” com la percepció que tenim a través de l'òrgan olfactiu d’una barreja complexa de gasos, vapors i pols.

Avui al matí tot caminant per Vic m’ha passat pel costat una noia que portava entre les seves mans una carpeta de la Universitat de Vic, per la qual cosa s’arriba a la fàcil deducció que és estudiant d’aquesta Universitat. A continuació he pogut flairar una forta olor que m’ha transportat 10 anys enrere de la meva vida. Aquella olor era inconfusible, era aquella olor d’snop, de pijaria, de festes universitàries, de bona vida, de pocs diners però moltes festes, en definitiva, de la gent de casa bona que freqüentava la UVic en aquells temps.

Una altra essència que mai oblidaré és la de Marroc i més concretament l’olor que fa la plaça Djemaa El Fnaa de Marrakech. Si no hi has estat no pots saber com és, ja que és una barreja d’aromes i de multitud d’espècies indescriptible.

Altres olors que m’encanten és la olor a terra mullada tal i com deia la famosa cançó dels Pets. Si quan acaba de ploure sortiu a donar un tomb per la muntanya sabreu del que estic parlant.

M’agradaria que aquesta pàgina fos una mica més participativa i per això faig la següent pregunta: quines són les vostres olors preferides ?

Per escriure simplement heu de posar el vostre correu i contrasenya un cop esteu dins l'apartat de comentaris.

Companys tingueu el nas ben entrenat perquè en qualsevol moment un perfum us pot transportar en una època passada de la vostra vida. 

Reflexionem senyors, reflexionem.

5 comentaris:

Judit ha dit...

A mi hi ha un munt d'olors que em retornen a èpoques passades. No totes agradables. Per exemple, una olor que no m'agrada gens és la que fan les fires. És com una barreja de xurros, de núvols de sucre, de pobresa, de tristor. Una de les que m'agrada és l'olor de pagès. Suposo que perquè sempre he viscut en un poble, i em recorda els meus orígens. També m'encanta l'olor dels matins assolellats i comparteixo amb tu la de terra mullada :)
És que podria fer una llista molt llarga...

Xevi ha dit...

Jo sempre que entro en una casa estic molt pendent de la olor que fa. A qualsevol espai, de fet. Però sobretot a les cases. Xafarderia?? Ep, també em passa a la meva pròpia casa.

joanroma ha dit...

Hola Jordi i resta de comentaristes per un silenci relativament llarg, però la feina en un ajuntament de vegades ocupa molt més del que la gent creu.
Anant el tema de les olors, pels qui ja tenim alguns anys al damunt ens recorden etapes importants de la nostra vida, i és curiós com de tant en tant retornen i son difícils d'explicar.
Per exemple, vaig estar intern en el Seminari de Vic, en el Salesians de Ripoll i a La Salle, Manlleu. Doncs bé, tenien una olor especial cada part de les escoles. Els dormitoris comuns, una, barreja de roba,liquids de neteja, lavabos propers, etc.
El menjador, una altra de molt especial, i impossible de descriure. Les classes una altra. Classes amb 4o i 45 alumnes. El local de cinema, un altre. En fi, cada tros d'edifici tenia unes particularitats radicalment diferents, però molt iguals d'un col.legi a un altre.
Una olor que no m'ha agradat mai és la dels hospitals, barreja de no quantes coses i que fa que me n'escapi tant aviat com puc.
Abans també una olor característica i que marejava de seguida era la pudor del gasoli, en els cotxes de línia. Recordo la línia Borredà- Sant Quirze, en la qual ens marejàvem la meitat dels passatgers en dos o tres quilòmetres de trajecte.
I no tot ha de ser negatiu, bones olors son a la primavera quan comença a florir per tot arreu. O l'olor del pa acabat de fer, en un forn de llenya. En fi, i tantes altres coses que es porten a temps passats i amb bons records.
Joan Roma

Jordi Rota i Sala ha dit...

Bé, gràcies pels vostres comentaris !!!

Xevi, ja miraré de perfomar la casa quan vinguis, jeje.

Apa salut

Esteban Amills ha dit...

Les olors porten records, cert, ens transporten al passat.
Però les pudors també, i encara potser fins i tot més que les olors.
I no cal buscar massa, cada època política, té le seva pudor.