SENSACIONS OPOSADES

Alguns de vosaltres ja sabeu que ja vivim al pis nou. Això ha comportat que haguéssim de fer un trasllat que no ha estat gens fàcil i que m’ha fet reflexionar sobre tres temes:

• A Girona, per fer trasllat al barri vell, on vivíem fins ara, has de demanar permís a l’ajuntament. Hi varem anar cap a les vuit del matí i us puc assegurar que mai havia vist tants funcionaris junts. Primer ens va atendre una senyoreta molt amable i ens va demanar quantes hores necessitàvem per fer el trasllat. Després d’uns quants dubtes li varem dir que amb onze hores ja faríem. Ens va dir que havíem d’anar a veure l’enginyer perquè ens donés el permís corresponent. Aquest, ens va mirar amb cara de son i va dir que ok. La nostre sorpresa es va produir quan ens van dir que ens donarien el permís si abans anàvem a La Caixa (parlem ?) i pagàvem la mòdica quantitat de 65 €. És a dir, que l’hora surt a uns 6 € !!! Increïble però cert. Ja em perdonareu però això és un robatori. El concepte és: ocupació de la via pública !!! A sobre, durant el trasllat ens va venir una “munipa” acabada de sortir de l’acadèmia i ens va dir si podíem ensenyar-li els papers i moure la furgoneta uns metres perquè tapàvem la vista d’una terrassa. Me la vaig mirar amb cara de pocs amics i ja va veure que no tenia cap intenció de mourem ni un pam !!! Tot això mentre baixàvem la nevera, la rentadora,...des d’un 4rt pis sense ascensor. 

• Mentre pujàvem amunt i avall durant quatre hores com animals algun espavilat va aprofitar l’avinentesa per entrar dins el nostre pis i robar-nos el meu ordinador i un preciós rellotge de la Lau. Ja em perdonareu per l’expressió però s’ha de ser mal parit i mal criat !!! No pot ser que visquem en una societat on no pots deixar ni un moment la porta oberta d’un quart pis mentre fas un trasllat !!! Hi ha gent que és dolenta per naturalesa. He perdut coses de l’ordinador que no podré recuperar mai més. Molta tristesa em produeix viure en aquesta societat tan mesquina. Les esperances de recuperar-lo són mínimes però encara hi ha una petita escletxa d’optimisme.....si funciona ja us ho explicaré.

• Finalment donar les gràcies als bona amics i a la familia que ens han ajudat a fer el trasllat perquè sense ells hagués estat molt més difícil. Especialment vull agrair l’ajuda rebuda per part de l’Indurain de Bordils, l’amic papà merengue i doña mamà DHL. Gràcies de tot cor amics.

Aquesta és la societat que ens ha tocat viure. Una societat oposada com els dos pols. Per una banda bons amics que et fan sentir feliç i per altra banda mala gent que no es mereixen l’aire que respiren.

Reflexionem senyors, reflexionem.