RUMOR

Aquest cap de setmana he estat per Borredà i ha plogut molt per la zona. Això farà que entri molta aigua al Pantà de la Baells. M’ha arribat el rumor que han obert comportes d'aquest pantà perquè si no hi hauria "massa" aigua i seria un problema per desenvolupar tranquilament el projecte del mini-transvasament. Si realment això és cert seria molt i molt greu companys. Si pel telenotícies ens diuen que el pantà està a un 40 % la gent creurà que és del tot necessari fer el problemàtic transvasament. Ara, si el pantà arriba a cotes del 60 % la gent començarà a dir que s’oblidin altre cop d’aquest moviment d’aigua que arruïnarà més d’una família de les terres de l’Ebre.

Jo no em vull creure aquest rumor perquè seria molt gros. Però ja sabem que últimament amb política tot s’hi val i quan hi ha aquest partit que diu que és ecologista encara més.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL MOIXERNÓ

Ja podem donar per tancada la temporada de múrmules ("morchella esculenta").

Ara és època de moixernons ("Calocybe Gambosa"). També els podem anomenar bolets de St. Jordi degut a que comencen a sortir en les zones més baixes pels volts de St. Jordi.

Acostumen a créixer en sòls calcaris i en prats formant erols que es distingeixen amb facilitat pel creixement anormal de l’herba i per la seva coloració més fosca. La carn té una típica olor de farina fresca. L’aroma que desprèn és molt agradable i fort.

En l’antiguitat es pensava que era un bolet embruixat perquè creixia a sobre d’una herba més fosca de la normal. Això ha fet que circulin diverses llegendes sobre aquest bolet. Abans ningú se’ls menjava degut a les creences que era un bolet embruixat, en canvi ara, poca gent se’l menja degut a la gran quantitat de gent que els va a buscar. Els temps canvien companys.

Culinàriament parlant és un fong excel•lent i molt recomanable per fer amb una truita d’alls tendres. També és apreciat per fer bons guisats de carn, sobretot per fer el típic fricandó català. Segons alguns experts és el millor bolet culinàriament parlant però jo difereixo d'aquesta opinió.

Sobretot el podem trobar en zones altes ja que és on trobem més prats. Últimament hi ha zones on abans se’n feien molts i ara ja no en surten degut als abonaments que desgraciadament molts pagesos ja tiren als prats perquè produeixin més herba. Per tant podríem afirmar que el canvi climàtic també ha arribat en el món dels moixernons.

Aquesta temporada serà bona degut a les pluges que hem tingut últimament. Gràcies a les pluges fa goig de veure les coloracions que tenen els boscos. És un bon moment per fer excursions per la muntanya.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL PASSADÍS DE 90 MINUTS

No sóc dels que pensa que el meu equip ho ha de guanyar tot cada any perquè els altres equips també juguen per guanyar. El que sí que penso és que no podem tornar a fer el ridícul que vam fer ahir. El que va passar ahir és del tot inadmissible i intolerable. Semblàvem els convidats de la gran festa del Bernabéu. No es pot sortir amb l’actitud que va sortir ahir l’equip. El passadís havia de durar 1 minut i en va durar 90. Si ets jugador del Barça ho has de donar tot en cada partit i en el duel contra l’etern rival has de morir al camp. Si alguns jugadors no poden o saben fer això no mereixen portar l’escut que porten al cor.

El Barça no és un equip d’onze futbolistes que xuten una pilota. El que digui això és que no té ni idea del que representa aquest club per molts aficionats. El Barça és un sentiment, una il•lusió, una passió que cada culé porta dins el cor durant els 365 dies de l’any i no durant una hora i mitja diària com passa amb molts dels jugador milionaris que actualment representen el club. Els Barça durant molt temps va representar la lluita contra el franquisme i la lluita a l’opressió que patíem del país veí. Avui en dia encara té part d’aquest significat.

Per tot això que acabo d’exposar l’aficionat culé no es mereix la humiliació que va patir ahir. De veritat que no ens ho mereixem.

Companys, permeteu que m’acabi de desfogar:

• Rijkaard, merci per tot plegat. Ets tot un senyor, però ara necessitem un psicòleg. Vaarwel.
  

• Ego’o, ets un bocasses. Au revoir.
  

• Deco, ets un cagat per no voler anar a defensar el club que et paga al Santiago Bernabéu. Adeus.

• Ronaldinho, a tu també gràcies per tot però la festa t’ha matat. Que et pagui els cubates un altre club. Adeus

• Henry, tu et pots quedar però hauries de córrer una mica més. Au revoir.
  

• Zambrotta, amb dos anys encara no has entès el sistema del Barça. Torna cap a Itàlia que fan les pizzes més bones. Arrivederci.

Apa, visca el Barça !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

VILADRAU-MATAGALLS

Ahir vam fer una bonica excursió pel Parc Natural del Montseny. Vam anar des del bonic poble de Viladrau fins el Matagalls que és el segon cim més alt del Parc Natural per sota del Turó de l’Home.
En començar l’excursió ens trobem grans boscos de faigs i de castanyers centenaris. El massís del Montseny és especial ja que en la seva cara nord trobem grans extencions de faigs i castanyers i a la cara sud trobem espècies molt més seques com són les alzines o els boixos.
La nostra caminada va ser per la cara nord que és la part més humida i salvatge.
Us poso l’enllaç per si us voleu baixar el track o mirar el recorregut que vam seguir.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=128669

Es pot acabar la caminada amb un bon dinar al Molí de la Barita que està ben aprop de Viladrau.

Caminar i estar amb contacte amb la natura és salut.

Reflexionem senyors, reflexionem.