FINS SEMPRE OLEGUER

Finalment el jugador Oleguer Presas i Renom ha deixat el Barça i ha fitxat per l’Ajax d’Amsterdam.

Jo li vull dedicar unes línees: 

“Apreciat Oleguer un sector important del barcelonisme et trobarem a faltar. Més que tot et trobarem a faltar pels teus ideals com a persona, cosa ben estranya en el món del futbol. 

Tu no has estat mai un futbolista com la majoria. Tu tens cultura i ets llicenciat en Economia per la UAB. Aquests dos factors fan que tu siguis una espècie en extinció dins aquest circ. Tu has estat capaç d’arribar els entrenaments durant molts anys amb la teva furgoneta Volskwagen hippie de color blau i aparcar al costat de Masserattis, Hummers o Ferraris dels teus companys de vestidor. 

Tinc constància que has continuat tenint els amics de tota la vida, cosa ben difícil en aquest món del futbol en que tot es mou per diners i per interessos.

Compromès amb el moviment okupa, independentista i d’esquerres. El teu lloc d’oci no han estat mai les discoteques on per desgràcia han freqüentat massa alguns dels teus ex-companys de vestidor. A tu t’hem pogut veure més d’un cop pels bars del Raval com qualsevol altre jove de la teva edat. I tot això no és fàcil en un futbolista d’èlit.

També estic segur que vas anar una vegada a la selecció espanyola per dir-li al “Sabio de Hortaleza” que no et convoqués mai més perquè “la roja” no ha estat ni serà mai la teva selecció.
La teva discreció també ha estat admirable ja que moltes vegades t’has hagut de mossegar la llengua per les coses que has vist dins el vestidor on tu has estat un autèntic “marciano”.

També has aguantat milers d’insults en multitud de camps de futbol fatxes i racistes que per desgràcia hi ha en molts indrets d’Espanya. Tu has rebut tots aquests insults amb indiferència perquè sempre has sabut que aquests insults eren fruit de la seva incultura. 

Per tot això moltes gràcies.

Molta sort en el teu no camí i ens veiem a Ítaca.”

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL CEP

Divendres al matí el despertador va sonar més aviat del que és habitual en un dia normal. Varem anar a intentar trobar els primers ceps de la temporada. Varem creuar la collada de Toses i ens varem dirigir cap a una zona totalment desconeguda per nosaltres. El primer dia que arribes a un lloc nou mai és fàcil de trobar les millors zones. Però en aquest cas no va ser difícil degut a la gran quantitat de cotxes que varem trobar. De seguida varem trobar els primers ceps de la temporada.

Per mi el cep d’alta muntanya (boletus edulis) és el bolet més bonic que hi ha degut a les seva estructura: cama més gran que el seu barret i un color fosc tirant a negre. El gran problema d’aquest excepcional bolet és que sovint el trobem corcat. Diuen que com més bons són els bolets més es corquen.

És un excel·lent comestible, essent una de les poques espècies que es pot menjar cru. Sovint es conserva assecat, de manera que se n'augmenta el potencial del seu gust.

Cal destacar que de l'espècie "boletus" podem trobar-ne moltes varietats. Vulgarment se’ls anomena a tots "ceps", però això realment no és del tot cert. El cep (boletus edulis) només és una varietat dels "boletus".

La zona, que no us la puc dir per motius evidents de bon boletaire, semblava bona però molt explotada degut a la proximitat de la carretera. On hi havia gent hi havia algun cep. En canvi en zones prou boniques aparentment pel creiexement dels ceps però que no hi havia gent no n’hi havia ni un.

El jornada va acabar després d’una caminadeta d’unes quatre horetes per un entorn realment molt bonic. I més tard tot es va completar amb un fantàstic rissotto de ceps.

Dono per iniciada la temporada de ceps !!!!

També cal remarcar que està essent una temporada realment excepcional de rossinyols.

Reflexionem senyors, reflexionem.