Definitivament s’ha acabat la lliga de futbol 2006-2007 i per trentè cop en la seva història l’ha guanyat el Reial Madrid. Durant molts anys l’equip de la capital espanyola ha tingut grans equips en alguns casos aconseguits de maneres discutibles. Diverses vegades tot Espanya ha ajudat a formar aquests equips, podríem recordar l’època del caudillo o el “pelotazo” del Bernabéu.
Però el pitjor d’aquest any és que el Madrid no tenia el millor equip de la lliga i ha acabat guanyant perquè en els últims mesos ha creat el “juntos podemos”, molt típic de la “raza española” tot sigui dit. Aquest equip campió ha perdut al Bernabéu contra el Celta de Vigo, contra el Llevant i contra el Recrativo de Huelva. Aquest equip que segons Pedja Mijatovic feia pudor d’alcohol al matí quan entrenava ha acabat vençent. Però el seu principal perseguidor ha perdut sis partits lluny del Camp Nou i n’ha empatat cinc, així és impossible guanyar.
Si hagués estat la lliga del cromo el Barça amb una plantilla infinitament superior a la merengue hagués guanyat sense problemes, però en l’esport no valen els cromos ni la història. Si ens posem analitzar cromo per cromo només en dues o tres posicions l’equip blanc té millor cromo que el blau i grana. Però en el futbol hi ha una cosa que es diu lluita, entrega, fe, orgull i en aquest final de lliga ens han superat en tots aquests aspectes. Aquest any la “casta espanyola” s’ha imposat al “jogo bonito”.
Espero que aquesta lliga faci reflexionar tots els estaments del Barça. Des del president, que no va donar el cop sobre la taula quan tocava, fins l’entrenador, que no ha sabut definir un equip “tipus” amb seixanta-cinc partits, i sobretot passant pels jugadors que són els principals culpables de la pèrdua d’aquest lliga.
I ara us preguntareu “què passarà en el futur ?”. Doncs pel que es comenta sembla que saltaran alguns peons, al igual que en una partida d’escacs seran els primers que “moriran”. La directiva haurà de vigilar perquè no oblidem que els peons són bàsics per minar l’equip contrari.
En el Barça actual hi ha un rei negre que hauria de parlar menys i una reina més blanqueta que hauria de deixar el gimnàs pels culturistes i entrenar més sovint sobre el terreny de joc que és on es juga aquest esport. També seria important que el rei i la reina fessin l’amor de tan en tan i no davant de les càmeres, si no a casa que és on s’han de fer aquestes coses. Si les dues fitxes més importants del tauler estan en guerra no es guanyarà cap més partida important. Si han de fer l’amor que es quedin tots dos, si han de fer la guerra que en marxi un. Es parla d’incorporar un tercer rei de trenta anyets i d’accent francès, si està disposat a ser àlfil o cavall tot anirà bé, si vol ser rei o reina es dissoldrà l’imperi que havíem creat durant aquests últims quatre anys i que per error s'havia cregut invencible.
Reflexionem senyors, reflexionem.
Però el pitjor d’aquest any és que el Madrid no tenia el millor equip de la lliga i ha acabat guanyant perquè en els últims mesos ha creat el “juntos podemos”, molt típic de la “raza española” tot sigui dit. Aquest equip campió ha perdut al Bernabéu contra el Celta de Vigo, contra el Llevant i contra el Recrativo de Huelva. Aquest equip que segons Pedja Mijatovic feia pudor d’alcohol al matí quan entrenava ha acabat vençent. Però el seu principal perseguidor ha perdut sis partits lluny del Camp Nou i n’ha empatat cinc, així és impossible guanyar.
Si hagués estat la lliga del cromo el Barça amb una plantilla infinitament superior a la merengue hagués guanyat sense problemes, però en l’esport no valen els cromos ni la història. Si ens posem analitzar cromo per cromo només en dues o tres posicions l’equip blanc té millor cromo que el blau i grana. Però en el futbol hi ha una cosa que es diu lluita, entrega, fe, orgull i en aquest final de lliga ens han superat en tots aquests aspectes. Aquest any la “casta espanyola” s’ha imposat al “jogo bonito”.
Espero que aquesta lliga faci reflexionar tots els estaments del Barça. Des del president, que no va donar el cop sobre la taula quan tocava, fins l’entrenador, que no ha sabut definir un equip “tipus” amb seixanta-cinc partits, i sobretot passant pels jugadors que són els principals culpables de la pèrdua d’aquest lliga.
I ara us preguntareu “què passarà en el futur ?”. Doncs pel que es comenta sembla que saltaran alguns peons, al igual que en una partida d’escacs seran els primers que “moriran”. La directiva haurà de vigilar perquè no oblidem que els peons són bàsics per minar l’equip contrari.
En el Barça actual hi ha un rei negre que hauria de parlar menys i una reina més blanqueta que hauria de deixar el gimnàs pels culturistes i entrenar més sovint sobre el terreny de joc que és on es juga aquest esport. També seria important que el rei i la reina fessin l’amor de tan en tan i no davant de les càmeres, si no a casa que és on s’han de fer aquestes coses. Si les dues fitxes més importants del tauler estan en guerra no es guanyarà cap més partida important. Si han de fer l’amor que es quedin tots dos, si han de fer la guerra que en marxi un. Es parla d’incorporar un tercer rei de trenta anyets i d’accent francès, si està disposat a ser àlfil o cavall tot anirà bé, si vol ser rei o reina es dissoldrà l’imperi que havíem creat durant aquests últims quatre anys i que per error s'havia cregut invencible.
Reflexionem senyors, reflexionem.
4 comentaris:
Molt bé Sala. Així m'agrada, que hi hagi iniciativa. Només diré que a primera vista l'Henry sembla una persona humil i treballadora. No ha guanyat mai res, per tant, la fam que necessitem la tindrà. Per acabar, diumenge no volia acabar de veure el partit, però vaig pensar que el millor en aquests casos és aguantar fins el final, mirar la web de l'as i el marca, perquè el record ens torni le ganes de guanyar, i és que crec que no només els jugadors havien perdut la fam, sinó que també una mica nosaltres ens haviem acomodat.
M'agrada que t'hagi agradat nyau. A veure si tu tb. t'animes.
Apa cuida't molt per la france.
Fantàstic això, sala. T'ho has currat, no?
Pel què fa a l'article, tens tota la raó. El miracle no era que el Barça guanyés la lliga a l'últim partit. El miracle és que l'hagi guanyat el Madrid. Deu ser el primer equip campió que no sap defensar, que no sap atacar i que no té ni un tio que marqui les diferències. I a més, l'únic que ha puntuat els cinc últims partits remuntant els deus darrers minuts. Com s'explica? Per la voluntat de guanyar. Això és el que ha faltat a can Barça. Es pensaven que per ser guapos y famosos guanyarien sense baixar de l'autocar. I avui dia, això de l'esport professional no funciona ben bé així. En fi, ja la guanyarem l'any que vé. I si no, el següent...
Molt bé Sala, bon debut a la blogosfera. Si segueixes amb aquest nivell et promocionaré.
M'ha agradat la llarga metàfora del paràgraf final.
Vull afegir al debat que planteges entre el rei i la reina el nom del descartat: que sigui Eto'o.
Bé és cert que Ronaldinho no ha estat fi aq any, però és molt més crack q l'altre.
Com a crack entenc aquell qui cambia la dinàmica d'un partit quan està totalment enfangat i sembla impossible fer gol.
Eto'o, si l'equip no està fi, ell tampoc ho està.
Aquest rol aquest any l'ha assumit Messi. Què no el venguin.
Publica un comentari a l'entrada