ELS MOSSOS

Avui podem llegir als diaris que cinc Mossos d’Esquadra han estat apartats cautelarment de les seves funcions per un cas de tortures.
Pel que diuen van detenir un individu i li van posar una pistola a la boca per fer-lo confessar. 
Està clar que independentment de si el detingut era el culpable o no és del tot imperdonable l’acció del Mossos.

La Guàrdia Civil en va fer de molt grosses durant molts i molts anys però per desgràcia encara tenim algun Mosso que segueix els mètodes dels seus avantpassats.

Evidentment de Mossos n’hi ha de bons i de dolents però al ser una feina segura i de funcionari molta gent que s’hi apunta no té ni tindrà mai vocació per fer aquesta feina. Jo conec gent que té un passat bastant negre i que ara és Mosso d’Esquadra. Vosaltres creieu que aquesta gent ha canviat ? Jo crec que no companys.

Molta gent d’aquest col•lectiu quan es posen l’uniforma es transformen i es pensen que són superiors als altres mortals pel sol fet de portar una placa que els hi ha estat atorgada després d’un temps de preparació. I aquesta preparació no és precisament una carrera universitària.

Amb tot això només vull arribar a la conclusió que els nostres policies haurien de ser una mica més humans i deixar els mètodes que utilitzaven els grisos per l’oblit. 

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELS PETITS DETALLS

Durant el pas efímer que tenim per aquest món coneixes gent de tota mena. En coneixes que tenen molts diners i que no seran mai feliços i en coneixes de pobres que són i seran feliços fins que es morin.

Felicitat i diners no són sinònims. Hi ha molta gent que només pensa en fer diners i es pensa que és feliç veient augmentar un trist número de compte. Vist fredament els diners només són un número. Hi ha gent que té aquest número més gros i n’hi ha que el tenen més petit.
Per regla general qui més diners té més garrepa és i qui menys té més dóna.
Amb tot això no vull dir que els diners no tinguin la seva importància, perquè la tenen, però crec que no s’ha de perdre l’ordre de prioritats de la vida.

Sovint persones amb molts diners són les més pobres del món perquè no són capaces de dir un “bon dia” acompanyat d’un petó a la persona que estimen. Per mi aquests petits detalls són el més importants d’aquest món en el que ens ha tocat viure. Per desgràcia aquests detalls cada dia són més difícils de trobar. Despertar-te a mitja nit i poder abraçar la persona que estimes, sentir la seva olor, la calor de les seves abraçades, el seu somriure permanent, la seva mirada juganera, sentir els seus crits que transmeten felicitat o simplement contemplar la seva cara angelical mentre s’ha adormit al sofà, tot això per mi és indescriptible i l'essència de la vida.

No oblideu mai que en els petits detalls hi ha els grans moments. I com diu un refrany català: “qui en tingui més que sopi dos cops”. Serveix d’alguna cosa sopar quan ja estàs tip ?.

Reflexionem senyors, reflexionem.