dijous, 19 de març del 2009

A COPS D'ESTOPA

La paraula que millor definiria la situació que es va donar ahir a Barcelona és indignació.

Els Mossos d’Esquadra van repartir estopa de valent contra els estudiants. Si veieu les imatges i les poseu en blanc i negre semblen imatges del passat que sembla que ja hauríem d’anar oblidant. Enlloc d’anar vestits de blau semblava que anessin de marró. 

Aquestes imatges en ple segle XXI són del tot deplorables i incomprensibles. 
Una cosa és dissipar una manifestació de poc més de 40 estudiants i l’altre cosa ben diferent i deplorable és repartir bastons a tothom que hi havia per allà inclosos periodistes i fotògrafs. És molt fàcil dir el “compleixo ordres”, però molts d’ells sembla que desfruiti’n complint ordres. 

Mai he estat gaire amic dels Mossos d’Esquadra i les imatges vistes no fan més que reafirmar el meu punt de vista. La majoria d’ells quan porten la placa posada sembla que estiguin per sobre els mortals. Molt sovint acompanyen la seva xuleria amb aires de prepotència. Però què s’han pensat que són ? Fent un curset de 6 mesos i un psicotècnic els dóna dret a tot això ? 

I a sobre surt el gran conseller Saura i diu que han d’estudiar el fets. Si ell tingués l’esquena morada de cops de porra potser ho veuria ben diferent.

Aquest no és el camí companys. No és això companys, no és això.

Reflexionem senyors, reflexionem.

dimarts, 17 de març del 2009

SITUACIÓ ACTUAL

Sembla que la musa escriptora m’ha abandonat.

Ara sembla que els polítics catalans tornen a reclamar unitat per afrontar la crisi i tirar endavant el finançament. Ara es reclama aquella unitat que fa temps que hauria d’existir però per afanys de protagonisme i de poder mai existeix. Aquí som pocs i a sobre mal avinguts, per la qual cosa no podem aconseguir gaire res.
El tema del finançament ja està ben clar. Després del desgast que hem patit ara ja diem que agafarem el que ens donin i llavors ja en parlarem més endavant. No és això companys, no és això.
I del tema crisis ja n’estic ben fart. Crisi per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar. Ja n’hi ha prou !!! Per solucionar un problema l’has d’afrontar i no serveix de res plorar dia sí i dia també. Ja ho sabem que molta gent té crisi però també n’hi ha molta que no en té i aquests també tenen el dret aviure tranquils. Qui vulgui peix que es mulli el cul.
No oblidem que això és una crisi a nivell mundial, per la qual cosa em fa molta gràcia quan surt el senyor Mas amb 4 propostes que semblin que han d'arreglar el país.
En aquest país no anem bé. És com si el Barça quan hagués de fer els fitxatges hagués de demanar els diners al Madrid !!! Creieu que seríem un equip de primera línia ? Doncs no senyors, seríem el que és ara Catalunya, un país de segona i sempre per darrera Madrid.

Boletaires professionals obriu els ulls que ja he vist les primeres múrgules (morchella esculenta). El següent pas és veure-les al cistell !!!!

Reflexionem senyors, reflexionem.