L'AMOR

Avui voldria parlar-vos del que jo anomeno “cicle gradual de l’amor”.

Hi ha uns comportaments típics que quasi tothom segueix durant la vida.

Quan comences una relació tot és nou, fantàstic, fascinant i sorpresiu. El principi ens agrada saber-ho tot de la nova persona que hem conegut, ens encanta saber tots els seus secrets, les seves virtuts i els seus defectes. Quan ja ho hem descobert tot aquesta il•lusió es va perdent i això ja no ho podrem recuperar mai més. És molt fàcil regalar una flor quan fa tres setmanes que coneixes una persona però és més difícil fer-ho quan fa tres anys que estàs amb ella.

Després d’aquesta primera fase passaríem a la vida amb parella. Això ens fa una il•lusió enorme i el primer mes l’anomenaria la “fase mussol”, és a dir, observem tot el que fa l’altre persona, observem tots els seus moviments. Aquí és on es veuen coses que no sabies, ni ha de bones i de no tant bones. És on realment coneixes l’altra persona perquè és molt fàcil quedar divendres i dissabte per sortir de festa i diumenge per anar al cine. El que et permet conèixer l’altra persona és la convivència diària.
Aquí és on comencen a sorgir els projectes comuns que tanta il•lusió fan. I el més important és intentar complir-los.

Ja sigui d’una manera o altra la qüestió és intentar sorprendre la persona que estimes cada dia. Perquè en una relació el més important són els petits detalls. L’amor és com tenir un hort, l’has de cuidar a diari, l’has d’abonar i pudar cada any perquè si no les males herbes no et deixaran obtenir els fruits desitjats. El que vas collir l’any passat no és garantia per aquest any perquè si no estàs atent la tempesta pot tirar per terra tota la feina feta. El passat no és garantia pel futur.
Ara podria seguir però si ho fes ja no podria parlar de la meva experiència perquè jo encara no l’he viscuda per tant us donaria una opinió que no és la meva. I em moro de ganes d’entrar en aquesta nova fase amb la persona que tant estimo i que tantes d’aquestes coses que he explicat m’ha ensenyat.

Ja ho sabeu doncs, el més important és que quan miris enrere vegis que has fet un bonic camí i que has complert el teu projecte de vida fent el bé i sense fer gaire mal a ningú.

Reflexionem senyors, reflexionem.

PROU DEMAGÒGIA

Primer de tot em sap greu no haver escrit durant tants dies però temes laborals m’ho han impedit.

Un dels temes que està de moda és la idea que el castellà és discriminat a Catalunya.
Els del PP fa molt temps que prediquen el mateix discurs i ara que s’acosten les eleccions generals han intensificat les seves paraules.
Intenten fer veure a la gent que a Catalunya el castellà està discriminat. Ho fan a través d’anuncis de radio o a través del you tube, ho podeu comprovar amb el documental de telemadrid anomenat “ciudadanos de segunda”.
Jo companys ho trobo denigrant i patètic que intentin usurpar vots de qualsevol manera i sense escrúpols i sobretot dient mentides. Pels ciutadans que vivim a Catalunya és ben visible que no es discrimina a ningú per parlar amb castellà, jo diria que és tot el contrari, però jo entenc que un ciutadà d'Andalucia o de l'Espanya profunda es pugui arribar a creure aquest partit.
Per mi la solució és ben senzilla. Jo accepto la immigració del país que sigui, però amb adaptació. Aquest país és Catalunya i la llengua que s’ensenya i s’ha d’ensenyar és el català i a qui no li estigui bé que creui els Pirineus o el riu Ebre. Així de radical i així de clar. I si als polítics no els hi està bé ho tenen ben fàcil, hi ha una paraula que es diu independència que faria feliç a molta gent d’aquest petit país.

Reflexionem senyors, reflexionem.