dijous, 18 d’octubre del 2007

GRANDE JOSÉ LUIS

Alguns de vosaltres suposo que vau poder presenciar el programa de televisió espanyola on sortia en Josep Lluís Carod Rovira.

La veritat és que en Josep Lluís, com tot polític que és, n’ha fet de bones i de dolentes, però una cosa no se li pot negar: els té molt ben posats !!!!

Hem de tenir en compte que estava en un programa que era com si estigués dins una gàbia i a fora hi haguessin molts lleons que el volien devorar. I no tan sols es va defensar dins la gàbia si no que fins i tot va obrir la porta per defensar-se com tot un senyor.

Trobo molt bé que no li agradi que li diguin “José Luis” perquè ell no es diu així !! No crec que costi tant fer un esforç per aprendre a dir Josep Lluís. I és igual si no saben dir la lletra “ll”, la qüestió és fer l’esforç d’intentar-ho. No s’ha de ser doctorat en filologia per saber dir un nom amb català. I és que els del país veí no aprenen a dir noms anglesos ? És que no saben dir Arnold Schwarzenegger ? Què és més difícil dir Josep Lluís o aquest nom impronunciable ? Voler és poder en aquesta vida.

Jo per temes laborals alguns cops m’han dit “Jorge”, i amb educació i ràpidament he contestat que el meu nom és Jordi. I és aquest perquè tinc un carnet de pres espanyol que així ho indica. Amic Jorge, no hi ha cap mal en dir-se així, però jo em dic Jordi.

Un altre tema és el de l’adaptació. Jo no entenc que persones que s’han guanyat la vida al nostre país durant quaranta anys encara no parlin el català. Això per mi és imperdonable, jo amb aquesta gent no els hi parlaré amb castellà perquè la falta de respecte és seva al no parlar-me amb català quan fa tants anys que són aquí. Jo no tinc cap problema a parlar amb castellà amb un nou vingut, però en altres casos no !!!

Penseu que si nosaltres no conservem i lluitem per la nostre llengua no ho farà pas ningú !!!
Qui vingui a Catalunya que aprengui el català que a més a més fan cursos gratuïts !!!
Jo vaig marxar un any a França i des del primer dia vaig haver d’espavilar-me per aprendre el francès.

Gràcies Josep Lluís per donar la cara per molts catalans que estem amb tu amb moltes de les teves idees que defenses amb tanta integritat, força i convicció.

Visca la terra.

Reflexionem senyors, reflexionem.

divendres, 5 d’octubre del 2007

ELS BOLETS

Molta gent mai entendrà el que és anar a buscar bolets. És una d’aquelles coses que s’hi ha de pujar de petit. Quan ets menut aprens les coses, quan ets gran desenvolupes les coses que has après quan eres petit.

Jo vaig començar anar a buscar bolets als cinc anys. Encara recordo sortir des de Borredà i anar cap a “La Faja” amb un cistellonet acompanyat per la meva iaia que era i és una excel•lent boletaire.

Després quan ja vaig ser més grandet recordo que ja hi anava amb la iaia, el Benet i l’oncle “ayano”, sense cap dubte un dels millors boletaires del berguedà. En aquests temps que devia tenir nou o deu anys recordo haver plorat perquè no podia portar el cistell de bolets degut al seu pes.

A casa, a Cal Sala, pràcticament hi ha bolets tot l’any. Comencen les múrgoles als mesos de març, abril. Sense cap dubte aquest és un dels bolets més bonics i difícils de trobar. Després venen els moixernons, encara recordo grans caminades per Castellà de N’Hug o per Cava (la Seu d’Urgell) buscant aquests bolets tant i tant aromàtics. Cap al mes de juliol ja venen els rossinyols, un bolet que necessita molta aigua i que degut al seu color és molt bonic de buscar. A més a més, és tot un plaer submergir-se a les humides vagues de fagedes en aquestes èpoques de tanta calor.
També recordo les grans caminades fetes pel pirineu buscant ceps, per mi el millor bolet culinàriament parlant i el més bonic de trobar degut a la seva robustesa.
Últimament el meu pare també m’ha ensenyat una zona on es poden trobar ous de reig, segons els experts el millor bolet del món. És molt curiós veure la seva evolució en el seu creixement.
Un cop l'has collit si el poses amb aigua continua creixent durant un dia, aquí ho podeu observar:


I després venen els bolets per excel•lència per la majora dels mortals, els rovellons. Recordo èpoques en que anava cada dia a buscar rovellons excepte el cap de setmana. Bonic bolet però últimament és una llàstima veure com queden els boscos després del “desembarc dels de Can Fanga”. He vist gent que sembla que vagi a la guerra enlloc d’anar a passar una bonica jornada a la natura.

Si una cosa odio és que la gent cridi al bosc, ja que és un espai de natura, de silenci, de pensament, de retrobament amb un mateix, en fi, un espai únic i que entre tots hem de preservar.

Hi ha molta gent que no entén que per anar a buscar bolets s’ha d’arribar al bosc quan comença a clarejar. És difícil d’explicar-ho, però la sensació que tens quan es fa clar, quan encara tot està humit, quan va sortint el sol, és inexplicable i tot plegat es mereix matinar una mica.

Qui estima els bolets estima la natura.

Reflexionem senyors, reflexionem.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

ELS POLÍTICS QUE TENIM

Ara s’acosta l’època en que tots aquests polítics que tenim s’omplen la boca de noves propostes i promeses electorals.

Quan falten sis mesos per les eleccions és quan el poble se sent una mica escoltat i algunes de les promeses polítiques es porten a terme.

Un dia surt el president espanyol i diu que donarà dos-cents euros als nous llogaters menors de trenta anys. La proposta no em sembla malament si no tot el contrari, però amb tres anys i mig de mandat no ha tingut temps de fer-ho abans ? Jo d’això en dic ser electoralista !!!!

I el pitjor és quan surt el barbes pepero. Perdoneu aquest nom però és que no puc amb la cúpula d’aquest partit polític. Representen l’espanya antiquada, llardosa, casposa i fatxenda !!! Un partit amb les seves tendències, i per contrarestar el que diu en Zapatero dels pisos de lloguer, ara surt i ens diu que faran pisos per cent seixanta mil euros !!!! Però a qui es pensa que enganyarà ? Per favor, no et pensis que el poble és tant ignorant !!!!

Per altre banda tenim el referèndum basc. Simplement es tracta d’una “consulta”. Si es fa, cosa que no crec que aconsegueixin, ni es dividirà espanya ni es trencarà “el estado de derecho” que tant estimen. I perquè diuen que no és constitucional ? Perdoneu la meva ignorància política però perquè tot el que proposem els catalans i els bascos és inconstitucional ? Que la constitució és una cosa que no es pot canviar ? Que són com els manaments ?

Apa companys, mentrestant estem impacients tot esperant les noves eleccions continuen pujant els preus de la llet i el pa !!!! i el conill baixa................doncs tots a menjar conill !!! Visca el conill !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.