Diumenge es va demostrar clarament que no existeix el català emprenyat si no que ha nascut el català cagat. La increïble pujada socialista a Catalunya així ho demostra. Molta gent va votar el socialistes per por del PP. No els va votar pel que estan fent ni pel que han fet si no que els va votar perquè els altres no puguin fer. Per tant, jo em pregunto de què van servir les grans tallades de llum, els problemes amb l’AVE, les interminables obres de RENFE,... Tothom es queixa i quan és l’hora de la veritat diem que ja ens està tot bé. Els catalans per desgràcia moltes vegades som així. Ara m’agradaria no sentir ningú criticar com va el nostre país perquè el dia que s’havia de dir que anava malament ja ha passat. Doncs ara companys, és hora de callar.
La cosa no deixa de ser curiosa però veiem clarament que si no fos pel País Basc i sobretot per Catalunya el PP governaria l’estat espanyol. O sigui que si en Rajoy vol guanyar les següents eleccions haurà de deixar de banda la seva “españa fuerte y unida” i proclamar la independència del País Basc i de Catalunya. Molt còmic tot plegat. El millor que pot fer en Rajoy és guardar la seva “niña” a dins l’armari, tancar-lo i llençar la clau al mar perquè mai més ningú la torni a trobar. Si li queda una mica de dignitat política el que ha de fer és dimitir.
Per altra banda es va veure clarament que tots els nacionalismes van a la baixa i a mi em sap greu perquè crec que amb aquest fet es constata que estem perdent identitat nacional.
Apa, bona sort que diuen alguns.
Reflexionem senyors, reflexionem.
La cosa no deixa de ser curiosa però veiem clarament que si no fos pel País Basc i sobretot per Catalunya el PP governaria l’estat espanyol. O sigui que si en Rajoy vol guanyar les següents eleccions haurà de deixar de banda la seva “españa fuerte y unida” i proclamar la independència del País Basc i de Catalunya. Molt còmic tot plegat. El millor que pot fer en Rajoy és guardar la seva “niña” a dins l’armari, tancar-lo i llençar la clau al mar perquè mai més ningú la torni a trobar. Si li queda una mica de dignitat política el que ha de fer és dimitir.
Per altra banda es va veure clarament que tots els nacionalismes van a la baixa i a mi em sap greu perquè crec que amb aquest fet es constata que estem perdent identitat nacional.
Apa, bona sort que diuen alguns.
Reflexionem senyors, reflexionem.
8 comentaris:
Ei,
Crec que realment tens raó en això que ens ha passat l’hora de queixar-nos. És ben cert. Però no crec que passés ara la oportunitat, sinó que la oportunitat va passar quan vam decidir el SI al referèndum de l’estatut, un estatut que no inclourà el dret a l’autodeterminació. Vam dir SI, i SI volia dir acceptar una relació amb Espanya que personalment em desagrada. Una relació de submissió.
Personalment aquest diumenge vaig optar per l’abstenció activa. I ho vaig fer únicament per una qüestió ètica. El meu NO en el referèndum de l’estatut no em donava el dret a votar a les eleccions generals d’un país que no és el meu i que es diu Espanya. I aniré més enllà, no em donava el dret de votar a cap dels partits polítics que tot i declarar-se independentitstes o nacionalistes es presenten a unes eleccions que moralment no els correspondrien. Pot ser és que pretenen com en la teva ficció dius, la independència d’espanya? Us imagineu un tripartit rajoy, carod, mas per aconseguir la independència d’espanya de catalunya i del pais basc?
Personalment crec esgotada la via política (i tinc 28 anys...no és que en tingui 98). Crec en l’associacionisme, crec en la unitat popular, crec en comprar en català, crec en viure de manera activa les nostres tradicions, crec en les plataformes “activistes” (plataforma pel dret a decidir per exemple), crec en la bressola (http://www.bressola.cat/)...I tot això no vol dir que no cregui en la política tot i que si que vol dir que no crec en els nostres polítics.
NYAU
Hola Jordi i Arnau,
bé jo sòc polític i del PSC, per tant les nostres visions han de ser diametralment oposades a les vostres, amb tot el respecte.
El vot de diumenge conté dos elements bàsics. Un efectivament és la por que produeix el PP, i l'altre és un encert del PSC a l'hora de prometre una millor gestió i un més gran progrés en els propers anys.
Es evident que per qui és independentista, les coses d' Espanya no li interessen, però és que somiar la independència, no deixa de ser un somni perquè al final tots som europeus. I dintre d'Europa ja es pot viure amb un marge enorme de autonomia i confiança en un projecte superior a l'estrictament estatal. I l'estat es digui Espanya, França o Itàlia, canvia i es fa menys present. Jo soc clarament europeu i a favor de potenciar l'europeisme i rebaixar el poder dels estats , com a mesura per fer més forta Europa. I Catalunya en aquest nou marc podrà mantenir i potenciar les seves potencialitats, cultura, tradicions i formes de viure i entendre el món.
I tot és més complicat del que a primera vista sembla. La gent, al cap i a la fi, vol viure bé i millor. I amb tot el que es pugui retreure, atacar, criticar i despotricar dels socialistes, sempre seran més respectuosos, lliberals, oberts i bons gestors que no pas els del PP. I al final la gent ha de triar entre dues opcions. Uns diran que la bona i la dolenta, i altres entre una dolenta i una menys dolenta. Sigui com sigui, mai es governa a gust de tots. I no anar a votar , es una opció però que no permet després criticar. O ho permet, pero no deixa de ser contradictori.
Porto els anys que teniu vosaltres en política, més de 30, i el balanç el considero positiu, tot i que no he pogut fer moltes coses que em proposava, però les que he fet les he fet amb honestedat i millorant un grapat de temes.
A nivell general, tot és molt complicat i complexe i massa partits i polítics estan donant mal exemple. Ara mateix tenim ja batalles i batalletes, després de les eleccions que ens faran mal a tots, perque la gent les veu com una guerra per sous i poltrones.Fatal, perquè alimenta la mala imatge que ja habitualment tenim.
I per no allargar-me, em remeto a que comentem la situació de Catalunya dintre d'un any. Com a mínim estic segur que aconseguirem millors condicions pel país amb aquest resultat del PSC que no pas hagués guanyat el PP, o haguessin sortit reforçats altres partits catalans. Ho veurem en uns mesos.
De totes maneres, el sol fet que aquí ens agafem les discrepàncies amb aquest bon rotllo, ja és ben diferent de com discuteixen en altres parts del país o de l'estat. NOmés cal escoltar algunes radios o veure alguns programes de TV.
En fi, ànims i penseu que sempre n'hi ha que surten contents d'unes eleccions i altres que en despotriquen. El sistema menys dolent que tenim per decidir.
Fins un altre. Joan Roma
Hola i merci pels vostres comentaris.
Els dos us conec prou bé per entendre el que voleu exposar-me. Arnau entenc perfectament la idea que tens de Catalunya i de la seva independència. Ja saps que ens hem passat hores i hores parlant del tema des que érem ben petits però ens anem fent gran i aquesta idea, aquest somni, cada dia el veig més llunyà. Per desgràcia els que creiem en tot això cada dia som menys. I ja no et dic els partits que defensen amb convenciment aquestes idees. Jo al igual que tu estic decepcionat amb alguns polítics però tb. és cert que aquí en aquest bloc tenim un clar exemple d'un bon polític que ha sapigut fer les coses ben fetes a nivell municipal. El problema és que alguns l'han cagat molt fort i això els dóna mala imatge a tots.
Joan pel que fa al teu post el que sí que estic d'acord amb tu és que aquest país anirà millor (això no vol dir que vagi bé, jeje) amb els socialistes que amb els impresentables del PP. I si tal i com sembla en Rajoy no dimiteix doncs molt millor pel PSOE. Mentre no facin neteja de la cúpula dura (acebes,zaplanes,...) tindran problemes. El que espero és que facin oposició constructiva pq. tu has estat molts anys a l'oposició i saps perfectament que des de l'oposició tb. es poden fer coses bones que després et permetran entrar al gobern. A veure si aquesta gent entenen això.
Apa salut a tots.
Uns comentaris varis:
1-Considero que en un estat plenament democràtic com és el que hauria de ser l’estat on vivim, la independència no hauria de ser un somni com dieu. El problema és que normalment qui s’omple la boca emprant una paraula n’acaba sent esclau. Amb això vull dir que el fet que ens repeteixen una i altra vegada que vivim en una democràcia els delata. Una democràcia hauria de permetre als seus integrants decidir per ells mateixos. Exemple: el referèndum al Québec que hi va haver fa cosa de 10 anys. I per cert, sembla ser que en els darrers anys molts països europeus han aconseguit aquest somni. L’últim exemple, Kosovo.
2-El somni de ser més europeus: doncs la veritat és que la tesis sobre anar cada dia més cap a una europa més forta i de sentir-nos cada dia més europeus em satisfà. No obstant crec que tot això no deixa de ser un somni. Evidentment tots ens sentim europeus, però no crec que hi hagi molts espanyols, francesos o italians que se sentin abans europeus que de casa seva. Crec que és somiar quan pensem que països que han intentat aniquilar llengües, cultures i tradicions (Espanya o França en són dos bons exemples) estiguin disposats a construir una europa on llengües regionals (que diuen ells), tradicions minoritàries, i històries oposades tinguin cabuda. Crec que és una mica el somni Maragallià (a qui per cert cada dia tinc més respecte) sobre l’Espanya Federal. Seriem molt innocents si creguéssim que un estat com l’espanyol on un mínim del 50% de la població no ens respecta estigués disposat a tractar amb nosaltres de tu a tu. Seriem molt innocents també si creguéssim que com a catalans ens podríem sentir mai igual de representats que els espanyols a la unió europea. Europa, jo dic SI, però anant-hi des de l’estat català.
3-D’aquí un any? Si, evidentment estarem millor. Només faltaria. El problema és que sembla que encara patim aquell pujolisme que patien els nostres pares. Hem de ser importants a Madrid perquè així anirem més bé. Doncs jo dic NO i trenco les cadenes amb Madrid. Jo vull un estat català fort dins Europa, i personalment, tot i que no sigui un expert ni molt menys en economia crec que quan per fi es publiquin aquestes balances fiscals ens adonarem que si no haguéssim estat enganxats durant els últims 30 anys a Espanya, estaríem al nivell de països com Suècia o Dinamarca. I estic molt indignat amb la política espanyola dels últims 30 anys en que la “mamella” catalana ha estat inesgotable. Crec que és necessari que, com passa en la unió europea, es destinin recursos econòmics als països més enderrerits. Vaja, com va passar quan Espanya va entrar-hi. Se’ns van donar una sèrie de diners que ens van servir per tirar endavant projectes que d’altra manera no s’hauria aconseguit. No obstant, aquella injecció va tenir un final. Sembla que la injecció catalana a l’estat no en tingui. I a sobre ens insulten. Vaja, que com sempre....cornuts i a pagar el beure.
Joan què ens en dius del referèndums ?? Pq. no són possibles en aquest país ?? Estic amb tu arnau que sí tirem cap europa les "llengües regionals" tenen el futur molt negre.
Això que dius de les subvencions que ha rebut espanya és ben cert que se li han acabat, en canvi la mamella espanyola amb catalunya sembla que no s'acabi.
Per temes laborals he vist i sé que a Madrid han construït 8 hospitals impresionants que tenen la boca del metro davant la porta i que l'HGVic no pot fer reformes pq. no hi ha calers. Quina diferència, no ??? Fa temps que Madrid ha passat a davant de Catalunya pq. hi han destinat mooolts i mooolts diners.
Apa, m'agrada el debat.
Tornem-hi.
El Jordi em demana pels referendums??? S'ha d'anar molt en compte en la convocatòria de referendums perquè primer s'ha de saber a qui adreçar-los, en quines condicions i què es vol demanar.
Per exemple en el Pais Basc no se'n pot fer perquè milers de persones han hagut de marxar per por i per amenaces. Per tant fer un referèndum , en que previament has fet marxar a una part important de la gent que no pensa com els proposants, es fer trampa. O fins i tot és mafiós. Però despre´s hi ha un altre problema.Veiem el Pais Basc organitzat com Catalunya i es molt diferent. Allà el lendakari pinta molt poc, tot i que aquí ens sembla al revés. Pinta poc perquè allà els territoris històrics, potents i amb els diners son les Juntes. Es a dir, les provincies. Elles recapten i donen diners al govern basc, no al revés, com aquí. Aleshores si es fés un referèndum d'independència , quins serien els resultats adequats: els provincials que son els territoris històrics o els globals del País Basc. Si son els territorials amb tota seguretat Alava no votaria la independencia, ni els territoris francesos. Aleshores què fem?? els obliguem a fer-se independents encara que hi hagin votat en contra, contradient el principi de respecte per la decisió?. Què passaria si nomès anessin a votar una minoria per por, o per pressions?? etc,etc.
En fi, a Canadà, concretament la part de parla francesa: Quèbec, en varen fer un i els va sortir malament. Es a dir, la gent no va acceptar votar la independència. I ja no proposen cap altra referèndum. Els proposants s'han cremat, i el partit quebequois ha perdut influència i poder, perquè al cap i a la fi, el que la gent busca és viure més i millor. I si el govern central és intel.ligent es pot aconseguir compaginar l'afany de llibertat i respecte pesl temes propis, amb continuar en el mateix vaixell.
Tornant a Catalunya, el que deixen clares les eleccions és que hi ha pocs independentistes convençuts. I ERC que ho proclama és una olla de grills i desacredita un independentisme de boca, però amb fets contradictoris. I és que ara predicar la independència, quan estem a Europa no és coherent. Les actuals lleis europees deixen clar que si un nou país es vol crear, ha de quedar fora d'Europa i posar-se a la cua per entrar. Això suposaria tirar enrere vint o trenta anys en nivell de vida.
Dit això, es cert que el comportament dels centralistes madrilenys o espanyols ens emprenya i provoca un sentiment de constants queixes i mals rotllos. Es un dels temes essencials per canviar. I publicar les famoses balances fiscals. No passa res que tothom sapiga què paga i què rep ( tot i que es complicat comptar-ho), però la transparència és millor que les suposicions, com ara.
I per últim, jo crec en reforçar Europa i treure poder als estats. NO us equivoqueu el sentiment europeu es va reforçant i si viatgeu ho comprovareu. el que passa és que avancem massa poc a poc. Però tenir un mateix passaport, una mateixa moneda, unes mateixes lleis generals, aviat un mateix exèrcit i polítiques exteriors úniques,etc canviarà tota la nostra visió del món. I no oblidem que o bé ens fem forts a Europa o dependrem de tot i per tot dels EEUU, o de les altres potències. I aquest és el nou debat que hem de tenir. De vegades estem tant immersosn en la nostra petita pàtria que no ens dondem compte que per ser forts i realment independents, hem de ser europeus. Tota la resta és molt bonic , però de qui dependrem serà de les potències externes, i amb aquestes no s'hi juga.
Per tant, siguem catalans, acceptem viatjar en el vaixell que es diu Espanya( eixigint un tracte molt diferent del tingut fins ara) i reforcem Europa, amb la vista posada a que en 20 o 30 anys la nostra pàtria sigui Europa,amb tot i per tot.
Poden sembla molts anys, però mireu a EEUU els va costar 60 anys, passar de les 13 colònies inicials als 50 estats actuals, per tant anem per aquest camí.
Fins un altre. Joan Roma
Merci Joan per aclarir-me una mica el tema dels referèndums.
Arnau què en dius de tot això tu que has viscut 3 anys a frança, dos a usa i ara vius a grècia ?? jeje.
Salut
No crec que el projecte americà sigui el que hem de seguir. Si bé és cert que el sentiment americà es present en totes les races que conformen aquesta enorme nació el preu que s'ha pagat per aconseguir això ha estat molt gran. Es va haver de bessar molta sang indígena per aconseguir-ho. Es va haver d'aniquilar una cultura que avui en dia queda restringida a 4 reserves i 6 casinos. Molt trist. Espero que aquesta Europa tant forta no ens faci menjar de manera massiva pizza (en comptes de pa amb tomàquet) i que ens faci menjar sadwiches per dinar. Aquesta globalització crec que no ens interessa.
Respecte als referèndums estic molt d'acord en que convocar un referendum no és sortir a jugar a l'hora del pati. Però si en altres llocs s'ha fet, perquè no es pot aconseguir aquí. Tot i així crec que és una eina democràtica necessària al nostre país. Després de que aquell ho deixés tot atado i bien atadao, ningú ens ha demanat per exemple si ens sembla bé que hi hagi un rei o si ens sembla bé estar casats amb espanya, coses que s'haurien d'haver plantejat de manera immediata quan es va entrar en la "democràcia".
Publica un comentari a l'entrada