Oleguer Presas Renom nascut a Barcelona el 2 de febrer de 1980, és a dir 5 dies abans que jo.
Potser serà un fet generacional que coincidim en molts dels nostres pensaments. Aquesta setmana és notícia pel reportatge de l’Équipe i per negar-se a contestar una pregunta en castellà.
Ell no és el típic futbolista convencional. Quan li fan una entrevista sempre és interessant d’escoltar i sempre diu coses diferents de la resta de futbolistes. Ell surt dels tòpics futbolistics.
El 17 de novembre el diari esportiu l’Équipe li va fer un reportatge sensacional titulat “Défenseur militant”. Henry comenta que en tots els camps espanyols Oleguer és xiulat però que a ell “se’n fout”. Per altre banda Lilian Thuram comenta que si Oleguer no hagués estat futbolista hagués pogut ser “un leader important”.
El noi de Sabadell no deixa indiferent a ningú, o és un ídol per molts catalans defensors de la independència o és odiat per molts pobles d’Espanya degut a la defensa que fa del catalanisme i les declaracions que va fer sobre l’etarra De Juana.
No és normal que un futbolista a les rodes de premsa parli de política i de societat. La majoria de futbolistes provenen de la misèria i no tenen cap mena de formació ni estudis. I alguns d’ells, un cop estan coberts d’euros, semblen pollastres sense cap i les seves declaracions aborreixen un llargandaix. Oleguer és un tipus de futbolista en perill d’extinció. S’hi pot estar d’acord o no, però una cosa no se li pot negar, és diferent a la resta. I un fet ben significatiu és que va entrenar amb una furgoneta igual que la d’un fuster o la d’un electricista i no amb un ferrari com fan alguns.
Algun dia sabrem la veritat del perquè un dia de la seva vida va ser convocat per la selecció espanyola, “la roja”. Jo estic segur que va fer un pacte amb el “savio de Hortaleza” de no agressió, “tu no em convoques i jo no parlo més del compte”.
Si hi hagués més “Oli’s” a Catalunya potser algun dia podríem viure el somni de tenir una selecció catalana. Però amb gent com Puyol, Xavi, Tamudo, etc...no anem bé companys, no anem bé.
Estic amb tu “Oli”.
Potser serà un fet generacional que coincidim en molts dels nostres pensaments. Aquesta setmana és notícia pel reportatge de l’Équipe i per negar-se a contestar una pregunta en castellà.
Ell no és el típic futbolista convencional. Quan li fan una entrevista sempre és interessant d’escoltar i sempre diu coses diferents de la resta de futbolistes. Ell surt dels tòpics futbolistics.
El 17 de novembre el diari esportiu l’Équipe li va fer un reportatge sensacional titulat “Défenseur militant”. Henry comenta que en tots els camps espanyols Oleguer és xiulat però que a ell “se’n fout”. Per altre banda Lilian Thuram comenta que si Oleguer no hagués estat futbolista hagués pogut ser “un leader important”.
El noi de Sabadell no deixa indiferent a ningú, o és un ídol per molts catalans defensors de la independència o és odiat per molts pobles d’Espanya degut a la defensa que fa del catalanisme i les declaracions que va fer sobre l’etarra De Juana.
Algun dia sabrem la veritat del perquè un dia de la seva vida va ser convocat per la selecció espanyola, “la roja”. Jo estic segur que va fer un pacte amb el “savio de Hortaleza” de no agressió, “tu no em convoques i jo no parlo més del compte”.
Si hi hagués més “Oli’s” a Catalunya potser algun dia podríem viure el somni de tenir una selecció catalana. Però amb gent com Puyol, Xavi, Tamudo, etc...no anem bé companys, no anem bé.
Estic amb tu “Oli”.
Reflexionem senyors, reflexionem.
7 comentaris:
Curiós és la sensibilitat que es té a França sobre la causa Catalana. Diraris com l'equipe o France football sempre es refereixen a "les catalans" quan parlen del barça. A més s'acostuma a sentir l'equipe catalan i no les espagnols quan es transmet un partit de la televisió. Llàstima que hagin oblidat que dins el seu territori hi hagi una regió que nosaltres anomenem Catalunya Nord.
Saps on va anar de vacances aquest estiu ???
A Romania amb els col·legues !!!
Hola nyau !!!
A mi m'agrada Oleguer també. Potser difereixo de les seve idees, però m'agrada que sigui algo així com un intel·lectual. En el món del fútbol, tan buit, cal gent que demostri que no només sap perseguir una pilota sobre un camp de gespa.
Per cert: un consell o una demanda, depèn com ho volguis interpretar: quan citis un article, molaria que posesis el link, per així poder-ho anar a consultar.
Salut!
¡u, u, u, oleguer!
Totalment d'acord Enric amb això del link !!! El problema és k el link és amb francès i me'l van passar amb un arxiu Word escanejat !!!
salut
Bones kim
Sala, no pots adjuntar arxius?
adjuntar arxius no es pot fer nyau !!!
el que sí que es pot fer és crear un enllaç si saps la pàgina web......
salut
Doncs jo no difereixo de les idees d'Oleguer, simplement m'encanta i aquests dies de crisi trobo a faltar la seva anàlisi del que passa, Guillem
Publica un comentari a l'entrada