dimarts, 14 d’agost del 2007

L'ARMARI I EL FUTBOL

Encara que us pugui sobtar un xic la frase podríem dir que un equip de futbol és com un armari de roba. I el més important en ambdós casos és l’equilibri. M’explicaré una mica: si tenim set camises blanques i només tenim uns pantalons hi haurà un dia, quan tinguem els pantalons bruts (lesionats), que haurem de jugar amb “gayumbus”. El Madrid té cinc mitjes-puntes (raül, guti, sneijder, baptista, de la red) i no té ni un extrem nat i en Bernd vol jugar amb extrems. Té l'armari mal construït.

El director tècnic d’un club és l’encarregat de tenir l’armari ben fet. La qüestió és tenir una mica de tot. Hem de tenir camises blanques (tampoc gaires), pantalons de mudar però també hem de tenir samarretes i calçotets per quan ens caguem a les calces cosa que passa més d’un cop al llarg de la temporada. No podem tenir set camises blanques perquè hi ha partits on necessitem samarretes. Les camises són per lluir-les, les samarretes són per treballar i desgraciadament no cada dia és diumenge.

A priori el Barça aquest any té un armari molt bo i molt ben estructurat, podríem afirmar que en Txiqui va ben vestit. En canvi a Can Bernabéu estan comprant a córrer cuita. El que en la moda serien les rebaixes en termes futbolístics és inversament proporcional. Quan s’acosta el dia de tancar les plantilles ningú es vol despendre dels bons jugadors perquè ja no hi ha temps de subtituir-los i en aquestes dates no es paguen els jugadors de rebaixes si no tot el contrari, es paguen autèntiques bestieses, preus totalment fora de mercat. I encara és pitjor quan fas el que ha fet el Madrid, és a dir fardar que tens la “visa” plena i que l’has de “rallar” abans del trenta d’agost. Llavors sí que “les botigues” s’afanyen a canviar les etiquetes de la roba, el que fa una setmana valia deu ara val trenta.
Com que la planificació del senyor Pinocho de la Concha Espina & Mijatovic ha estat nefasta doncs la cosa encara és més greu perquè ara han d'anar a comprar a botigues de renom com Versace o Dolce & Gabbana (Ajax, Chelsea) i en aquests llocs et claven !!!!
El que té mèrit és el que ha fet últimament el Sevilla, és a dir comprar en botigues de barri “roba” poc coneguda (Daniel Alves, Adriano, Renato, Baptista, ...) i vendre aquesta roba de segona mà a preus de Versace.

Per mi, el Barça té un armari molt millor que el del Madrid, però s'ha de vigilar que l'armari no es corqui com va passar l'any passat !!!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

1 comentari:

Enric Tomàs ha dit...

Estic d'acord amb l'análisi. Respecte això últim sobre el Sevilla ha tingut molta sort i s'ha beneficiat clarament de la seva situació: un equipo petit al que ningú li ha demanat "el oro i el moro" pels jugadors, i que, a més, no han tingut la pressió brutal que hi ha al Barça o al Madriz, pel que les jugadors han pogut integrar-se a bon ritme.
Ara el Zevilla és un equip gran i això és molt més difícil que ser un equip revel·lació un o dos anys.