Pel que sembla ahir va sé l’últim dia d’en Jordi Basté al programa “Tu diràs” de Rac 1. Encara recordo un dia boirós i fred del febrer de 1997 al bar de l’institut Jaume Callís quan el meu amic Arnau em va explicar una notícia esportiva i al final em va dir: “No ho diguis a ningú”. Jo no el vaig entendre. Dies més tard vaig descobrir que això era el nom d’un programa esportiu de Catalunya Ràdio. A partir d’aquell moment i ja fa deu anys que pràcticament cada dia m’he adormit amb la veu del gran Basté. Encara recordo quan apareixia el gran “Castanys”. Llavors en Jordi se’n va anar a Rac 1 per portar el programa “Tu diràs”. Jo vaig deixar Catalunya Ràdio i em vaig seguir adormint amb en Basté a Rac 1.
El que més m’agradava d’en Basté era la seva energia, els seus silencis fent el discurs inicial. També he de dir que a vegades és massa catastrofista.
I ara que ens deixa em pregunto: “podré dormir sense la seva veu ?”
Fins sempre Jordi !!! i gràcies per adormir-me cada dia durant tants i tants anys !!!
Reflexionem senyors, reflexionem
El que més m’agradava d’en Basté era la seva energia, els seus silencis fent el discurs inicial. També he de dir que a vegades és massa catastrofista.
I ara que ens deixa em pregunto: “podré dormir sense la seva veu ?”
Fins sempre Jordi !!! i gràcies per adormir-me cada dia durant tants i tants anys !!!
Reflexionem senyors, reflexionem
