LES MEVES ENTRANYES...

Entra a les cases sense demanar permís.
Un dia o altre tothom la pateix.
Bé quan menys te l’esperes.
Ho envaeix tot per hores, per minuts, per segons
i fins i tot pot durar dies o anys.
El temps és l’únic remei conegut per curar-la.
Et desvetlla el son,
et desperta els somnis,
et tortura constantment,
i és realment esgotadora.

És la maleïda tristesa que s'ha apoderat de mi.

L'OR NEGRE

Suposo que tots ho aneu veient i ho aneu patint. El petroli no para de pujar i estar en màxims històrics. L’or negre és un bé escàs i ja sabem que té data de caducitat, per tant companys no podem esperar res de bo de cara al futur. En aquest planeta els que tenen la paella pel mànec són quatre o cinc i els altres només som ninots que ballem al ritme que ells volen. Estic convençut que el preu del petroli seguirà pujant i pujant. En països com França o Portugal encara està molt més alt que aquí. Cada cop que ens aturem en una gasolinera és un drama.

La pujada contínua és un greu problema pel poble, però les carreteres estan més plenes que mai. O es canvien les polítiques enfront d’aquest tema o tindrem problemes greus ben aviat. El tema de les energies renovables està avançant a marxes forçades però crec que a nivell institucional li han de donar més ajuda. Al segle XXI i amb el nivell tecnològic que s’ha assolit no em crec que no hi hagi una alternativa possible als automòbils de gasolina. De veritat que no m’ho crec. El que sí em crec és que de moment el tema no interessa prou perquè tiri endavant.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL CATALÀ CAGAT

Diumenge es va demostrar clarament que no existeix el català emprenyat si no que ha nascut el català cagat. La increïble pujada socialista a Catalunya així ho demostra. Molta gent va votar el socialistes per por del PP. No els va votar pel que estan fent ni pel que han fet si no que els va votar perquè els altres no puguin fer. Per tant, jo em pregunto de què van servir les grans tallades de llum, els problemes amb l’AVE, les interminables obres de RENFE,... Tothom es queixa i quan és l’hora de la veritat diem que ja ens està tot bé. Els catalans per desgràcia moltes vegades som així. Ara m’agradaria no sentir ningú criticar com va el nostre país perquè el dia que s’havia de dir que anava malament ja ha passat. Doncs ara companys, és hora de callar.

La cosa no deixa de ser curiosa però veiem clarament que si no fos pel País Basc i sobretot per Catalunya el PP governaria l’estat espanyol. O sigui que si en Rajoy vol guanyar les següents eleccions haurà de deixar de banda la seva “españa fuerte y unida” i proclamar la independència del País Basc i de Catalunya. Molt còmic tot plegat. El millor que pot fer en Rajoy és guardar la seva “niña” a dins l’armari, tancar-lo i llençar la clau al mar perquè mai més ningú la torni a trobar. Si li queda una mica de dignitat política el que ha de fer és dimitir.

Per altra banda es va veure clarament que tots els nacionalismes van a la baixa i a mi em sap greu perquè crec que amb aquest fet es constata que estem perdent identitat nacional.

Apa, bona sort que diuen alguns.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELECCIONS NEGRES

Ahir vàm tenir l’últim gran debat televisat. En primer lloc diré que no estic d’acord amb els debats a dues bandes tal i com s’ha fet. Tal i com diu el meu amic Arnau sembla que això sigui republicans o demòcrates. És del tot anti-democràtic fer un debat d’aquesta manera. Perquè els partits minoritaris no poden expressar les seves idees ?

El debat d’ahir va ser igual que el de fa una setmana. Només desqualificacions a l’adversari i molt poques propostes innovadores i interessants. Simplement venien a dir: “vota’m a mi perquè l’altre és més dolent i mentider que jo”.

Jo companys no votaré perquè si us dic la veritat no sabria a qui votar. Pel meu entendre si un és dolent l’altre encara és pitjor. Si guanya “el celles” continuarem igual que ara, és a dir malament, i si guanya “el pepero” pels treballadors de peu serà pitjor que actualment i ja no vull pensar què passarà a Catalunya. Ahir quan va fer el discurs final i va tornar a parlar de “la niña” em va espantar, em va fer por perquè vaig pensar que veia “la niña de l’exorcista” ! Jo em pregunto amb qui pactarà el PP si ha sembrat la discordia a Catalunya, a Galicia i al País Vasc el llarg de quatre anys.
Però a mi el que m’importa és el meu país i m’agradaria poder votar algun partit que així pensés. Però en aquests moments ho veig complicat. Els convergents volen la poltrona de la manera que sigui, quan en Mas se’n va anar cap a Madrid ja li vaig fer la creu. Els verds prediquen fum. Els republicans han perdut el rumb.
Vist el panorama no aniré a votar.

Només tinc clara una cosa: guanyi qui guanyi diumenge jo el dilluns a les set del matí m’hauré de llevar per anar a guanyar-me el sou per poder pagar la hipoteca. I com jo, la majoria de mortals.

Reflexionem senyors, reflexionem.