dimarts, 14 d’agost del 2007

L'ARMARI I EL FUTBOL

Encara que us pugui sobtar un xic la frase podríem dir que un equip de futbol és com un armari de roba. I el més important en ambdós casos és l’equilibri. M’explicaré una mica: si tenim set camises blanques i només tenim uns pantalons hi haurà un dia, quan tinguem els pantalons bruts (lesionats), que haurem de jugar amb “gayumbus”. El Madrid té cinc mitjes-puntes (raül, guti, sneijder, baptista, de la red) i no té ni un extrem nat i en Bernd vol jugar amb extrems. Té l'armari mal construït.

El director tècnic d’un club és l’encarregat de tenir l’armari ben fet. La qüestió és tenir una mica de tot. Hem de tenir camises blanques (tampoc gaires), pantalons de mudar però també hem de tenir samarretes i calçotets per quan ens caguem a les calces cosa que passa més d’un cop al llarg de la temporada. No podem tenir set camises blanques perquè hi ha partits on necessitem samarretes. Les camises són per lluir-les, les samarretes són per treballar i desgraciadament no cada dia és diumenge.

A priori el Barça aquest any té un armari molt bo i molt ben estructurat, podríem afirmar que en Txiqui va ben vestit. En canvi a Can Bernabéu estan comprant a córrer cuita. El que en la moda serien les rebaixes en termes futbolístics és inversament proporcional. Quan s’acosta el dia de tancar les plantilles ningú es vol despendre dels bons jugadors perquè ja no hi ha temps de subtituir-los i en aquestes dates no es paguen els jugadors de rebaixes si no tot el contrari, es paguen autèntiques bestieses, preus totalment fora de mercat. I encara és pitjor quan fas el que ha fet el Madrid, és a dir fardar que tens la “visa” plena i que l’has de “rallar” abans del trenta d’agost. Llavors sí que “les botigues” s’afanyen a canviar les etiquetes de la roba, el que fa una setmana valia deu ara val trenta.
Com que la planificació del senyor Pinocho de la Concha Espina & Mijatovic ha estat nefasta doncs la cosa encara és més greu perquè ara han d'anar a comprar a botigues de renom com Versace o Dolce & Gabbana (Ajax, Chelsea) i en aquests llocs et claven !!!!
El que té mèrit és el que ha fet últimament el Sevilla, és a dir comprar en botigues de barri “roba” poc coneguda (Daniel Alves, Adriano, Renato, Baptista, ...) i vendre aquesta roba de segona mà a preus de Versace.

Per mi, el Barça té un armari molt millor que el del Madrid, però s'ha de vigilar que l'armari no es corqui com va passar l'any passat !!!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

dijous, 9 d’agost del 2007

FINS SEMPRE PENYISTA

Ens ha deixat el gran Nicolau Casaus , l'home del puro, el senyor del Barça. Ell mai deixava el puro. Entrava a l'avió i les noies li deien que apagués el puro, ell se les mirava, reia, i seguia fumant. Fins i tot diuen que va tenir una enganxada amb en Van Gaal per culpa del puro.

Va nèixer a l'Argentina i des del 1927 va ser soci del Barça.

És difícil definir una persona que ha fet tantes coses bones pel F.C.Barcelona. Moltes virtuts podríem destacar d'en Nicolau: home dialogant, amable, ambaixador del club, penyista i sobretot catalanista. Va ser empresonat després de la victòria franquista per ser “rojo y separatista”. En els 22 anys en que el “petit” va ser president en Nicolau va intentar donar un caire catalanista al club. Llavors va començar el seu gran repte: les penyes. Si avui el Barça té més de 1500 penyes arreu del món una part de culpa la té en Nicolau.

Gràcies per tot i descansi en pau SENYOR.

divendres, 3 d’agost del 2007

SEGURETAT Wi-Fi

Molts de nosaltres hem pagat (o paguem) un servei d’internet pel "mòdic" preu d’uns 40/50 € al mes. I a sobre ens instal·len un router gratis i pensem que ens anirà molt bé per poder conectar-nos amb el portàtil per tot el pis.

El que no pensem és que el senyal que emet el router també arriba a casa dels veïns. Hem de tenir en compte que el senyal arriba a uns 100 metres des del seu punt d’emissió.

Tota xarxa ha d’estar protegida per evitar la intrusió de terceres persones. Hi ha tres tipus de seguretat per xarxes Wi-Fi: l’estàndard WEP, el WPA i actualment s’està introduint el WPA2. El que fan aquests protocols és codificar la informació transmesa per protegir la seva confidencialitat.

Si només tenim coneixement bàsics d’informàtica i ens refiem del senyor que ens intal·la internet probablement no tindrem protegida la nostre xarxa, no tindrem ni l’estàndard més bàsic (WEP) instalat.

I llavors un dia direm la típica frase “internet em va cada dia més lent”. Doncs probablement és perquè bona part dels veïns estan connectats a la nostre xarxa i som la rialla de tota la comunitat !!!

Si posem l’estàndard Wi-Fi WEP pensarem que és del tot segur perquè hi posem una contrasenya molt llarga. Doncs ens estarem equivocant perquè actualment amb uns coneixements mitjans/alts d'informàtica es poden desxifrar contrasenyes WEP. En el cas de WPA sí que la seguretat és molt més robusta però a través de diccionaris de contrasenyes també podem arribar a trobar la clau.

I aquí és on bé la qüestió clau: si el veí no té protegida la seva xarxa vosaltres pagaríeu internet ? El que estaríem fent és entrar a casa el veí perquè té la porta oberta. Entrem i un cop a dins fem servir la seva casa i tornem a sortir quan volem.

En el cas de que tingui xifrat WEP seria com si tinguéssim una còpia de la clau del veí, entrem i quan ens sembla tornem a sortir tancant la porta amb clau. Si no robem coses del veí vosaltres pagaríeu internet ? O potser la comunitat de veïns ha de pagar l'internet perquè al cap i a la fi l'utilitza tothom ?

Si no creieu el que estic dient només heu d'agafar el portàtil i passejar-vos per la vostre ciutat i quedareu sorpresos.

Reflexionem senyors, reflexionem