Alguns de vosaltres suposo que vau poder presenciar el programa de televisió espanyola on sortia en Josep Lluís Carod Rovira.
La veritat és que en Josep Lluís, com tot polític que és, n’ha fet de bones i de dolentes, però una cosa no se li pot negar: els té molt ben posats !!!!
Hem de tenir en compte que estava en un programa que era com si estigués dins una gàbia i a fora hi haguessin molts lleons que el volien devorar. I no tan sols es va defensar dins la gàbia si no que fins i tot va obrir la porta per defensar-se com tot un senyor.
Trobo molt bé que no li agradi que li diguin “José Luis” perquè ell no es diu així !! No crec que costi tant fer un esforç per aprendre a dir Josep Lluís. I és igual si no saben dir la lletra “ll”, la qüestió és fer l’esforç d’intentar-ho. No s’ha de ser doctorat en filologia per saber dir un nom amb català. I és que els del país veí no aprenen a dir noms anglesos ? És que no saben dir Arnold Schwarzenegger ? Què és més difícil dir Josep Lluís o aquest nom impronunciable ? Voler és poder en aquesta vida.
Jo per temes laborals alguns cops m’han dit “Jorge”, i amb educació i ràpidament he contestat que el meu nom és Jordi. I és aquest perquè tinc un carnet de pres espanyol que així ho indica. Amic Jorge, no hi ha cap mal en dir-se així, però jo em dic Jordi.
Un altre tema és el de l’adaptació. Jo no entenc que persones que s’han guanyat la vida al nostre país durant quaranta anys encara no parlin el català. Això per mi és imperdonable, jo amb aquesta gent no els hi parlaré amb castellà perquè la falta de respecte és seva al no parlar-me amb català quan fa tants anys que són aquí. Jo no tinc cap problema a parlar amb castellà amb un nou vingut, però en altres casos no !!!
Penseu que si nosaltres no conservem i lluitem per la nostre llengua no ho farà pas ningú !!!
Qui vingui a Catalunya que aprengui el català que a més a més fan cursos gratuïts !!!
Jo vaig marxar un any a França i des del primer dia vaig haver d’espavilar-me per aprendre el francès.
Gràcies Josep Lluís per donar la cara per molts catalans que estem amb tu amb moltes de les teves idees que defenses amb tanta integritat, força i convicció.
Visca la terra.
Reflexionem senyors, reflexionem.
La veritat és que en Josep Lluís, com tot polític que és, n’ha fet de bones i de dolentes, però una cosa no se li pot negar: els té molt ben posats !!!!
Hem de tenir en compte que estava en un programa que era com si estigués dins una gàbia i a fora hi haguessin molts lleons que el volien devorar. I no tan sols es va defensar dins la gàbia si no que fins i tot va obrir la porta per defensar-se com tot un senyor.
Trobo molt bé que no li agradi que li diguin “José Luis” perquè ell no es diu així !! No crec que costi tant fer un esforç per aprendre a dir Josep Lluís. I és igual si no saben dir la lletra “ll”, la qüestió és fer l’esforç d’intentar-ho. No s’ha de ser doctorat en filologia per saber dir un nom amb català. I és que els del país veí no aprenen a dir noms anglesos ? És que no saben dir Arnold Schwarzenegger ? Què és més difícil dir Josep Lluís o aquest nom impronunciable ? Voler és poder en aquesta vida.
Jo per temes laborals alguns cops m’han dit “Jorge”, i amb educació i ràpidament he contestat que el meu nom és Jordi. I és aquest perquè tinc un carnet de pres espanyol que així ho indica. Amic Jorge, no hi ha cap mal en dir-se així, però jo em dic Jordi.
Un altre tema és el de l’adaptació. Jo no entenc que persones que s’han guanyat la vida al nostre país durant quaranta anys encara no parlin el català. Això per mi és imperdonable, jo amb aquesta gent no els hi parlaré amb castellà perquè la falta de respecte és seva al no parlar-me amb català quan fa tants anys que són aquí. Jo no tinc cap problema a parlar amb castellà amb un nou vingut, però en altres casos no !!!
Penseu que si nosaltres no conservem i lluitem per la nostre llengua no ho farà pas ningú !!!
Qui vingui a Catalunya que aprengui el català que a més a més fan cursos gratuïts !!!
Jo vaig marxar un any a França i des del primer dia vaig haver d’espavilar-me per aprendre el francès.
Gràcies Josep Lluís per donar la cara per molts catalans que estem amb tu amb moltes de les teves idees que defenses amb tanta integritat, força i convicció.
Visca la terra.

