Trarota bloc

COLORS INTENSOS

2012-01-12T17:29:00.000+01:00

Un cop situats al poble més jove d’Argentina vam fer unes quantes excursions realment espectaculars. El Chaltén està considerada la capital Argentina de trekking. Jo no havia vist mai un vent semblant. La tramuntana de l’Empordà és una brisa al costat del vent del Chaltén.

El paisatges són fantàstics. És un poble que només existeix pels muntanyencs. Un espectacle muntanyenc.

A VISTA D'OCELL

2011-11-06T17:39:00.002+01:00

Castell de Torrella de Montgrí

Fa ben poc vam poder disfrutar de la magnífica oportunitat de veure la nostra preciosa costa Brava des del cel. Em va impactar molt sobrevolar tota la costa i veure-la tal i com la veuen el ocells. Tenim una costa Brava impactant, abrupta i amb aigues cristalines que no tenen res envejar a altres països. Si mai teniu la ocasió de sobrevolar el nostre païs amb avioneta no la desaprofiteu.

Ah, i si aquest país no té aigua és per la quantitat de piscines que s'han d'omplir !!!

ANIMALS SENSE POR

2011-10-03T15:50:00.000+02:00

Sense por

Els llocs on no hi ha habitat l’espècie humana diuen que els animals no tenen por. A l’Argentina els animals tenen menys por que Europa. Aquí les papallones no s’aturen sobre el teu dit, allà sí. És una cosa que ens va sorprendre molt.

SEGUIM AL PERITO

2011-09-16T17:33:00.004+02:00

Em nego a marxar del Perito Moreno. És massa bonic per canviar de tema. Amb aquestes dues fotos vull que observeu tota la seva força, bellesa i alhora perillositat. S’hi ha d’anar ben preparat i amb guies experts. Està ple de forats on si hi caus estàs mort.

INTERIOR DEL PERITO MORENO

2011-08-23T18:01:00.001+02:00

Interior del glaciar Perito Moreno

Després de posar-nos els grampons i caminar durant unes hores ens vam endinsar 3 km. endins del glaciar. Ens vam situar al mig de la llengua i és una sensació indescriptible. Mai abans havia estat envoltat de gel per tots cantons ni tenia 200 metres de gel sota dels meus peus. Érem 10 persones amb 3 guies molt especialitzats. Després de la caminada vam arribar en un petit llac natural que tenia una aigua mai vista. Una autèntica obra de la naturalesa.

GLACIAR PERITO MORENO

2011-07-13T12:22:00.002+02:00

Vista general del Perito Moreno

Un servidor ha viatjat tant com ha pogut i sense cap mena de dubte aquest és un dels paisatges que més m’ha impactat i impressionat de tots els que he vist.. És fantàstic, fabulós, inoblidable.

És una de les glaceres més imponents del món, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix.

Si mai teniu la sort d’anar-hi no desaprofiteu la ocasió i gaudireu d’un gran espectacle.

EL CALAFATE

2011-06-21T11:37:00.001+02:00

El Calafate destaca per ser la localitat més propera i, per tant, porta d'accés al Parc Nacional Los Glaciares (amb paratges de gran importància turística com la Glacera Perito Moreno o la muntanya Fitz Roy). La intendència del parc es troba a El Calafate. És un poble dedicat exclusivament al turisme. Les baixes temperatures i el fort vent predominen en aquestes terres. La tramuntana de l'Empordà és ridícula al costat dels vents d'aquesta regió.

BUENOS AIRES

2011-06-01T11:23:00.001+02:00

Barri de San Telmo

Sabeu que les grans ciutats i les acumulacions de gent no m’agraden però Buenos Aires és una ciutat amb encant, molt cosmopolita, molt europea. Els seus diferents barris són molt marcats. No tenen absolutament res a veure el barri de Boca i la seva pobresa amb els luxes de Núñez o l’artístic barri de San Telmo. Són com ciutats diferents. Bonica i diversa ciutat.

PINGÜINS DE MAGALLANES

2011-05-13T19:01:00.002+02:00

Macro d'un pingüi de Magallanes

Després d’unes tres hores de cotxe ens situem a Punta Tombo que és la pingüinera més gran d’Amèrica del sud. Hi ha uns 600.000 pingüins. Mai hagués pensat que trobaria aquests animals a 40º i al mig del no res. Sempre pensant que vivien al gel i estan al mig del desert. Des de l’aigua fins als caus fan grans caminades. És un espectacle memorable veure com caminen. Són uns animals molt graciosos i espavilats. Per mi a l’aigua són artistes i a terra són pallassos.

Pingüi observant l'horitzó i anant cap al seu cau

Sabíeu que tota la vida fan els ous al mateix niu, que els mascles coven els ous i que si la femella no torna amb menjar el mascle mor perquè no marxa mai del niu? Interessant, molt interessant. La natura no deixa mai d'ensenyar-nos coses boniques.

ELS DOFINS

2011-05-05T10:14:00.003+02:00

Tonina Overa (Cephalorhynchus commersonii)

Seguim a Península Valdés on vam fer una bonica excursió per veure dofins a alta mar. Ens imaginàvem els típics dofins grisos però la meva sorpresa va ser quan ens van explicar que en aquelles terres hi ha el dofí pio (Cephalorhynchus commersonii) que és una espècie que es troba bàsicament a les costes argentines, a l’estret de Magallanes i a prop de les illes Malvines. Els vam trobar a alta mar i són animals molt i molt simpàtics ja que es posen a seguir la barca i no paren de saltar. Realment és un espectacle molt bonic de presenciar ja que és un dofí molt actiu.

LLEONS MARINS

2011-04-26T11:13:00.001+02:00

Lleons marins

Seguim a Península Valdés i ara és el moment dels lleons marins. Poden arribar a fer 2,5m de llargada. Viu en grups familiars d'uns 6-20 individus, manats per un mascle vell (tal i com es pot veure en la foto), en règim polígam.

LA CALMA DELS ELEFANTS MARINS

2011-04-18T10:01:00.001+02:00

Elefants marins descansant plàcidament

Península Valdés és un dels llocs més impressionants d’Argentina i un dels llocs més bonics a nivell de fauna que he estat a la meva vida. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la seva variada i abundant fauna. La varietat d’animals que hi podem trobar és molt gran: orques, dofins, llops marins, pingüins de Magallanes, elefants marins i la seva joia que és la balena franca.

YERBA MATE

2011-04-07T10:59:00.003+02:00

Viatjant pel fantàstic país d’Argentina vam conèixer l'herba mate i sobretot la cultura que implica. Pràcticament tothom beu mate durant bona part del dia. És molt curiós i sorprenent per nosaltres veure la gent pel carrer amb el mate i el tèrmol amb l’aigua calenta. Però el més interessant de tot és que només hi ha un mate per estància i es comparteix. Vam trobar que era una bonica manera de relacionar-se. Us imagineu que aquí compartíssim el cafè amb la mateixa tassa ?

AMBIENT INFERNAL

2011-03-21T23:43:00.008+01:00

Vam tenir la gran sort d'anar a veure el partit Independiente-River Plate. La sensació que tens allà al mig de "La Popular" és indescriptible. Tal i com ens van dir: "la cancha late".

Un dels seus cants:

"La banda más loca de argentina la que se merece ser primero, yo no soy gallina ni bostero soy del rojo hasta morir, pero es difícil explicarlo, este amor con nada se compara, por eso te juro que en las malas siempre te voy a seguir. Vengo alentar de corazón, desde hace ya mucho tiempo y aunque vos no salgas campeón, yo no vendo el sentimiento, te voy a seguir por las canchas de argentina y te confieso que por vos rojo yo dejo la vida."

CANVI DE RUMB

2011-02-24T10:37:00.002+01:00

Dissabte agafarem maletes carregades d’il·lusió. Farem 11.000 km. i intentarem descobrir amb alegria un nou país, un continent diferent, una nova cultura. Per mi això és viatjar. Per un temps mirarem a l’horitzó igual que fa cada dia aquest gran pescador de Palamós.

CUINA CATALANA

2011-02-17T09:46:00.003+01:00

Carpaccio d'ous de reig (amanita caesarea) amb encenalls de parmesà

Avui he volgut posar aquesta foto de cuina perquè és un dia trist per la cuina catalana, la cuina del nostre país. Ahir de manera precipitada ens va deixar en Santi Santamaria que era l’únic cuiner amb set estrelles Michelin repartides pel món. En Santi era una persona que estimava les nostres arrels i la nostra terra i aquesta passió la canalitzava amb la seva cuina.

EL TEMPS

2011-02-02T10:52:00.001+01:00

En aquests dies de fred i boires és bo recordar que després de l’hivern ve la primavera. He estat en països on durant tot l’any fa el mateix clima i jo trobo que això ha de ser avorrit. A mi particularment m’agrada el fred, la boira i l’hivern. A vosaltres us agrada el fred ?

UN CAPVESPRE AL PARADÍS

2011-01-20T09:54:00.004+01:00

Perhentian Kecil (Malàisia)

Sense cap mena de dubte és un dels llocs on he vist unes postes de sol més boniques i espactaculars. La seva calma, tranquil·litat, harmonia i puresa el fan un lloc inoblidable.

INNOCÈNCIA

2011-01-11T10:55:00.000+01:00

Perhentian Kecil (Malàisia)

Amb aquesta imatge vull mostrar la felicitat i la innocència que tenen els nens i en particular la il·lusió que encomanen en aquestes festes que acabem de passar.

ANGUI

2010-12-30T23:07:00.002+01:00

Es diu Angui i si el veieu feliciteu-lo perquè és un gos increïble buscant tòfones. Gràcies al seu propietari, en Pep, vaig tenir el plaer de veure'l treballar i va ser una gran experiència. L'Angui és bo, molt bo, però estic segur que gràcies en Pep seguirà millorant. La compenetració i estimació entre l'Angui i en Pep són admirables.

Moltes gràcies als dos per haver-me fet disfrutar tant.

Una forta abraçada.

UN MÓN EN MINIATURA

2010-12-24T13:07:00.001+01:00

Cada dia tot va més ràpid i el temps passa volant. I això fa que ens perdem moltes coses interessants. Un dia que aneu al bosc us recomano que us assenteu cinc minuts i observeu i disfruteu atentament del vostre voltant. Veureu que existeix un món en miniatura ple de vida i activitat. És un món molt interessant i segurament molt més real que el nostre.

Desitjo que tingueu tots unes bones festes.

MERCATS

2010-12-16T17:05:00.002+01:00

Jo cada setmana passejo pel mercat de Vic. M’agrada l’ambient dels mercats. Es respira un aire familiar, casolà, de proximitat. Encara que la gent no et conegui somriu, se la veu feliç i això es transmet ràpidament. M’agraden els mercats, el seu toc antic. Jo et canvio pomes per peres i somriem els dos. Això és el mercat i això és el que hauríem de conservar.

FRUITS EXÒTICS

2010-12-07T09:30:00.004+01:00

Sempre que viatges per països llunyans trobes i veus coses que no hi ha en les teves terres. Sempre és enriquidor viatjar i conèixer noves maneres de viure i d’entendre la nostre existència. En aquests països més pobres és un plaer visitar els mercats.

RETRAT DE VIATGE

2010-11-23T17:37:00.003+01:00

Somriure sincer en un camp d'arròs de Chiang Rai (Tailàndia)

Amabilitat desbordant la que desprenien aquestes dones cremades pel sol després de treballar més de deu hores diàries en condicions duríssimes. Envoltades de pobresa però contentes. Moltes coses podem aprendre de societats més pobres que nosaltres.

BUDISTA MEDITANT

2010-11-11T09:31:00.003+01:00

Budista meditant en un temple de Chiang Mai (Tailàndia)

Sembla que el Papa va tenir menys fidels dels que s’esperaven a Barcelona. I la veritat és que no em va estranyar gens.

Sota el meu punt de vista l’Església Catòlica ha quedat petrificada en el passat. No pot ser que en el segle XXI es rebutgi l'avortament, els anticonceptius, la fecundació in vitro, el divorci, el matrimoni homosexual i l'eutanàsia.

Tampoc estic d’acord en el paper que es vol donar a les dones. Les han deixat de banda durant molts anys i ho volen continuar fent i això és del tot inacceptable.

Per sort l’Església ja no té el poder que havia tingut en el passat on havia comès autèntiques atrocitats.

Per altra banda també vull dir que hi ha molta gent dins l’Església que ha fet i està fent una feina admirable. Jo el que critico és la cúpula superior.

Que quedi clar que no estic parlant de la fe catòlica si no una cosa ben diferent com és l’Església Catòlica. Cap religió és dolenta si se’n fa un bon ús.

També aplaudeixo que utilitzés la nostra llengua, és a dir el català.

DEBAT BOLETAIRE DE BANDA AMPLA

2010-11-04T09:42:00.001+01:00

Ou de reig (amanita caesarea) collit el mes passat

Ahir vaig estar mirant impacientment el debat sobre els bolets que van fer per TV3 en el programa Banda Ampla.

Estar clar que tenim un problema amb la massificació que hi ha als boscos de les nostres terres. El problema no té una solució gens fàcil. I segueixo pensant que el programa de “Caçadors de bolets” no ha ajudat gens.

Es va parlar molt de taxes però la veritat és que jo ho veig molt complicat. Com es fa pagar una taxa a un milió de persones escampades pel territori ? Del tot impossible de controlar i gestionar.

Vaig quedar molt sorprès de veure que la gent “barcelonina” no sabia que el 80% dels boscos catalans són privats. I de qui es pensaven que eren els boscos ? Un altre debat seria com s’han aconseguit aquestes propietats privades. Moltes d’elles heretades des dels temps feudals amb unes condicions poc ètiques. Vaig veure masses propietaris que la única cosa que veuen són euros. Aquest tampoc és el camí. No em puc ni imaginar els boscos ballats tal i com defensava l’advocat-propietari. Això és un autèntic disbarat sobretot per la fauna salvatge. Tampoc tinc clar que s’hagin de posar cadenes a les pistes forestals perquè si això és així jo em pregunto: els propietaris obriran les cadenes quan s’estigui cremant el seu bosc i vulguin l’ajuda del poble ? Actualment als pobles quan hi ha foc els seus bons habitants van ajudar als propietaris.

Si anem per aquest camí la única cosa que aconseguirem seran més boscos cremats.

La única idea que podria ser factible és una llicència boletaire i sobretot educació i respecte.

Què en penseu vosaltres ?

RECORDS D'ESTIU AMB ELEGÀNCIA

2010-10-28T09:16:00.005+02:00

Pel que es veu la calor s’ha acabat. Ara comença l’època més dura per molta gent. A mi el fred m’agrada i la boira vigatana també. Amb aquesta elegant papallona asiàtica donem la benvinguda al dur hivern. Fa ben poc he estat en països on sempre hi ha el mateix clima i què voleu que us digui, la rutina avorreix. Aquí tenim més varietat.

A vosaltres us agrada el fred ?

XIN XIN

2010-10-21T10:48:00.001+02:00

Donar-vos les gràcies perquè ben aviat arribaré a les 10.000 visites en aquest bloc. Sense tots vosaltres aquest bloc no tindria raó d'existir. Més especialment donar les gràcies a tots aquells que perden el seu temps en escriure algun comentari.

Aquesta foto feta per la Lau està realitzada en una illa excepcional i màgica de Malàisia anomenada Perhentian Kecil. Un lloc molt especial i de grans records. Un xin xin per tots vosaltres. Gràcies a tots/es.

BANGKOK (TAILÀNDIA)

2010-10-14T15:58:00.004+02:00

Vista nocturna des de la terrassa d'un hotel de la ciutat de Bangkok que és la capital i la ciutat més poblada de Tailàndia. Durant els últims dos-cents anys, Bangkok ha crescut fins a arribar a ser el centre polític, social i econòmic, no només de Tailàndia, sinó de tot Indoxina i el Sud-est asiàtic. Diuen que la ciutat té 8 milions d'habitants però parlant amb gent autòctona ens van dir que es creu que hi viuen uns 20 milions d'habitants. És una ciutat que no et pot deixar indiferent, o t'agrada molt o no t'agrada gens. A mi particularment les grans ciutats no m'agraden. Pel meu gust la xafogor i la contaminació es fan del tot insuportables.

Vosaltres preferiu gran ciutat o poble ?

COLLITA D'OUS DE REIG (AMANITA CAESAREA)

2010-10-07T16:05:00.005+02:00

Ous de reig trobats en un lloc indeterminat de Catalunya. L'amanita caesarea és segons tots els experts el bolet més apreciat de tota la península, un excel·lent comestible. És dels pocs bolets que es pot menjar cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva fent un deliciós carpaccio. La seva olor és suau i el seu gust, dolç. També se'l pot anomenar amanita dels cèsars nom que prové de l'època dels romans ja que aquests l'apreciaven molt. El seu desenvolupament és el típic d'aquesta mena de bolets: en néixer recorda un ou (d'aqui el nom), més endavant n'emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s'obre i s'estén, el vel que fins aquell moment cobria les làmines s'esquinça per la vora i cau formant el típic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu.

Si ho voleu visualitzar més gran ho podeu veure a través del You Tube:

Video d'ous de reig

PREPARANT EL LLARG HIVERN

2010-10-04T12:52:00.000+02:00

Les formigues han colonitzat gairebé totes les masses terrestres de la Terra. Els únics indrets que manquen de formigues nadiues són les illes remotes. Les formigues habiten en la majoria d'ecosistemes, i formen el 15-20% de la biomassa animal terrestre. Habiten a tots els continents tret de l'Antàrtida. El seu èxit ha estat atribuït a la seva organització social i a la capacitat de modificar els seus hàbitats, extreure recursos i defensar-se. Potser els humans tenim molt que aprendre de la organització social de les formigues ?

CEP (BOLETUS EDULIS)

2010-09-28T10:49:00.002+02:00

Sense cap mena de dubte els ceps són un dels bolets més preciosos i

apreciats de les nostres terres.

BANGKOK

2010-09-21T09:38:00.000+02:00

TAILÀNDIA (KOH TAO)

2010-09-17T10:26:00.002+02:00

GIRONINA

2010-09-14T11:11:00.004+02:00

MALÀISIA (PERHENTIAN KECIL)

2010-09-10T14:22:00.003+02:00

PRECIOSITAT FOTOGRAFIADA A KOH PHANGAN

2010-09-08T10:34:00.001+02:00

CANVI DE RUMB

2010-09-07T17:58:00.001+02:00

Ha passat molt temps des del últim post escrit.

Alguns de vosaltres ja sabreu que he estat molt atrafegat i enfeinat. El resum de tot plegat és que ha valgut la pena.

El viatge per Tailàndia, Malàisia i Singapur va ser fantàstic. Tenen indrets realment espectaculars i un fons del mar envejable.

He estat dubtant com encarar el bloc ja que últimament no estic inspirat per escriure gaire. Com podreu veure li he fet un rentat d'imatge.

Per la qual cosa a partir d’ara el bloc agafarà un caire més fotogràfic i artístic.

Aniré penjant fotos que em semblin interessants.

El tema polític cada dia em té més desencantat per la qual cosa no hi vull perdre gaire més el temps.

Reflexionem senyors, reflexionem.

DEBILITAT HUMANA

2010-05-11T10:20:00.000+02:00

Actualment ens pensem que estem en una societat molt avançada però la irrupció del volcà islandès “Eyjafjalla” ens ha de fer reflexionar.

Podem controlar moltes coses del món però hem de tenir ben present que qui mana és la naturalesa. Per molts avanços tecnològics que tinguem no podem oblidar què és primer i què és segon.

També és curiós que un volcà que està tan lluny del nostre territori ens pugui està afectant d’aquesta manera. I el més preocupant de tot és que no se sap fins quan pot afectar el trànsit aeri i com a conseqüència d’això les increïbles pèrdues econòmiques que això ocasiona. I en els temps actuals no estem per perdre més diners. I en aquests moments el que més preocupa a la gent és que això pot afectar les vacances i amb les vacances no s'hi juga.

Ens pensem que som molt importants, indestructibles, eterns, però si reflexioneu una mica veureu que és una gran fal·làcia.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL CAOS

2010-03-09T09:58:00.000+01:00

Jo entenc que aquesta nevada i aquest temps ha estat una situació excepcional però hi ha coses que em costen d’entendre en el segle XXI.

Que durant tota la nit no es doni cap tipus d’informació per part dels responsables del govern de l’estat de les carreteres ho trobo greu. En dies com aquests els alts responsables si fa falta s’han de quedar en els seus llocs de treball.

Però el que trobo més greu és que a les 7:30 del matí jo miri la pàgina del trànsit per mirar si puc anar a la feina i la informació que em donen de la C-25 sigui de les 16:39 d’ahir. Jo entenc que el 012 estigui col·lapsat però en el món actual la pàgina web ha d’estar actualitzada al moment. Si hi hagués una bona infraestructura m’atreviria a dir que hauria de funcionar en temps real.

He intentat anar a treballar i he vist un caos important a la carretera. He demanat informació a un mosso d’esquadra i amablement m’ha dit que no en tenia ni idea si l’eix transversal estava obert o tancat i que ho demanés més endavant.

Davant els fets excepcionals és difícil fer previsions i actuar correctament però s’hauria d’intentar millorar tota la infraestructura.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL FUTUR ESTÀ PER DECIDIR

2010-02-23T15:54:00.000+01:00

El tema de moda sembla ser que són les pensions

A veure, el que està clar que matemàticament l’actual sistema no aguantarà masses anys perquè d’aquí uns anys hi haurà molta més gent gran que ara.

Està molt bé que l’esperança de vida cada dia sigui més llarga però això per les pensions es converteix en un greu problema.

En el dia que es va posar la jubilació als seixanta cinc anys l’esperança de vida espanyola era de seixanta un anys. Actualment l’esperança de vida ja supera els vuitanta anys. Això vol dir que les pensions s’han de pagar durant molts més anys per la qual cosa el cost es fa insostenible.

La solució no és gens senzilla. Dir que tothom es jubili als seixanta set anys no crec que sigui la solució. Hi ha feines i feinetes. Algunes feines als seixanta anys ja no es poden fer degut a la seva duresa. En canvi d’altres es poden fer perfectament fins al setanta anys. Hi ha gent que li agrada treballar, per la qual cosa se’ls ha de deixar treballar fins que puguin i vulguin sempre i quan facin bé la seva feina. Altra gent està molt cremada de la seva feina i prefereix jubilar-se i viure la vida. S’ha de fer un sistema flexible que intenti englobar tots aquests escenaris possibles.

De totes maneres en els temps actuals i amb les condicions d’eleccions aquí mateix no és bon moment per fer aquests canvis tan importants. Això necessita una profunda reflexió.

Reflexionem senyors, reflexionem.

AVUI VA DE CRISPETES

2010-01-28T16:53:00.000+01:00

Estic a favor del projecte de Llei del Cine que estableix que la meitat de les pel·lícules es doblin o es subtitulin al català.

Així de contundent sóc quan es parla de la nostra llengua. Ja és hora que els espectadors tinguem la possibilitat d’anar a veure cinema amb català.

Ara uns quants cinemes que estan en contra de la reforma han convocat una vaga per dilluns que ve. Doncs sabeu què s’ha de fer ? Anar al cinema dilluns.

Jo no vaig sovint al cinema. Prefereixo mirar les pel·lícules al sofà de casa amb una bona cervesa a la mà. Cervesa d’importació i cinema amb català. Una combinació perfecte del segle XXI. Trobo que el cinema és car i a sobre l’he de veure amb castellà ? Doncs per aquí no hi passo. Quan vas al cine i demanes una coca-cola i unes crispetes sembla que vagis al Bulli i et mengis una desconstrucció de torró de foie. Caríssim.

Per la meva part tot el suport al govern amb aquesta proposta.

Els petits canvis són molt importants pel nostre petit país.

Reflexionem senyors, reflexionem.

VIC

2010-01-12T21:31:00.000+01:00

Acaba de sortir l'alcalde de Vic pel telenotícies defensant la idea de no empadronar immigrants que no tinguin papers.

Tot seguit ha sortit la senyora De la Vega dient que això no es podia fer. Veurem com acaba el tema.

Jo sóc de Vic i hi treballo. He de dir que a mi la immigració no m'ha causat mai cap problema. També he de comentar que això segurament és per la zona on vivia. En els últims anys alguns barris de Vic on hi vivia gent de tota la vida ara només hi viuen immigrants. Si hi passes de nit podries pensar que estàs al mig del Bronx o del mateix Harlem. En aquests barris últimament sí que hi ha problemes tot sovint.

Jo el que tinc clar és que la immigració s'ha de controlar perquè si no és així esdevé un problema. I més en aquests moments on no hi ha feina per tothom. Si no hi ha feina i els nou vinguts no poden treballar esdevenen un problema perquè d'alguna cosa s'ha de menjar.

I que quedi ben clar que no sóc gens racista ja que durant l'any que vaig viure a França vaig aprendre a conviure i a disfrutar amb gent de molts països i cultures ben diferents.

La barreja de cultures és enriquidora per totes les parts. Els guetos són dolents.

Reflexionem senyors, reflexionem.

POST 13D

2009-12-15T11:46:00.001+01:00

Les consultes del 13D ja són història.

Jo vaig votar a Vic i he de dir que per tota la ciutat es va viure un moviment molt bonic i il·lusionant. Es veia alegria i felicitat a la cara de molts vigatans. Vaig tenir la sensació que la gent feia un acte de fe i de futur.

La plataforma encarregada de les consultes a la comarca d’Osona ha treballat de valent. Jo conec integrants que s’hi han deixat la pell perquè es podés dur a terme aquesta iniciativa popular. Gent que ha dedicat moltes hores a organitzar tota aquesta gran moguda.

De fet s’ha vist que a la comarca d’Osona hi ha hagut una gran participació ja que es parla del 42%. Mobilitzar tanta gent amb tant pocs recursos no és gens senzill. Organitzar la consulta amb diners privats, sense publicitat en televisions i radios, sense el suport polític i amb urnes de cartró té molt de mèrit.

Evidentment des de Madrid es diu i es dirà que ha estat un fracàs però jo que ho veig des del nucli de la consulta no ho veig pas així. Per mi és una inici d’esperança.

El problema és la divisió que hi ha i que està sorgint entre l’independentisme. Si som pocs hem d’estar ben avinguts, si no és així no hi ha absolutament cap opció de tirar endavant.

També vull afegir que estic segur que si es fa una consulta pel mes d’abril a la ciutat de Barcelona serà un autèntic fracàs. O s’organitza bé com ha fet la plataforma “osonadecideix” o millor deixar-ho estar. Per fer el ridícul val més no posar-s’hi.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL SENYOR XULERES

2009-12-08T23:25:00.000+01:00

Avui és un dia dels que me’n vaig a dormir molt indignat amb el cos policial d’aquest país.

Aquest matí m’han posat una multa de tràfic. Fins aquí, res d’estrany. És cert que si t’ho mires amb lupa he comès una petita infracció amb el cotxe que per molts agents hagués acabat amb un somriure. Però el problema no és la multa. Si cometo una infracció ho assumeixo, pago i callo.

El que em rebenta és l’actitud del senyor Xuleres que m’ha multat. Forma part del fantàstic cos de la guàrdia urbana de la ciutat de Girona. Només de veure’l venir ja he pensat “aquest m’empapela ben empapalat”. L’havíeu de veure com caminava, l’actitud xulesca, l’actitud de superioritat envers el món. Només m’ha dit que m’havia de multar. Quan li he demanat explicacions no m’ha respost i he pensat que sord no podia ser perquè no l’haguessin acceptat al selecte cos de la guàrdia urbana. Li he tornat a repetir amablement la meva pregunta però ell ha seguit amb la seva actitud provocadora. I quan ha acabat d’apuntar la matrícula ha marxat xino xano i amb un somriure a la boca. Quan la Laura ha intentat parlar amb ell no ha tingut més sort que jo. Ell a la seva que suposo que havia de seguir amb la seva feina recaptatòria que en temps de crisis hem d’omplir les arques municipals.

M’he quedat amb una cara d’incredulitat que unes hores després encara em dura. La guàrdia urbana en teoria és un cos creat per controlar el tràfic i també per ajudar al ciutadà. Però en aquest cas sembla ser que al senyor Xuleres no li van donar tot el temari de les oposicions. No estic indignat per la multa de 90 euros si no per l’actitud d’aquest personatge. Mentre en aquest país hi hagi gent que perquè porti una placa es cregui superior a la resta de mortals no anirem bé.

Ara, si jo vull posar una denúncia contra el senyor Xuleres no em creurà ningú i mai obtindré una resposta. Ell sempre tindrà la raó. Perquè segons la justícia ell ha fet la seva feina. Doncs no senyors, ell no ha fet bé la seva feina. Ell no ha volgut dialogar amb mi quan era la seva obligació. Quan et multen et mereixes una explicació. Les coses es poden fer de moltes maneres i aquest senyor no pot fer la seva feina d’aquesta manera perquè dóna molt mala imatge al cos que representa.

Segurament sóc jo que he estat de mala sort però no és el primer cop que em trobo individus del cos policial amb aquests fums de superioritat. Però qui s’han pensat que són ? Per haver-se tret unes patètiques oposicions no tenen dret a tractar la gent d’aquesta manera.

En fi, si aneu per Girona vigileu no us trobeu un individu que es creu Déu per portar una placa perquè haureu begut oli. Es creu que és el sheriff del segle XXI. Tranquils que si el veieu sabreu que és ell, és inconfusible.

Reflexionem senyors, reflexionem.

IMPOST DE SUCCESSIÓ

2009-12-02T12:59:00.000+01:00

Avui parlarem sobre un tema que és d’actualitat: l’impost de successió.

Personalment no estic d’acord en la supressió total d’aquest impost. El que sí que és evident és que s’ha de fer una revisió tal i com s’ha fet en la majoria de comunitats autònomes del país. Catalunya paga un dels impostos de successions més elevats de l’estat mentre moltes comunitats autònomes han anat reduint, algunes fins a un tipus pràcticament inexistent aquest gravamen. Mentrestant aquí seguim pagant. Per posar un exemple a Navarra tributen un simbòlic 0.8%.

Per posar un exemple ben clarificador d’una herència de pares a fills de 100.000 euros a Catalunya s’ha de pagar 9.688 euros mentre que a València, Madrid o altres comunitats, aquesta tributació és de 103 euros i al País Basc de 0 euros. Vist això està clar que som cornuts i paguem el beure i que ens prenen el pèl.

Estem en plena discussió política de què s’ha de fer amb aquest impost. Esquerre i iniciativa ho tenen clar tot i que tenen visions oposades i els socialistes no s’acaben de definir. No entenc la postura d’Iniciativa. Us confessaré un secret: no aguanto els d’Iniciativa Verds. Les seves idees cada dia em sorprenen més.

El que s’ha de fer amb aquest impost és reduir-lo com s’ha fet en la majoria de comunitats autònomes i només deixar-lo per les rentes més altes.

Igualment ara es dóna el cas que les grans fortunes del país s’empadronen en altres comunitats autònomes i així s’estalvien el pagament d’aquest impost. I qui no fa això reparteix l’herència en vida, una opció que defenso totalment.

El que no pot ser de cap manera és que després de que els teus pares hagin pagat una hipoteca durant tota una vida i amb molt d’esforç llavors et deixin el pis i tu no el puguis pagar i l’hagis de malvendre. Això és del tot inadmissible.

Reflexionem senyors, reflexionem.

AVUI VA DE FERRARIS

2009-11-16T18:45:00.001+01:00

Cap de setmana de la plana major del PP voltant per terres catalanes. El Sr. Rajoy d’un cantó a l’altre dient que estima molt als catalans però que no entén perquè no el votem. Tot són paraules per quedar bé i intentar usurpar vots. Aquest senyor té més jaquetes que en Sala Martín. Avui sóc a Catalunya doncs dic que estimo aquesta terra. Demà sóc Andalusia i dic que sóc mig andalús i així per tot arreu.

Sr. Rajoy si estima tant la nostre terra deixi’ns viure en pau, deixi’ns espavilar-nos solets, no necessitem a ningú perquè ens vingui a salvar. De Madrid cap a València hi pot anar tan com vulgui. De fet allà hi té bons amics. Però quan vegi l’Ebre davant seu giri cua que en les nostres terres hi ha “independentistas separatistas” altament perillosos. I si vol un consell millor que torni per terres valencianes que si es desvia cap amunt tampoc li tiraran floretes precisament.

Ara, vigili quan sigui a València no sigui que aquesta colla de hienes que hi té l’ataquin per l’esquena pujats dalt d’un Ferrari com han fet aquest cap de setmana. Mentre vostè feia mítings a Catalunya el Sr. Camps passejant a dalt d’un Ferrari com si fos el rei d’Espanya. Es veu que és més important això que no pas donar-li suport a vostè. Vigili que els carronyaires que no se’l mengin viu.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LA GRAN XORIÇADA

2009-10-21T16:15:00.000+02:00

Aquest cas només és una demostració més que la justícia d’aquest país no funciona correctament.

Primer de tot cal dir que és vergonyós que un xoriço com aquest hagi estant tants anys enriquint-se d’aquesta manera.

Després cal dir que perquè un personatge com aquest pugui portar a terme un desfalc de tants i tants diners hi ha d’haver molta més gent implicada en el cas. S’han d’aixecar les estores i sortirà molta, molta merda.

Casos com aquest fan que la gent perdi la confiança amb fundacions, ong’s, etc. I això és molt dolent per la societat en general.

I ara surt el jutge de torn i diu que no ha d’anar a la presó. Però en quin país estem ??!! Un paio que roba més de 10 milions d’euros i pot campar i gastar tant com vol ? Això no és gens seriós companys.

Ara, tingueu clara una cosa, si vosaltres robeu quatre calçotets o quatre pomes al mercat anireu a la presó perquè hi ha perill que fugiu del país.

Això és vergonyós.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ARENYS DE MUNT

2009-09-15T18:29:00.000+02:00

El tema del referèndum d’Arenys de Munt està ocupant moltes tertúlies en aquests moments.

Sembla ser que el poble espanyol s’ha posat nerviós. I precisament aquest nerviosisme és el que farà que molts altres pobles catalans segueixin els passos d’Arenys.

Ells que tant s’estimen la Constitució i no han sabut com aturar el referèndum. Aquesta famosa Constitució que sembla que sigui la Bíblia, aquesta Constitució que es va fer abans que jo nasqués i sembla que sigui intocable. Aquestes lleis que diuen que Espanya és indivisible. I en definitiva aquests por que un dia Catalunya sigui independent.

Pel que fa al referèndum està molt bé però no deixen de ser engrunes. Amb la classe política actual no es pot espirar a la independència d’aquest país. També vull dir que es va vincular el NO amb la falange i això tampoc està bé i d’aquí els estrepitosos resultats que es van donar.

I ja tornen a parlar de que no som solidaris. Si voleu que us digui la veritat jo ja n’estic fart de ser solidari. Si ser solidari vol dir llevar-se cada dia a les set del matí per anar a currar perquè l’andalús de torn es rasqui la panxa durant tot el dia jo no vull ser solidari. Qui vulgui peix que es mulli el cul. Si tots ens mulléssim el cul no estaríem on estem.

I un recadet per l’apreciada Sra.Esperanza: no ser com tens vergonya de dir que el que es va viure Arenys et va semblar una dictadura. Si tant valenta ets deixa fer un referèndum a Catalunya, que això sí que seria democràtic. Que el poble sigui lliure d’escollir el seu camí.

Seguirem lluitant senyors.

Reflexionem senyors, reflexionem.

MASSIFICACIONS AL BOSC

2009-09-14T18:04:00.000+02:00

El dia 11 de setembre vam anar a buscar bolets en una de les zones que fa molts anys que anem. On abans collies quinze quilos de ceps ara en trobes tres.

Sabeu de la meva passió per anar a buscar bolets i us puc assegurar que cada dia hi ha més i més gent pels boscos i menys bolets.

Trobo que és una vergonya les campanyes que està fent TV3 (televisió pública) de tot el tema dels bolets. Estan promocionant el que es pensen que és la gallina dels ous d’or per la hostaleria. Crec que una televisió pública no pot promocionar d’aquesta manera l’activitat d’anar a buscar bolets. El que fan és contribuir a la massificació dels boscos i fer prevaldre els interessos econòmics per damunt dels principis morals, educatius i de conservació de la natura.

I no us penseu que m’ho miro egoistament ja que jo de bolets en segueixo trobant però el que em preocupa i m’espanta és com queden els boscos després de les marees de gent incívica que hi va.

Reflexionem senyors, reflexionem.

FOTOGRAFIA

2009-08-19T16:51:00.001+02:00

Com alguns de vosaltres ja sabeu últimament m'estic aficionant a la fotografia.

Per aquest motiu he creat un espai on aniré penjant les millors fotos que faci. També s'ha de dir que algunes de les fotos són de la Lau que és tot una artista.

Bé, us deixo l'enllaç de la pàgina per si hi voleu fer un cop d'ull.

http://jordirota.mifotoblog.com/

Reflexionem senyors, reflexionem.

COSTA RICA

2009-08-03T18:02:00.000+02:00

Després de 18 dies per Costa Rica ja hem tornat i només dir que ha estat un viatge excepcional. Si mai teniu la possibilitat d’anar-hi no en dubteu ni un moment.

La gent que ens vam anar trobant al llarg del camí era molt bonica. La gent és més pobre econòmicament però més feliç espiritualment. Els ticos són pausats, tranquils, amables, simpàtics i molt agradables. Els nens no tenen joguines però juguen. No com els de la nostre societat.

La selva és realment molt impactant per nosaltres que estem acostumats a boscos molt més secs. La humitat és del 100 %. Les platges són solitàries, netes, inacabables, precioses.

En fi, un país increïble.

Recordeu que viatjant s'aprenen moltes coses de la vida que no ens les pot ensenyar ningú.

Estic creant un fotoblog per veure les fotos.

Reflexionem senyors, reflexionem.

Costarica

2009-06-22T16:15:00.000+02:00

Sento molt la meva poca productivitat escriptora últimament. Sembla ser que la musa escriptora m'ha abandonat.

Altres afers ocupen el poc temps lliure que per desgràcia tinc.

Un d’ells és la fotografia. Sabeu que la natura sempre m’ha apassionat i ara la intento captar a través d’una fantàstica càmera reflex que he adquirit.
Per comprovar que la càmera fotogràfica funciona molt pròximament marxem cap a un país ple de natura, un país anomenat Costarica. Ja miraré de penjar alguna foto quan tornem.

Algunes dades de Costarica:

• Hi ha més de 10.000 espècies de plantes. És a dir més varietats que en tot Canadà i Estats Units junts.
• Hi ha més de 1.000 espècies d’orquídies.
• És el país amb més varietat de flora i fauna d’Amèrica Central. Hi ha 250 espècies de mamífers, 850 espècies d’aus, 214 espècies de rèptils.
• Té el 5% de la biodiversitat del món.
• Consta de 20 parcs nacionals, 8 reserves biològiques, 9 reserves forestals i 21 reserves indígenes.

• Més de 500 espècies de papallones.

En fi, un petit gran país que ens espera per descobrir-lo.

Dons això és tot. Tal i com diuen els ticos, PURA VIDA, que significa viure el moment present, gaudir de la vida i la natura plenament. En aquest món hi som de pas. Difruteu i sigueu feliços.

Reflexionem senyors, reflexionem.

BARÇA

2009-04-16T23:02:00.000+02:00

Aquest any encara no he escrit sobre el Barça i no és perquè no s'ho mereixi.

El que estan fent aquest any era impensable i difícilment repetible. Poden guanyar tres títols o cap però la feina ja està feta. Ara només és qüestió d'acabar el treball ben fet durant tota la temporada.

Per mi, el nom clau és el de Josep Guardiola. Ha donat una personalitat única a l'equip. Els equips anomenats "grans" sempre tenen jugadors de qualitat per la qual cosa el que els diferencia entre ells és el grau d'implicació en l'equip. Aquest Barça té gana, molta gana i això és el més important en un equip d'aquesta talla.

Les coses van molt bé però cal pensar en la temporada que ve. Jo evidentment no faria gaires canvis. Només faria dos fitxatges: Frank Ribéry del Bayern Munich i David Silva del Valènica. El jugador francès ajudaria molt a l'equip en qualsevol de les dues bandes. És un jugador explosiu i vertical com els que necessita el Barça. Per altra banda el jugador canari és de l'escola d'Iniesta i Xavi. Jugador de toc i amb una qualitat tècnica fora de sèrie.

Apa Txiki espero que llegeixis el meu bloc i que em facis cas.

Visca la terra i Visca el Barça !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

A COPS D'ESTOPA

2009-03-19T18:42:00.001+01:00

La paraula que millor definiria la situació que es va donar ahir a Barcelona és indignació.

Els Mossos d’Esquadra van repartir estopa de valent contra els estudiants. Si veieu les imatges i les poseu en blanc i negre semblen imatges del passat que sembla que ja hauríem d’anar oblidant. Enlloc d’anar vestits de blau semblava que anessin de marró.

Aquestes imatges en ple segle XXI són del tot deplorables i incomprensibles.
Una cosa és dissipar una manifestació de poc més de 40 estudiants i l’altre cosa ben diferent i deplorable és repartir bastons a tothom que hi havia per allà inclosos periodistes i fotògrafs. És molt fàcil dir el “compleixo ordres”, però molts d’ells sembla que desfruiti’n complint ordres.

Mai he estat gaire amic dels Mossos d’Esquadra i les imatges vistes no fan més que reafirmar el meu punt de vista. La majoria d’ells quan porten la placa posada sembla que estiguin per sobre els mortals. Molt sovint acompanyen la seva xuleria amb aires de prepotència. Però què s’han pensat que són ? Fent un curset de 6 mesos i un psicotècnic els dóna dret a tot això ?

I a sobre surt el gran conseller Saura i diu que han d’estudiar el fets. Si ell tingués l’esquena morada de cops de porra potser ho veuria ben diferent.

Aquest no és el camí companys. No és això companys, no és això.

Reflexionem senyors, reflexionem.

SITUACIÓ ACTUAL

2009-03-17T09:45:00.000+01:00

Sembla que la musa escriptora m’ha abandonat.

Ara sembla que els polítics catalans tornen a reclamar unitat per afrontar la crisi i tirar endavant el finançament. Ara es reclama aquella unitat que fa temps que hauria d’existir però per afanys de protagonisme i de poder mai existeix. Aquí som pocs i a sobre mal avinguts, per la qual cosa no podem aconseguir gaire res.
El tema del finançament ja està ben clar. Després del desgast que hem patit ara ja diem que agafarem el que ens donin i llavors ja en parlarem més endavant. No és això companys, no és això.
I del tema crisis ja n’estic ben fart. Crisi per esmorzar, per dinar, per berenar i per sopar. Ja n’hi ha prou !!! Per solucionar un problema l’has d’afrontar i no serveix de res plorar dia sí i dia també. Ja ho sabem que molta gent té crisi però també n’hi ha molta que no en té i aquests també tenen el dret aviure tranquils. Qui vulgui peix que es mulli el cul.

No oblidem que això és una crisi a nivell mundial, per la qual cosa em fa molta gràcia quan surt el senyor Mas amb 4 propostes que semblin que han d'arreglar el país.

En aquest país no anem bé. És com si el Barça quan hagués de fer els fitxatges hagués de demanar els diners al Madrid !!! Creieu que seríem un equip de primera línia ? Doncs no senyors, seríem el que és ara Catalunya, un país de segona i sempre per darrera Madrid.

Boletaires professionals obriu els ulls que ja he vist les primeres múrgules (morchella esculenta). El següent pas és veure-les al cistell !!!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

DIMISSIONS

2009-02-17T16:25:00.001+01:00

Si alguna cosa hem d’aprendre de les primeres potències mundials és a dimitir. En aquests països quan una cosa no s’ha fet bé o s’ha comès un error es dimiteix. En el nostre país no es dimiteix mai i això és un greu problema per la societat. Avui el ministre de finances japonès ha dimitit. Us penseu que si aquí hagués passat el mateix hauria dimitit algú ? Ja us contesto jo que no. Aquí el més important és asseure’s a la poltrona i un cop tens un bon sou no moure’s fins que et fan fora. La política d’aquest país aparentment no és corrupta com la sud-americana però no és seriosa com hauria de ser. La qüestió és tenir poder, fer contactes importants i llavors la resta dels teus dies “a vivir” !!!

I així anem, anar esperant que els del país veí ens aprovint un estatut que fa sis mesos que hauria d’estar en funcionament. I què fem nosaltres ? Doncs anar esperant que ho arreglin. Que innocents que som !!! Enlloc de fer protestes i sortir el carrer doncs anem treballant no fos cas que ens fessin fora de la feina que ara hi ha crisis !!! Segurament tenim el país que ens mereixem per la manera com som.

I és que hi ha un refrany català molt encertat: “cadascú té el que es mereix”.

Reflexionem senyors, reflexionem.

OLORS

2009-01-29T18:27:00.000+01:00

Sembla ser que l’últim post tecnològic no ha tingut gaire èxit o probablement és un tema que no interessa a la majoria de gent. A veure si aquest té més èxit.

Avui m’agradaria parlar de les olors que sentim al llarg de la vida i ens transporten en moments del passat que hem viscut. Podríem definir el terme “olor” com la percepció que tenim a través de l'òrgan olfactiu d’una barreja complexa de gasos, vapors i pols.

Avui al matí tot caminant per Vic m’ha passat pel costat una noia que portava entre les seves mans una carpeta de la Universitat de Vic, per la qual cosa s’arriba a la fàcil deducció que és estudiant d’aquesta Universitat. A continuació he pogut flairar una forta olor que m’ha transportat 10 anys enrere de la meva vida. Aquella olor era inconfusible, era aquella olor d’snop, de pijaria, de festes universitàries, de bona vida, de pocs diners però moltes festes, en definitiva, de la gent de casa bona que freqüentava la UVic en aquells temps.

Una altra essència que mai oblidaré és la de Marroc i més concretament l’olor que fa la plaça Djemaa El Fnaa de Marrakech. Si no hi has estat no pots saber com és, ja que és una barreja d’aromes i de multitud d’espècies indescriptible.

Altres olors que m’encanten és la olor a terra mullada tal i com deia la famosa cançó dels Pets. Si quan acaba de ploure sortiu a donar un tomb per la muntanya sabreu del que estic parlant.

M’agradaria que aquesta pàgina fos una mica més participativa i per això faig la següent pregunta: quines són les vostres olors preferides ?

Per escriure simplement heu de posar el vostre correu i contrasenya un cop esteu dins l'apartat de comentaris.

Companys tingueu el nas ben entrenat perquè en qualsevol moment un perfum us pot transportar en una època passada de la vostra vida.

Reflexionem senyors, reflexionem.

TECNOLOGIA PUNTA

2009-01-13T18:51:00.000+01:00

Ja us devíeu pensar que la musa escriptora m’havia abandonat i la veritat no és ben bé aquesta.El tema és que he estat molt ocupat amb les meves noves joguines tecnològiques.
Els reis m’han portat un Imac i un Iphone. Dos regals preciosos i d’última tecnologia, com els que a mi m'agraden.

L’Imac és una màquina genial, quasi perfecte diria jo. Funciona amb el sistema operatiu Leopard, la última versió de Mac OS X. Per fi m’he pogut desfer de Windows, de les seves interminables preguntes, dels seus fallos de sistema, de les seves males actualitzacions i sobretot de les seves “penjades”. De moment l’Imac no se m’ha penjat mai, això amb Windows, per mi, era impensable. Pel que estic veient en els mac’s tot és molt més intuïtiu, molt més senzill. I un petit gran detall és que pràcticament no hi ha virus. Això implica que pots anar tranquil·lament sense antivirus.

L’Iphone diuen que és un telèfon però en realitat és molt més que un telèfon. Per mi és una joia. És un telèfon, és un gps, és un ipod, tens tot el teu correu, totes les teves fotos i una de les grans coses és que hi ha multitud d’aplicacions en la seva App Store. És a dir, no és que et compris el telèfon i sempre sigui el mateix si no que a través de les seves aplicacions pots anar canviant cosetes. I tot això funciona amb una finura desconeguda per mi fins aquest moment.

També he de ser sincer i dir que el tema bateria és una mica justet i li falta Flash per veure alguns vídeos.

És un pas més en la tecnologia, ho tens pràcticament tot en les teves mans. El que abans ho tenies en 4 o 5 aparells ara ho tens en un i a més a més ben ensemblat.

Ara la competència s’ha vist i es veu obligada a treballar de valent per superar la joia d’Apple i això és bo per la tecnologia.

El món avança molt ràpid i és qüestió de no perdre el tren perquè un cop ha passat costa d’agafar.

Ciao Windows !!!.

Reflexionem senyors, reflexionem.

TROMPETES DE LA MORT

2008-12-11T09:54:00.000+01:00

Divendres passat després de treballar varem anar a buscar uns bolets que no havíem trobat mai: trompetes (Cantharellus cornucopioides). També hi ha gent que l’anomena vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d’ase.

Ens van dir un lloc on se’n feien i gràcies al gps no va ser gens difícil de localitzar sobre el mapa i de trobar sobre el terreny.

El resultat de l’excursioneta va ser el següent:

Ben aviat varem trobar les primeres trompetes. He de reconèixer que són uns bolets molt curiosos i molt difícils de veure degut a la seva negror.

Degut al seu aspecte és rebutjat per molta gent tot i ser un bolet de molt bona qualitat. És un parent pròxim del cama-groc.

Es troba sobretot en sòls silícic i humits. Els hi agraden els castanyers, els roures, les alzines i les fagedes.

Culinàriament parlant és un bolet que té moltes aplicacions, ja sigui un cop assecat o en pols. Si l’assequem potenciarem el seu fort aroma que ens pot recordar a les prunes. També és conegut com a tòfona de pobre.

Bé, ara ja coneixem una bona trompetera.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELS MOSSOS

2008-11-26T12:57:00.000+01:00

Avui podem llegir als diaris que cinc Mossos d’Esquadra han estat apartats cautelarment de les seves funcions per un cas de tortures.
Pel que diuen van detenir un individu i li van posar una pistola a la boca per fer-lo confessar.
Està clar que independentment de si el detingut era el culpable o no és del tot imperdonable l’acció del Mossos.

La Guàrdia Civil en va fer de molt grosses durant molts i molts anys però per desgràcia encara tenim algun Mosso que segueix els mètodes dels seus avantpassats.

Evidentment de Mossos n’hi ha de bons i de dolents però al ser una feina segura i de funcionari molta gent que s’hi apunta no té ni tindrà mai vocació per fer aquesta feina. Jo conec gent que té un passat bastant negre i que ara és Mosso d’Esquadra. Vosaltres creieu que aquesta gent ha canviat ? Jo crec que no companys.

Molta gent d’aquest col•lectiu quan es posen l’uniforma es transformen i es pensen que són superiors als altres mortals pel sol fet de portar una placa que els hi ha estat atorgada després d’un temps de preparació. I aquesta preparació no és precisament una carrera universitària.

Amb tot això només vull arribar a la conclusió que els nostres policies haurien de ser una mica més humans i deixar els mètodes que utilitzaven els grisos per l’oblit.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELS PETITS DETALLS

2008-11-11T11:14:00.000+01:00

Durant el pas efímer que tenim per aquest món coneixes gent de tota mena. En coneixes que tenen molts diners i que no seran mai feliços i en coneixes de pobres que són i seran feliços fins que es morin.

Felicitat i diners no són sinònims. Hi ha molta gent que només pensa en fer diners i es pensa que és feliç veient augmentar un trist número de compte. Vist fredament els diners només són un número. Hi ha gent que té aquest número més gros i n’hi ha que el tenen més petit.
Per regla general qui més diners té més garrepa és i qui menys té més dóna.
Amb tot això no vull dir que els diners no tinguin la seva importància, perquè la tenen, però crec que no s’ha de perdre l’ordre de prioritats de la vida.

Sovint persones amb molts diners són les més pobres del món perquè no són capaces de dir un “bon dia” acompanyat d’un petó a la persona que estimen. Per mi aquests petits detalls són el més importants d’aquest món en el que ens ha tocat viure. Per desgràcia aquests detalls cada dia són més difícils de trobar. Despertar-te a mitja nit i poder abraçar la persona que estimes, sentir la seva olor, la calor de les seves abraçades, el seu somriure permanent, la seva mirada juganera, sentir els seus crits que transmeten felicitat o simplement contemplar la seva cara angelical mentre s’ha adormit al sofà, tot això per mi és indescriptible i l'essència de la vida.

No oblideu mai que en els petits detalls hi ha els grans moments. I com diu un refrany català: “qui en tingui més que sopi dos cops”. Serveix d’alguna cosa sopar quan ja estàs tip ?.

Reflexionem senyors, reflexionem.

TANCAT PER VACANCES

2008-10-24T13:58:00.001+02:00

Avui començo una setmaneta de vacances.

I com cada tardor a la meva ciutat adoptiva comencen les Fires de Sant Narcís. Es celebren durant 10 dies. Antigament es veu que hi havia tres fires però al final es va unificar tot amb la Fira de Sant Narcís. Es diu que la raó de sé d’aquesta fira és perquè comença el fred (ells en diuen "la fred") i la gent té la necessitat d’omplir el rebost de bons aliments. Això abans si que tenia un sentit però actualment podem comprar cada dia el que vulguem.

Aquest any entre d’altres venen Lluís Llach, els Pets i de Pirat's Sound Sistema.

Apa doncs, si no sabeu què fer o simplement voleu passar una bona estona ens veiem per barraques.

Bones fires.

Reflexionem senyors, reflexionem.

La cabra

2008-10-13T18:17:00.000+02:00

Per una vegada a la vida vaig trobar que el Sr. Rajoy tenia raó quan va dir que la desfilada era un autèntic “coñazo”.

De veritat que no m’entra al cap quan en ple segle XXI es segueix celebrant el dia de la “Hispanidad”. Trobo que és una celebració arcaica, antiga i sobretot casposa. Antigament potser tenia algun sentit mostrar algunes de les armes i material bèl•lic al país però actualment això de la guerra ja no es porta.

Suposo que els catalanets no podem entendre l’esperit “español” que diuen que celebren. Jo de veritat que no estic gaire informat de com funciona aquest acte però vist des de la distància trobo increïble que se segueixi fent any rere any.

I què hi pinta una cabra ? Aquí sí que ja em perdo del tot. I al voltant de tot això la ministra de defensa és catalana. Això ja és impressionant. Per cert, la cabra cada any és més petita i vulgar. Curiós, no ?

Perquè no hi posen un cabró enlloc d’una cabra ?

Reflexionem senyors, reflexionem.

MATAMOSQUES

2008-09-29T11:17:00.000+02:00

Normalment sempre us parlo de bolets que són culinàriament molt bons. Doncs avui vull parlar d’un bolet que és tòxic. Estem parlant de “l’amanita muscaria” o també conegut vulgarment amb el nom de matamosques, reig bord, reig vermell, oriol o reig de folguera.

Fa ben poc vaig poder fer una escapada per anar a buscar bolets. Vaig anar en un dels meus llocs preferits on s’hi troben ceps i rovellons. La gent sovint pregunta on he collit els bolets i jo sempre tinc la mateixa resposta: "al bosc".

També hi vaig trobar aquesta preciosa i tòxica “amanita muscaria”.

Es coneix amb el nom de “matamosques” ja que paralitza els insectes que entren en contacte amb el bolet. És un bolet molt curiós i en alguns casos s’ha confós amb “l’ou de reig”. És difícil confondre els dos bolets ja que un es fa a més de 1500 metres d’altitud i l’altre creix a menys de 600 metres. La única possible causa de confusió és que quan plou “l’amanita muscaria” es descoloreix i es torna d’un color taronjós que pot portar lloc a confusió.

És un bolet dels anomenats al•lucinògens per la qual cosa és conegut des de fa molts anys precisament per aquestes propietats. Causa fortes lesions als intestins i al fetge.

La llegenda diu que antigament per aprofitar les seves propietats al•lucinògenes els reis feien menjar el bolet amb algun servent i llavors la orina d’aquest se la bevia el rei. Pel que es veu la orina conserva les propietats al•lucinògenes però ja ha perdut les propietats tòxiques.

I segons la fantasia popular és el bolet on hi viuen els “gnomos”.

Serà veritat o no la llegenda però si més no l’he trobat molt curiosa.

Reflexionem senyors, reflexionem.

SENSACIONS OPOSADES

2008-09-16T16:16:00.000+02:00

Alguns de vosaltres ja sabeu que ja vivim al pis nou. Això ha comportat que haguéssim de fer un trasllat que no ha estat gens fàcil i que m’ha fet reflexionar sobre tres temes:

• A Girona, per fer trasllat al barri vell, on vivíem fins ara, has de demanar permís a l’ajuntament. Hi varem anar cap a les vuit del matí i us puc assegurar que mai havia vist tants funcionaris junts. Primer ens va atendre una senyoreta molt amable i ens va demanar quantes hores necessitàvem per fer el trasllat. Després d’uns quants dubtes li varem dir que amb onze hores ja faríem. Ens va dir que havíem d’anar a veure l’enginyer perquè ens donés el permís corresponent. Aquest, ens va mirar amb cara de son i va dir que ok. La nostre sorpresa es va produir quan ens van dir que ens donarien el permís si abans anàvem a La Caixa (parlem ?) i pagàvem la mòdica quantitat de 65 €. És a dir, que l’hora surt a uns 6 € !!! Increïble però cert. Ja em perdonareu però això és un robatori. El concepte és: ocupació de la via pública !!! A sobre, durant el trasllat ens va venir una “munipa” acabada de sortir de l’acadèmia i ens va dir si podíem ensenyar-li els papers i moure la furgoneta uns metres perquè tapàvem la vista d’una terrassa. Me la vaig mirar amb cara de pocs amics i ja va veure que no tenia cap intenció de mourem ni un pam !!! Tot això mentre baixàvem la nevera, la rentadora,...des d’un 4rt pis sense ascensor.

• Mentre pujàvem amunt i avall durant quatre hores com animals algun espavilat va aprofitar l’avinentesa per entrar dins el nostre pis i robar-nos el meu ordinador i un preciós rellotge de la Lau. Ja em perdonareu per l’expressió però s’ha de ser mal parit i mal criat !!! No pot ser que visquem en una societat on no pots deixar ni un moment la porta oberta d’un quart pis mentre fas un trasllat !!! Hi ha gent que és dolenta per naturalesa. He perdut coses de l’ordinador que no podré recuperar mai més. Molta tristesa em produeix viure en aquesta societat tan mesquina. Les esperances de recuperar-lo són mínimes però encara hi ha una petita escletxa d’optimisme.....si funciona ja us ho explicaré.

• Finalment donar les gràcies als bona amics i a la familia que ens han ajudat a fer el trasllat perquè sense ells hagués estat molt més difícil. Especialment vull agrair l’ajuda rebuda per part de l’Indurain de Bordils, l’amic papà merengue i doña mamà DHL. Gràcies de tot cor amics.

Aquesta és la societat que ens ha tocat viure. Una societat oposada com els dos pols. Per una banda bons amics que et fan sentir feliç i per altra banda mala gent que no es mereixen l’aire que respiren.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LA INCONSCIÈNCIA HUMANA

2008-09-08T16:04:00.000+02:00

Cada dia passo un parell d’hores a la carretera i aquest temps dóna per fer moltes observacions.

Per desgràcia encara hi ha molt incivisme a la via pública. De totes maneres cada dia la gent està més conscienciada però encara podem veure gent tirant tota mena d’objectes per la finestra. El ventall pot anar des de llaunes fins a cigarrets. Quan veig aquestes actituds em fan reflexionar i veig que hi ha gent que per molta informació que se li doni no canvia. I el que és més preocupant del cas és que fins i tot veus actituds d’aquest índole en transportistes, la qual cosa et fa pensar que es passen el dia tirant coses per la finestra.

Un altre tema molt escandalós és la gent que parla pel mòbil sense mans lliures o bluetooth. Tot i les dures sancions imposades pels Mossos d’Esquadra encara hi ha molta gent que posa en perill la seva vida. I el més injustificat del cas no és que posi en perill la seva vida si no que posa en perill la vida dels altres conductors. Això sí que és greu. Jo no estic disposat a tenir un accident que pot ser mortal per culpa d’un inconscient/a que no es vol gastar dos cents euros per posar el bluetooth al cotxe. Si no tens mans lliures o bluetooth i et sona el mòbil no l’agafis per respecte als altres conductors.

Cadascú és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida, però no amb la dels altres.

Reflexionem senyors, reflexionem.

VACANCES

2008-08-21T12:18:00.000+02:00

Perdoneu la meva absència al bloc però és que per vacances no toco l’ordinador per poder desconnectar de la rutina.
Les meves vacances per desgràcia ja s’han acabat.
Aquestes han estat unes vacances diferents, sense cap gran viatge com acostumem a fer cada any. Les circumstàncies ho han volgut així.
Això ha fet que poguéssim gaudir de Catalunya i de la nostre terra.
Els que em coneixeu ja sabeu que m’agrada molt més la muntanya que la platja. Prefereixo la tranquil•litat, el silenci i l’harmonia que trobo a la muntanya i no a prop del mar. Un altre factor important és que no m’agrada massa la calor.
A Girona no es vivia de calor per la qual cosa varem decidir anar cap a Molló. Allà pots dormir tranquil i et desperten els ocellets i no els camions de les escombraries. Això no té preu !!! Envoltat de natura el temps passa més a poc a poc, tens més temps per assaborir les esperades vacances.
En companyia de dos bons amics varem fer l’excursió de Molló a Beget pel GR-11 acabada amb una bona remullada a les gorgues de Beget.
Un altre dia varem matinar per anar a buscar els primers rovellons (Lactarius deliciosus) de la temporada. Que bons que són a la brasa o al forn !!! Al cistell Lactarius també hi van entrar uns preciosos ceps (boletus edulis).
Finalment varem acabar les vacances a la festa major de Borredà. Són unes dates on veus gent que fa molt de temps que no veus i sempre és interessant intercanviar opinions.
Adéu vacances !!!

Reflexionem senyors, reflexionem

FINS SEMPRE OLEGUER

2008-07-29T12:55:00.000+02:00

Finalment el jugador Oleguer Presas i Renom ha deixat el Barça i ha fitxat per l’Ajax d’Amsterdam.

Jo li vull dedicar unes línees:

“Apreciat Oleguer un sector important del barcelonisme et trobarem a faltar. Més que tot et trobarem a faltar pels teus ideals com a persona, cosa ben estranya en el món del futbol.

Tu no has estat mai un futbolista com la majoria. Tu tens cultura i ets llicenciat en Economia per la UAB. Aquests dos factors fan que tu siguis una espècie en extinció dins aquest circ. Tu has estat capaç d’arribar els entrenaments durant molts anys amb la teva furgoneta Volskwagen hippie de color blau i aparcar al costat de Masserattis, Hummers o Ferraris dels teus companys de vestidor.

Tinc constància que has continuat tenint els amics de tota la vida, cosa ben difícil en aquest món del futbol en que tot es mou per diners i per interessos.

Compromès amb el moviment okupa, independentista i d’esquerres. El teu lloc d’oci no han estat mai les discoteques on per desgràcia han freqüentat massa alguns dels teus ex-companys de vestidor. A tu t’hem pogut veure més d’un cop pels bars del Raval com qualsevol altre jove de la teva edat. I tot això no és fàcil en un futbolista d’èlit.

També estic segur que vas anar una vegada a la selecció espanyola per dir-li al “Sabio de Hortaleza” que no et convoqués mai més perquè “la roja” no ha estat ni serà mai la teva selecció.
La teva discreció també ha estat admirable ja que moltes vegades t’has hagut de mossegar la llengua per les coses que has vist dins el vestidor on tu has estat un autèntic “marciano”.

També has aguantat milers d’insults en multitud de camps de futbol fatxes i racistes que per desgràcia hi ha en molts indrets d’Espanya. Tu has rebut tots aquests insults amb indiferència perquè sempre has sabut que aquests insults eren fruit de la seva incultura.

Per tot això moltes gràcies.

Molta sort en el teu no camí i ens veiem a Ítaca.”

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL CEP

2008-07-17T15:29:00.000+02:00

Divendres al matí el despertador va sonar més aviat del que és habitual en un dia normal. Varem anar a intentar trobar els primers ceps de la temporada. Varem creuar la collada de Toses i ens varem dirigir cap a una zona totalment desconeguda per nosaltres. El primer dia que arribes a un lloc nou mai és fàcil de trobar les millors zones. Però en aquest cas no va ser difícil degut a la gran quantitat de cotxes que varem trobar. De seguida varem trobar els primers ceps de la temporada.

Per mi el cep d’alta muntanya (boletus edulis) és el bolet més bonic que hi ha degut a les seva estructura: cama més gran que el seu barret i un color fosc tirant a negre. El gran problema d’aquest excepcional bolet és que sovint el trobem corcat. Diuen que com més bons són els bolets més es corquen.

És un excel·lent comestible, essent una de les poques espècies que es pot menjar cru. Sovint es conserva assecat, de manera que se n'augmenta el potencial del seu gust.

Cal destacar que de l'espècie "boletus" podem trobar-ne moltes varietats. Vulgarment se’ls anomena a tots "ceps", però això realment no és del tot cert. El cep (boletus edulis) només és una varietat dels "boletus".

La zona, que no us la puc dir per motius evidents de bon boletaire, semblava bona però molt explotada degut a la proximitat de la carretera. On hi havia gent hi havia algun cep. En canvi en zones prou boniques aparentment pel creiexement dels ceps però que no hi havia gent no n’hi havia ni un.

El jornada va acabar després d’una caminadeta d’unes quatre horetes per un entorn realment molt bonic. I més tard tot es va completar amb un fantàstic rissotto de ceps.

Dono per iniciada la temporada de ceps !!!!

També cal remarcar que està essent una temporada realment excepcional de rossinyols.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL ROSSINYOL

2008-06-28T17:10:00.000+02:00

Ja anem deixant endarrera la temporada de moixernons i ja iniciem la temporada dels rossinyols “cantharellus cibarius”.

Tots els integrans de l’espècie cantharellus es caracteritzen per tenir plecs enlloc de làmines.
El rossinyol és un excel·lent comestible per fer amb guisats i estofats.
Una de les propietats més importants i valuoses d’aquesta espècie és que difícilment trobarem mai cap exemplar corcat. També és interessant que degut a la seva carn consistent es conserva molt de temps.
Ahir, juntament amb el meu pare, vam fer la primera sortida en busca de rossinyols.
Vam anar per la comarca d’Osona i la Selva, terreny bastant desconegut per nosaltres. Els primers rossinyols de la temporada es van fer esperar però al final els vam trobar.

Tots els erols que coneixem són en boscos de faig, però ahir vam trobar rossinyols en boscos d’alzina. A simple vista semblen iguals però tenen una tonalitat una mica diferent.

Dono per iniciada la temporada del rossinyol !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

JA LA TENIM AQUÍ

2008-06-19T15:13:00.000+02:00

Com diria el flamant nou entrenador del F.C.Barcelona: “ja la tenim aquí” !!! Però no es tracta de la tercera copa d’Europa del club si no de la crisis que afecte el país.

L’Euribor que és el tipus d’interès de referència a Europa per a dipòsits interbancaris està en pujada lliure i ja passa al 5,43 %. Això representa que les hipoteques no paren de pujar.
Davant la greu crisi del totxo els bancs han tancat l’aixeta i si els bancs no deixen diners el pisos no es venen i menys als preus desorbitats que estaven. Si els pisos no es venen molts sectors se’n veuen greument afectats. Una cosa és clara: els bancs volen diners i no pisos de gent que no pot pagar la seva hipoteca.

Els bancs van tant apurats en recollir diners que ja hi ha ofertes on et donen els interessos en el moment que hi portes els diners. És a dir, et paguen els interessos per avançat. Increïble però cert.

La inflació no para de pujar i això vol dir que cada dia el cost de la vida és més car. Això es tradueix en que vas al mercat, compres tres pomes de Brasil, quatre mandarines de Veneçuela i cinc llimones de Perú i la tonteria et costa 6 euros i no en tens ni per fer una trista macedònia per sopar !!!

Què dir del petroli ? Doncs que com que és un bé escàs i el controlen quatre multimilionaris està al preu que ells volen i rondant els 150 $ el barril. I no dubteu que seguirà pujant i pujant. Això vol dir que poses 50 euros de gasoil al cotxe i no en tens ni per anar a buscar quatre bolets a la muntanya el cap de setmana.

La borsa no para de baixar i en aquests moments els aficionats val més que no hi prenguem joc perquè t’hi pots ben enganxar els dits.

I davant de tot aquest desastre ahir surt el Banc Europeu i diu que la solució és no apujar els salaris !!! Però quina cara que tenen !!! Si jo tingués el seu sou segurament que no em faria falta un augment de sou en tota la meva vida laboral !!!.

Jo crec que la solució és baixar del tren en que ens han fet pujar i fer-nos hippies !!! Plantar pomers, mandariners, llimoners i menjar-nos tranquil•lament la macedònia asseguts al mig del bosc mentre esperem l’hora d’anar munyir la vaca i recollir els ous frescos del dia.

Reflexionem senyors, reflexionem.

QUIN RIDÍCUL

2008-06-06T14:00:00.000+02:00

Crec sincerament que un bon govern és aquell que pren les decisions amb fermesa i de forma conseqüent.
En el tema de l’aigua jo diria que el govern català no ha actuat gens bé.

El mes de març havíem de fer el transvasament del riu Segre. El mes d’abril havíem de portar l’aigua amb vaixells de Marsella i Tarragona. I finalment el mes de maig havíem de fer un minitransvasament de l’Ebre però que no era un transvasament.

Companys això no s’aguanta per enlloc.

Els d’iniciativa van arribar acceptar el transvasament quan sempre s’hi havien oposat. Aquests denominats ecologistes per poder anar “xupant de la mamella” es vendrien per un plat d’arròs transgènic.
Els d’esquerre van donar suport al minitransvasament quan parlaven a Barcelona, però quan eren a les terres de l’Ebre deien que no li donaven suport. Com quedem senyors ? O si o no !!!! Espero que el nou executiu tingui les coses més clares.
Pel que fa als socialistes estan del tot governats des de Madrid.
Del PP (Partit Partido) val més no parlar-ne que prous problemes tenen.

Vaja que al final ens hem gastat una milionada amb vaixells que porten aigua per omplir quatre piscines i en uns contractes i adjudicacions que ja estan firmades i alguna penalització tindran per trencar-les.

I ara què farem ? Doncs el mateix de sempre !!! Esperar tres o quatre anys que els pantans tornin estar buits i llavors ja pensarem quina bestiesa farem !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

RUMOR

2008-05-25T21:23:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he estat per Borredà i ha plogut molt per la zona. Això farà que entri molta aigua al Pantà de la Baells. M’ha arribat el rumor que han obert comportes d'aquest pantà perquè si no hi hauria "massa" aigua i seria un problema per desenvolupar tranquilament el projecte del mini-transvasament. Si realment això és cert seria molt i molt greu companys. Si pel telenotícies ens diuen que el pantà està a un 40 % la gent creurà que és del tot necessari fer el problemàtic transvasament. Ara, si el pantà arriba a cotes del 60 % la gent començarà a dir que s’oblidin altre cop d’aquest moviment d’aigua que arruïnarà més d’una família de les terres de l’Ebre.

Jo no em vull creure aquest rumor perquè seria molt gros. Però ja sabem que últimament amb política tot s’hi val i quan hi ha aquest partit que diu que és ecologista encara més.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL MOIXERNÓ

2008-05-21T12:48:00.000+02:00

Ja podem donar per tancada la temporada de múrmules ("morchella esculenta").

Ara és època de moixernons ("Calocybe Gambosa"). També els podem anomenar bolets de St. Jordi degut a que comencen a sortir en les zones més baixes pels volts de St. Jordi.

Acostumen a créixer en sòls calcaris i en prats formant erols que es distingeixen amb facilitat pel creixement anormal de l’herba i per la seva coloració més fosca. La carn té una típica olor de farina fresca. L’aroma que desprèn és molt agradable i fort.

En l’antiguitat es pensava que era un bolet embruixat perquè creixia a sobre d’una herba més fosca de la normal. Això ha fet que circulin diverses llegendes sobre aquest bolet. Abans ningú se’ls menjava degut a les creences que era un bolet embruixat, en canvi ara, poca gent se’l menja degut a la gran quantitat de gent que els va a buscar. Els temps canvien companys.

Culinàriament parlant és un fong excel•lent i molt recomanable per fer amb una truita d’alls tendres. També és apreciat per fer bons guisats de carn, sobretot per fer el típic fricandó català. Segons alguns experts és el millor bolet culinàriament parlant però jo difereixo d'aquesta opinió.

Sobretot el podem trobar en zones altes ja que és on trobem més prats. Últimament hi ha zones on abans se’n feien molts i ara ja no en surten degut als abonaments que desgraciadament molts pagesos ja tiren als prats perquè produeixin més herba. Per tant podríem afirmar que el canvi climàtic també ha arribat en el món dels moixernons.

Aquesta temporada serà bona degut a les pluges que hem tingut últimament. Gràcies a les pluges fa goig de veure les coloracions que tenen els boscos. És un bon moment per fer excursions per la muntanya.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL PASSADÍS DE 90 MINUTS

2008-05-08T18:38:00.000+02:00

No sóc dels que pensa que el meu equip ho ha de guanyar tot cada any perquè els altres equips també juguen per guanyar. El que sí que penso és que no podem tornar a fer el ridícul que vam fer ahir. El que va passar ahir és del tot inadmissible i intolerable. Semblàvem els convidats de la gran festa del Bernabéu. No es pot sortir amb l’actitud que va sortir ahir l’equip. El passadís havia de durar 1 minut i en va durar 90. Si ets jugador del Barça ho has de donar tot en cada partit i en el duel contra l’etern rival has de morir al camp. Si alguns jugadors no poden o saben fer això no mereixen portar l’escut que porten al cor.

El Barça no és un equip d’onze futbolistes que xuten una pilota. El que digui això és que no té ni idea del que representa aquest club per molts aficionats. El Barça és un sentiment, una il•lusió, una passió que cada culé porta dins el cor durant els 365 dies de l’any i no durant una hora i mitja diària com passa amb molts dels jugador milionaris que actualment representen el club. Els Barça durant molt temps va representar la lluita contra el franquisme i la lluita a l’opressió que patíem del país veí. Avui en dia encara té part d’aquest significat.

Per tot això que acabo d’exposar l’aficionat culé no es mereix la humiliació que va patir ahir. De veritat que no ens ho mereixem.

Companys, permeteu que m’acabi de desfogar:

Rijkaard, merci per tot plegat. Ets tot un senyor, però ara necessitem un psicòleg. Vaarwel.

Ego’o, ets un bocasses. Au revoir.

Deco, ets un cagat per no voler anar a defensar el club que et paga al Santiago Bernabéu. Adeus.

Ronaldinho, a tu també gràcies per tot però la festa t’ha matat. Que et pagui els cubates un altre club. Adeus

Henry, tu et pots quedar però hauries de córrer una mica més. Au revoir.

Zambrotta, amb dos anys encara no has entès el sistema del Barça. Torna cap a Itàlia que fan les pizzes més bones. Arrivederci.

Apa, visca el Barça !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

VILADRAU-MATAGALLS

2008-05-04T20:16:00.000+02:00

Ahir vam fer una bonica excursió pel Parc Natural del Montseny. Vam anar des del bonic poble de Viladrau fins el Matagalls que és el segon cim més alt del Parc Natural per sota del Turó de l’Home.
En començar l’excursió ens trobem grans boscos de faigs i de castanyers centenaris. El massís del Montseny és especial ja que en la seva cara nord trobem grans extencions de faigs i castanyers i a la cara sud trobem espècies molt més seques com són les alzines o els boixos.
La nostra caminada va ser per la cara nord que és la part més humida i salvatge.
Us poso l’enllaç per si us voleu baixar el track o mirar el recorregut que vam seguir.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=128669

Es pot acabar la caminada amb un bon dinar al Molí de la Barita que està ben aprop de Viladrau.

Caminar i estar amb contacte amb la natura és salut.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL PURGATORI DE "CAN MIRALL"

2008-04-21T18:17:00.000+02:00

Per molts anar al gimnàs és com un purgatori. Per altres és una activitat d’oci.

En aquests estranys locals plens de miralls hi van dos tipus de persones: els que hi van per fer exercici físic i fer salut o els que hi van per estar dues hores davant del mirall admirant el seu cos cultivat i treballat durant anys. Aquests últims són fàcils de veure ja que sempre van amb una camiseta de tires.
Els primers veus que arriben atrafagats, que acaben de sortir de la feina, que han vingut depressa i corrents i que quan acaben de fer la classe tenen la mateixa pressa per marxar cap a casa.
Els segons veus que tenen una calma espantosa. Mai els veus arribar perquè sempre que tu arribes ja estan davant del mirall i quan tu marxes encara són al mateix lloc. Sembla que no coneixin el món laboral i passin les hores dins de “Can Mirall”.
I us heu preguntat mai perquè en un gimnàs hi ha tants miralls ? Doncs la resposta és ben simple. El mirall hi és per veure que encara et falta molt per tenir el cos del teu professor/a. És a dir que no pots deixar d’anar al gimnàs, has de seguir pagant mensualment. Per altra banda també hi és perquè els que adoren el seu cos puguin veure lo guapos que són. Els beneficis econòmics d’un gimnàs està en la gent que no hi va.

Apa doncs, ja ho sabeu, tots cap al gimnàs. Això sí companys, si és bo i elitista millor. Si heu de pagar una matrícula de dos cents euros vol dir que ja sou d’un cert “status” social i que per tant us guanyeu bé la vida. Ah, si després no hi aneu no passa res, el més important és que hi esteu apuntats i aneu pagant la quota religiosament.

Reflexionem senyors, reflexionem.

MORCHELLA ESCULENTA

2008-04-06T20:59:00.000+02:00

Després de la jornada laboral una de les coses més reconfortants per mi és agafar el cotxe, fer uns quants quilòmetres i endinsar-te en el món del silenci, de la natura i dels bolets. Tot l’estrés acumulat desapareix en qüestió de minuts. Tota l’ebullició de la ciutat es transforma en solitud i tranquil·litat. I quan veus la primera múrmula (morchella esculenta) és un esclat d’alegria. Feia dies que tenia controlada la zona i per fi aquesta setmana han fet la florida. I pel que vaig veure podria ser que per fi aquesta setmana tinguéssim plujes perquè la natura és més savia del que ens pensem. Els bolets són un indicador important i bastant fiable del temps proper.

Després un dels altres plaers que et dóna aquest bolet és la part culinària que té. Les posem al forn una estoneta i ja només fa falta un bon vinet per acabar una bona jornada boletaire. Apa, bon profit.

Però res d’això seria el mateix si no pogués compartir tots aquests moments amb la persona que tant estimo.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LA SOCIETAT ACTUAL

2008-04-03T15:22:00.001+02:00

Avui en parlava a casa amb el meus pares i estic d'acord amb ells que cada dia aquesta societat està pitjor.
Avançem en molts aspectes tècnics i tecnològics però retrocedim en aspectes humans.
Cada dia tothom es mou més per interessos i per diners.

Aquesta societat consumista i "del sempre més" ens està fent perdre els valors importants d'aquesta vida. Senyors, no podem perdre l'essència de tot ésser humà: ser feliç i fer feliços als altres.

El meu avi sempre deia que en aquest món hi som de passada, per la qual cosa el més important és fer el nostre camí sense fer gaire mal als altres.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LES MEVES ENTRANYES...

2008-03-26T18:22:00.000+01:00

Entra a les cases sense demanar permís.
Un dia o altre tothom la pateix.
Bé quan menys te l’esperes.
Ho envaeix tot per hores, per minuts, per segons
i fins i tot pot durar dies o anys.
El temps és l’únic remei conegut per curar-la.
Et desvetlla el son,
et desperta els somnis,
et tortura constantment,
i és realment esgotadora.

És la maleïda tristesa que s'ha apoderat de mi.

L'OR NEGRE

2008-03-19T18:04:00.000+01:00

Suposo que tots ho aneu veient i ho aneu patint. El petroli no para de pujar i estar en màxims històrics. L’or negre és un bé escàs i ja sabem que té data de caducitat, per tant companys no podem esperar res de bo de cara al futur. En aquest planeta els que tenen la paella pel mànec són quatre o cinc i els altres només som ninots que ballem al ritme que ells volen. Estic convençut que el preu del petroli seguirà pujant i pujant. En països com França o Portugal encara està molt més alt que aquí. Cada cop que ens aturem en una gasolinera és un drama.

La pujada contínua és un greu problema pel poble, però les carreteres estan més plenes que mai. O es canvien les polítiques enfront d’aquest tema o tindrem problemes greus ben aviat. El tema de les energies renovables està avançant a marxes forçades però crec que a nivell institucional li han de donar més ajuda. Al segle XXI i amb el nivell tecnològic que s’ha assolit no em crec que no hi hagi una alternativa possible als automòbils de gasolina. De veritat que no m’ho crec. El que sí em crec és que de moment el tema no interessa prou perquè tiri endavant.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL CATALÀ CAGAT

2008-03-11T16:39:00.000+01:00

Diumenge es va demostrar clarament que no existeix el català emprenyat si no que ha nascut el català cagat. La increïble pujada socialista a Catalunya així ho demostra. Molta gent va votar el socialistes per por del PP. No els va votar pel que estan fent ni pel que han fet si no que els va votar perquè els altres no puguin fer. Per tant, jo em pregunto de què van servir les grans tallades de llum, els problemes amb l’AVE, les interminables obres de RENFE,... Tothom es queixa i quan és l’hora de la veritat diem que ja ens està tot bé. Els catalans per desgràcia moltes vegades som així. Ara m’agradaria no sentir ningú criticar com va el nostre país perquè el dia que s’havia de dir que anava malament ja ha passat. Doncs ara companys, és hora de callar.

La cosa no deixa de ser curiosa però veiem clarament que si no fos pel País Basc i sobretot per Catalunya el PP governaria l’estat espanyol. O sigui que si en Rajoy vol guanyar les següents eleccions haurà de deixar de banda la seva “españa fuerte y unida” i proclamar la independència del País Basc i de Catalunya. Molt còmic tot plegat. El millor que pot fer en Rajoy és guardar la seva “niña” a dins l’armari, tancar-lo i llençar la clau al mar perquè mai més ningú la torni a trobar. Si li queda una mica de dignitat política el que ha de fer és dimitir.

Per altra banda es va veure clarament que tots els nacionalismes van a la baixa i a mi em sap greu perquè crec que amb aquest fet es constata que estem perdent identitat nacional.

Apa, bona sort que diuen alguns.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELECCIONS NEGRES

2008-03-04T16:08:00.000+01:00

Ahir vàm tenir l’últim gran debat televisat. En primer lloc diré que no estic d’acord amb els debats a dues bandes tal i com s’ha fet. Tal i com diu el meu amic Arnau sembla que això sigui republicans o demòcrates. És del tot anti-democràtic fer un debat d’aquesta manera. Perquè els partits minoritaris no poden expressar les seves idees ?

El debat d’ahir va ser igual que el de fa una setmana. Només desqualificacions a l’adversari i molt poques propostes innovadores i interessants. Simplement venien a dir: “vota’m a mi perquè l’altre és més dolent i mentider que jo”.

Jo companys no votaré perquè si us dic la veritat no sabria a qui votar. Pel meu entendre si un és dolent l’altre encara és pitjor. Si guanya “el celles” continuarem igual que ara, és a dir malament, i si guanya “el pepero” pels treballadors de peu serà pitjor que actualment i ja no vull pensar què passarà a Catalunya. Ahir quan va fer el discurs final i va tornar a parlar de “la niña” em va espantar, em va fer por perquè vaig pensar que veia “la niña de l’exorcista” ! Jo em pregunto amb qui pactarà el PP si ha sembrat la discordia a Catalunya, a Galicia i al País Vasc el llarg de quatre anys.
Però a mi el que m’importa és el meu país i m’agradaria poder votar algun partit que així pensés. Però en aquests moments ho veig complicat. Els convergents volen la poltrona de la manera que sigui, quan en Mas se’n va anar cap a Madrid ja li vaig fer la creu. Els verds prediquen fum. Els republicans han perdut el rumb.
Vist el panorama no aniré a votar.

Només tinc clara una cosa: guanyi qui guanyi diumenge jo el dilluns a les set del matí m’hauré de llevar per anar a guanyar-me el sou per poder pagar la hipoteca. I com jo, la majoria de mortals.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LA GENERACIÓ PERDUDA

2008-02-17T20:37:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he passat moltes hores amb ella i una vegada més m’ha tornat a sorprendre positivament. Des que vaig néixer que la conec i mai no em deixa indiferent.

La seva infància va ser molt dura i això la va marcar per sempre. Eren onze germans i dormien cap i culats perquè no tenien més espai. Ara si no tenim una habitació de vint metres quadrats i amb parquet ja no estem contents. Per rentar caminava mitja hora i llavors trencava el glaç, ara ens fa mandra posar el suavitzant i el sabó a la rentadora de marca. Quan tenia tretze anys es llevava a les quatre del matí per anar a la fàbrica a treballar després de caminar quaranta minuts sota un bosc fosc, ple de sorolls salvatges i fred. Ara, ens queixem perquè hem d’anar a la feina a les nou del matí. A la tarda i després de fer el jornal a la fàbrica començava la dura tasca d’una casa de pagès on hi havia tretze boques per alimentar que no sabien si podrien omplir l’estómac el dia següent. Ara si no mengem un menú degustació ja no estem contents.

Mai ha tingut un no per fer-me alguna cosa, mai. Si té dos enciams te’ls donarà tots dos i ella menjarà bledes tota la setmana perquè tu puguis menjar enciams. Primer pensa amb els altres i després amb ella. Això és la cosa més bonica que et poden regalar.
La seva força sembla no tenir fi. Mai l’he sentit queixar-se i sé que està cansada, a vegades destrossada. Ella és així, primer els altres i ella l’última.
Molta gent de la seva generació és així. Crec que l’espècie humana com altres espècies degeneren i quan penso amb ella sempre ho confirmo, ella reafirma la meva teoria. Abans eren pobres i això els donava uns valors que en l’actualitat estan en perill d’extinció. Si havien d’ajudar el veí ho feien perquè els hi venia de gust. Ara si el veí demana ajuda tanquem la porta i apugem el volum de l’ipod per no sentir-ho.
Ara anem amb cotxe i abans anaven amb carro, però companys això no vol dir progrés. Estem perdent l’esperit de la seva generació, aquell esperit en que primer són els altres i després ets tu.

I aquí s’acaba el meu petit homenatge, evidentment l’homenatge a la meva iaia.

Reflexionem senyors, reflexionem.

PREMI RAMON LLULL

2008-02-01T18:49:00.001+01:00

La vida mai deixa de sorprendre’ns. Aquest matí escoltant RAC 1 han anunciat el nom de la guanyadora del premi Ramon Llull 2008 i quan ho han dit m’he quedat de pedra. Ha guanyat Najat El Hachmi, una noia que va venir a Vic provinent del Marroc als 8 anys. El seu llibre és “L'últim patriarca” i tracta sobre un immigrant marroquí que passa de ser paleta a un petit constructor d'una capital de comarca, i que després d'haver-se separat de la seva família, demana el reagrupament familiar.

Res no m’hauria sorprès si no fós que aquesta noia va anar dos anys a la meva classe a l’Institut Jaume Callís de Vic. Era una noia repetidora de curs que tampoc destacava molt acadèmicament. Jo sempre m’havia imaginat el guanyador del Ramon Llull com una persona molt brillant. La Najat sobretot destacava en les classes d’ètica on no parava de parlar però mai m’hagués imaginat que aquella noia marroquina que va haver d’aguantar més d’un problema racista acabaria guanyant el Ramon Llull dotat en 90.000 €.

Felicitats Najat, me n’alegro per tu.

Reflexionem senyors, reflexionem.

L'AMOR

2008-01-28T18:46:00.000+01:00

Avui voldria parlar-vos del que jo anomeno “cicle gradual de l’amor”.

Hi ha uns comportaments típics que quasi tothom segueix durant la vida.

Quan comences una relació tot és nou, fantàstic, fascinant i sorpresiu. El principi ens agrada saber-ho tot de la nova persona que hem conegut, ens encanta saber tots els seus secrets, les seves virtuts i els seus defectes. Quan ja ho hem descobert tot aquesta il•lusió es va perdent i això ja no ho podrem recuperar mai més. És molt fàcil regalar una flor quan fa tres setmanes que coneixes una persona però és més difícil fer-ho quan fa tres anys que estàs amb ella.

Després d’aquesta primera fase passaríem a la vida amb parella. Això ens fa una il•lusió enorme i el primer mes l’anomenaria la “fase mussol”, és a dir, observem tot el que fa l’altre persona, observem tots els seus moviments. Aquí és on es veuen coses que no sabies, ni ha de bones i de no tant bones. És on realment coneixes l’altra persona perquè és molt fàcil quedar divendres i dissabte per sortir de festa i diumenge per anar al cine. El que et permet conèixer l’altra persona és la convivència diària.
Aquí és on comencen a sorgir els projectes comuns que tanta il•lusió fan. I el més important és intentar complir-los.

Ja sigui d’una manera o altra la qüestió és intentar sorprendre la persona que estimes cada dia. Perquè en una relació el més important són els petits detalls. L’amor és com tenir un hort, l’has de cuidar a diari, l’has d’abonar i pudar cada any perquè si no les males herbes no et deixaran obtenir els fruits desitjats. El que vas collir l’any passat no és garantia per aquest any perquè si no estàs atent la tempesta pot tirar per terra tota la feina feta. El passat no és garantia pel futur.
Ara podria seguir però si ho fes ja no podria parlar de la meva experiència perquè jo encara no l’he viscuda per tant us donaria una opinió que no és la meva. I em moro de ganes d’entrar en aquesta nova fase amb la persona que tant estimo i que tantes d’aquestes coses que he explicat m’ha ensenyat.

Ja ho sabeu doncs, el més important és que quan miris enrere vegis que has fet un bonic camí i que has complert el teu projecte de vida fent el bé i sense fer gaire mal a ningú.

Reflexionem senyors, reflexionem.

PROU DEMAGÒGIA

2008-01-23T16:02:00.000+01:00

Primer de tot em sap greu no haver escrit durant tants dies però temes laborals m’ho han impedit.

Un dels temes que està de moda és la idea que el castellà és discriminat a Catalunya.
Els del PP fa molt temps que prediquen el mateix discurs i ara que s’acosten les eleccions generals han intensificat les seves paraules.
Intenten fer veure a la gent que a Catalunya el castellà està discriminat. Ho fan a través d’anuncis de radio o a través del you tube, ho podeu comprovar amb el documental de telemadrid anomenat “ciudadanos de segunda”.
Jo companys ho trobo denigrant i patètic que intentin usurpar vots de qualsevol manera i sense escrúpols i sobretot dient mentides. Pels ciutadans que vivim a Catalunya és ben visible que no es discrimina a ningú per parlar amb castellà, jo diria que és tot el contrari, però jo entenc que un ciutadà d'Andalucia o de l'Espanya profunda es pugui arribar a creure aquest partit.
Per mi la solució és ben senzilla. Jo accepto la immigració del país que sigui, però amb adaptació. Aquest país és Catalunya i la llengua que s’ensenya i s’ha d’ensenyar és el català i a qui no li estigui bé que creui els Pirineus o el riu Ebre. Així de radical i així de clar. I si als polítics no els hi està bé ho tenen ben fàcil, hi ha una paraula que es diu independència que faria feliç a molta gent d’aquest petit país.

Reflexionem senyors, reflexionem.

FINS AQUÍ HEM ARRIBAT

2007-12-03T18:11:00.000+01:00

Dissabte el poble català es va manifestar i és que companys ja n’hi ha ben prou !!! Ha arribat el moment de dir prou.

La manifestació en nombre de persones va ser important. De totes maneres hi faltava més d’un partit polític. És ben normal que els impresentables del PP no hi fossin. A ells ja els hi va bé tot el que sigui bo per Espanya i dolent per Catalunya. Ja els hi va bé que cada català pagui 1500 € a l’any que tenen camí d’anada cap a Madrid i en el camí de tornada es perden per les Espanyes, sembla que tornin amb rodalies. Però el que jo no comparteixo és que el PSC no hi tingués representació. El PSC com així diuen les seves sigles és el Partit Socialista de Catalunya i per tant hauria d’escoltar el poble català. Seria bo que prengués nota de tot plegat i que estigués més a prop del poble català i més distant del PSOE.

La gent es va manifestar perquè se sent robada per l’estat espanyol. De totes maneres als pobles els roben el que es deixen robar. L’exemple més clar el tenim en el poble basc que el roben molt menys que a nosaltres. I si no diem prou ben aviat, cada dia serem una mica menys lliures i una mica més esclaus del poble espanyol. Si fos pels del PP l’idioma oficial d’ensenyament a les escoles catalanes ja seria el castellà i això sí que seria catastròfic i definitiu pel nostre petit país. A les escoles s’ensenya amb català perquè aquesta és la llengua que ens han ensenyat els nostres pares i a ells els hi van ensenyar els nostres avis i així durant moltes i moltes generacions. El fet de la llengua ens lliga als nostres avantpassats, és un vincle cap a les nostres anteriors generacions, en els temps actuals diríem que és un "link". I això ha de seguir essent així companys.

Els dia que perdem la llengua perdrem la identitat i sense ella deixarem d’existir com a poble.

Reflexionem senyors, reflexionem.

LES LLUMETES TEMPTADORES

2007-11-26T11:43:00.000+01:00

Just quan falta un mes per Nadal ja hem encès les llumetes de Nadal. Vosaltres ho trobeu normal ? Vosaltres creieu que ens hem d’empassar cada dia al telenotícies el famós canvi climàtic i per altre banda s’han d’encendre les llumetes un mes abans de festes ? Jo per molt que reflexioni no ho entenc companys !!! Visca la pol•lució lumínica !!!

Diversos estudis diuen que el fet de veure els carrers il•luminats (amb bombetes de baix consum, això sí) inciten a començar les compres desmesurades i sense cap control. Jo, el que proposo és que la paga doble sigui al novembre, així tots ens haurem reventat els quartos abans i la targeta Visa ja haurà tret fum no fós cas que se’ns ralli i no la puguem utilitzar durant les festes !!!

La única explicació que em passa pel cap és que ens hem convertit amb ovelles. Els pastors són els multimilionaris que controlen el planeta, els gossos són els polítics i les ovelles som la gent del carrer. Els pastors eduquen i escolleixen els gossos que més els interessa, és a dir, trien la raça del gos. I llavors els gossos fan anar les ovelles per on els pastors volen. I les ovelles què fan ? Doncs menjar companys, menjar !!! i si el menjar el posem enmig de llumetes sembla més bo !!!

I com diria l’amic Arnau això és la societat del sempre més. Si mengem moniatus volem castanyes. Quan tenim castanyes volem panallets. I quan tenim els panallets de cafè els volem de pinyons que són més bons !!! I al final, quan s’estira més el braç que la màniga no es pot aguantar i tornem a menjar castanyes !!! I jo dic, visca les castanyes !!! No ens enganyem companys, menjar panallets no significa ser més feliç.

Apa, visca el Nadal.

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL NEN REBEL DE SABADELL

2007-11-21T17:36:00.000+01:00

Oleguer Presas Renom nascut a Barcelona el 2 de febrer de 1980, és a dir 5 dies abans que jo.
Potser serà un fet generacional que coincidim en molts dels nostres pensaments. Aquesta setmana és notícia pel reportatge de l’Équipe i per negar-se a contestar una pregunta en castellà.

Ell no és el típic futbolista convencional. Quan li fan una entrevista sempre és interessant d’escoltar i sempre diu coses diferents de la resta de futbolistes. Ell surt dels tòpics futbolistics.

El 17 de novembre el diari esportiu l’Équipe li va fer un reportatge sensacional titulat “Défenseur militant”. Henry comenta que en tots els camps espanyols Oleguer és xiulat però que a ell “se’n fout”. Per altre banda Lilian Thuram comenta que si Oleguer no hagués estat futbolista hagués pogut ser “un leader important”.

El noi de Sabadell no deixa indiferent a ningú, o és un ídol per molts catalans defensors de la independència o és odiat per molts pobles d’Espanya degut a la defensa que fa del catalanisme i les declaracions que va fer sobre l’etarra De Juana.

No és normal que un futbolista a les rodes de premsa parli de política i de societat. La majoria de futbolistes provenen de la misèria i no tenen cap mena de formació ni estudis. I alguns d’ells, un cop estan coberts d’euros, semblen pollastres sense cap i les seves declaracions aborreixen un llargandaix. Oleguer és un tipus de futbolista en perill d’extinció. S’hi pot estar d’acord o no, però una cosa no se li pot negar, és diferent a la resta. I un fet ben significatiu és que va entrenar amb una furgoneta igual que la d’un fuster o la d’un electricista i no amb un ferrari com fan alguns.

Algun dia sabrem la veritat del perquè un dia de la seva vida va ser convocat per la selecció espanyola, “la roja”. Jo estic segur que va fer un pacte amb el “savio de Hortaleza” de no agressió, “tu no em convoques i jo no parlo més del compte”.

Si hi hagués més “Oli’s” a Catalunya potser algun dia podríem viure el somni de tenir una selecció catalana. Però amb gent com Puyol, Xavi, Tamudo, etc...no anem bé companys, no anem bé.

Estic amb tu “Oli”.

Reflexionem senyors, reflexionem.

UN REI SENSE PAPERS

2007-11-12T10:49:00.000+01:00

Suposo que en aquests moments ja tothom ha vist les lamentables imatges de la 17a cimera iberoamericana.

Crec que no hi ha guanyadors ni vençuts perquè cap dels tres protagonistes són del meu gust.

Darrera aquest personatge que és Hugo Chávez s’hi amaga un autèntic dictador. És cert que ha estat elegit 3 cops de manera “democràtica” però sota moltes sospites de corrupció. Quan els morts voten la democràcia perd part del seu encant i de la seva raó d’existir !!!.
Chávez no deixa de ser un pallasso, un tirà, un “charlatá” amb ganes de protagonisme per intentar desviar l’atenció dels problemes que té actualment al seu país. I després de la cimera ha aconseguit el seu objectiu. Sota Venezuela hi ha molt or negre i amb tants de dòlars es pot acontentar molta gent, i després d’això el teu camí queda lliure per fer i desfer com vulguis com estar fent aquest personatge.
També s’ha de veure l’autèntic desconeixement que té Chávez sobre Espanya quan va dir que l’encarregat de la política exterior era el rei Juan Carlos I. Patètic senyor Hugo !!!
De totes maneres la frase que va dir sobre Aznar no és cap mentida, però és cert que hi ha d’haver un respecte per les persones que ha votat democràticament un poble.

El problema de tot això és que personatges com Chávez cada dia són més freqüents al continent Sud-Americà. Podríem parlar de Fidel Castro (aquest no deu ser feixista), d’Ortega, d’Hugo Morales,...etc.

La defensa de ZP la vaig trobar bastant correcte però em venen al cap una sèrie de preguntes: perquè Espanya va vendre més de 200 avions militars a Venezuela ? Que es va queixar ZP en aquell moment ? Que no va agafar els diners provinents d’Hugo Chávez i de l’or negre ? S’ha de mirar amb qui es fan tractes.

Pel que fa al monarca no em va sorprendre gaire la seva actuació. Se suposa que el rei d’Espanya té sang blava i sota cap concepte es pot aixecar i marxar de la manera que ho va fer. Aquest senyor, per dir-ho d’una manera suau, té un bon sou (i vitalici) i com a conseqüència d’això ha d’aguantar les possibles crítiques que pugui tenir el país que representa. La única cosa que va saber fer és posar-se nerviós, bordar i fugir indignat pel que sentia. I és que ja se sap que quan no té papers per llegir l’home no té taules per defensar-se.

Aquest és el rei dels espanyols, i aquest va ser el dia que es va veure que el rei tenia sang vermella i no sang blava. També va ser el dia en que el rei passota es va convertir en el rei “león”. Voleu rei ? Doncs aquí el teniu !!!!

P.D. De les paraules del impresentable del “senyor” Rajoy no en vull fer cap comentari perquè si digués tot el que penso em tancarien el blog.

Reflexionem senyors, reflexionem.

BARRAQUES

2007-11-07T18:11:00.000+01:00

Primer de tot demanar disculpes perquè últimament la meva musa sembla que m’havia abandonat. Tots anem molt atabalats i és difícil trobar una estoneta per reflexionar i escriure.

En aquest article voldria fer una reflexió del fenomen que es produeix cada any per les Fires de Sant Narcís a Girona. He de dir que com a gironí adoptat que sóc les barraques es viuen d’una forma diferent però de totes maneres he tingut la sensació que jugava a fora de casa. Ja m’enteneu, jo tenia part de l’equip allà, que jugava amb mi, però el públic no era el meu, no era el de tota la vida. Perquè m’entengueu jugar a casa és jugar al Mercat de Música Viva de Vic on et sents com peix a l’aigua perquè fa molts anys que jugues el mateix torneig.

Analitzant aquestes Fires he de dir que hi ha una mica de tot: diversió pels nens i pels pares embobats amb les fires, paradetes de tot tipus i sobretot molta festa a barraques. Això de barraques no deixa de ser ben curiós. Es tracta d’uns quants “xiringuitos” envoltant una plaça i al fons un escenari on diuen que s’hi fa música. Cada barraca té el seu estil de gent, podríem fer l’afirmació que en cada barraca hi ha un estil de vida.

Per mi el millor de la festa és anar de barraca en barraca i beure garrafón perquè toca. El tema musical deixa molt de desitjar. L’únic bon concert acceptable pel meu gust musical va ser Obrint Pas. Pels gironins és un punt de trobada anual, on veus gent que potser fa molt de temps que no veies i això és una alegria.

També he de dir que a mesura que et vas fent gran i aprens a beure amb més mesura veus les barraques d’una forma diferent i cada vegada veus més adolescents i menys gent de la teva edat. Això fa por, però la realitat és que sense adonar-nos-en ens anem fent grandets. De totes maneres et mires un adolescent i apart de la forma de vestir veus reflexada la teva imatge de fa deu o onze anys quan començaves a descobrir el món de la nit i tenies vergonya d’anar a parlar amb les noies. Per cert companys, què se n’han fet dels maleïts jerseis que portaven totes les noies al cul i que ens privaven de bones vistes ? han desaparegut ? quina sort que tenen ara, jeje.

En fi, que he passat uns bons dies de festa, combinats amb família, bons amics i sobretot la meva piranya, perquè sense ella res seria el que és ni les barraques serien barraques.

Reflexionem senyors, reflexionem.

GRANDE JOSÉ LUIS

2007-10-18T12:12:00.000+02:00

Alguns de vosaltres suposo que vau poder presenciar el programa de televisió espanyola on sortia en Josep Lluís Carod Rovira.

La veritat és que en Josep Lluís, com tot polític que és, n’ha fet de bones i de dolentes, però una cosa no se li pot negar: els té molt ben posats !!!!

Hem de tenir en compte que estava en un programa que era com si estigués dins una gàbia i a fora hi haguessin molts lleons que el volien devorar. I no tan sols es va defensar dins la gàbia si no que fins i tot va obrir la porta per defensar-se com tot un senyor.

Trobo molt bé que no li agradi que li diguin “José Luis” perquè ell no es diu així !! No crec que costi tant fer un esforç per aprendre a dir Josep Lluís. I és igual si no saben dir la lletra “ll”, la qüestió és fer l’esforç d’intentar-ho. No s’ha de ser doctorat en filologia per saber dir un nom amb català. I és que els del país veí no aprenen a dir noms anglesos ? És que no saben dir Arnold Schwarzenegger ? Què és més difícil dir Josep Lluís o aquest nom impronunciable ? Voler és poder en aquesta vida.

Jo per temes laborals alguns cops m’han dit “Jorge”, i amb educació i ràpidament he contestat que el meu nom és Jordi. I és aquest perquè tinc un carnet de pres espanyol que així ho indica. Amic Jorge, no hi ha cap mal en dir-se així, però jo em dic Jordi.

Un altre tema és el de l’adaptació. Jo no entenc que persones que s’han guanyat la vida al nostre país durant quaranta anys encara no parlin el català. Això per mi és imperdonable, jo amb aquesta gent no els hi parlaré amb castellà perquè la falta de respecte és seva al no parlar-me amb català quan fa tants anys que són aquí. Jo no tinc cap problema a parlar amb castellà amb un nou vingut, però en altres casos no !!!

Penseu que si nosaltres no conservem i lluitem per la nostre llengua no ho farà pas ningú !!!
Qui vingui a Catalunya que aprengui el català que a més a més fan cursos gratuïts !!!
Jo vaig marxar un any a França i des del primer dia vaig haver d’espavilar-me per aprendre el francès.

Gràcies Josep Lluís per donar la cara per molts catalans que estem amb tu amb moltes de les teves idees que defenses amb tanta integritat, força i convicció.

Visca la terra.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELS BOLETS

2007-10-05T17:54:00.001+02:00

Molta gent mai entendrà el que és anar a buscar bolets. És una d’aquelles coses que s’hi ha de pujar de petit. Quan ets menut aprens les coses, quan ets gran desenvolupes les coses que has après quan eres petit.

Jo vaig començar anar a buscar bolets als cinc anys. Encara recordo sortir des de Borredà i anar cap a “La Faja” amb un cistellonet acompanyat per la meva iaia que era i és una excel•lent boletaire.

Després quan ja vaig ser més grandet recordo que ja hi anava amb la iaia, el Benet i l’oncle “ayano”, sense cap dubte un dels millors boletaires del berguedà. En aquests temps que devia tenir nou o deu anys recordo haver plorat perquè no podia portar el cistell de bolets degut al seu pes.

A casa, a Cal Sala, pràcticament hi ha bolets tot l’any. Comencen les múrgoles als mesos de març, abril. Sense cap dubte aquest és un dels bolets més bonics i difícils de trobar. Després venen els moixernons, encara recordo grans caminades per Castellà de N’Hug o per Cava (la Seu d’Urgell) buscant aquests bolets tant i tant aromàtics. Cap al mes de juliol ja venen els rossinyols, un bolet que necessita molta aigua i que degut al seu color és molt bonic de buscar. A més a més, és tot un plaer submergir-se a les humides vagues de fagedes en aquestes èpoques de tanta calor.
També recordo les grans caminades fetes pel pirineu buscant ceps, per mi el millor bolet culinàriament parlant i el més bonic de trobar degut a la seva robustesa.

Últimament el meu pare també m’ha ensenyat una zona on es poden trobar ous de reig, segons els experts el millor bolet del món. És molt curiós veure la seva evolució en el seu creixement.
Un cop l'has collit si el poses amb aigua continua creixent durant un dia, aquí ho podeu observar:

I després venen els bolets per excel•lència per la majora dels mortals, els rovellons. Recordo èpoques en que anava cada dia a buscar rovellons excepte el cap de setmana. Bonic bolet però últimament és una llàstima veure com queden els boscos després del “desembarc dels de Can Fanga”. He vist gent que sembla que vagi a la guerra enlloc d’anar a passar una bonica jornada a la natura.

Si una cosa odio és que la gent cridi al bosc, ja que és un espai de natura, de silenci, de pensament, de retrobament amb un mateix, en fi, un espai únic i que entre tots hem de preservar.

Hi ha molta gent que no entén que per anar a buscar bolets s’ha d’arribar al bosc quan comença a clarejar. És difícil d’explicar-ho, però la sensació que tens quan es fa clar, quan encara tot està humit, quan va sortint el sol, és inexplicable i tot plegat es mereix matinar una mica.

Qui estima els bolets estima la natura.

Reflexionem senyors, reflexionem.

ELS POLÍTICS QUE TENIM

2007-10-01T22:29:00.000+02:00

Ara s’acosta l’època en que tots aquests polítics que tenim s’omplen la boca de noves propostes i promeses electorals.

Quan falten sis mesos per les eleccions és quan el poble se sent una mica escoltat i algunes de les promeses polítiques es porten a terme.

Un dia surt el president espanyol i diu que donarà dos-cents euros als nous llogaters menors de trenta anys. La proposta no em sembla malament si no tot el contrari, però amb tres anys i mig de mandat no ha tingut temps de fer-ho abans ? Jo d’això en dic ser electoralista !!!!

I el pitjor és quan surt el barbes pepero. Perdoneu aquest nom però és que no puc amb la cúpula d’aquest partit polític. Representen l’espanya antiquada, llardosa, casposa i fatxenda !!! Un partit amb les seves tendències, i per contrarestar el que diu en Zapatero dels pisos de lloguer, ara surt i ens diu que faran pisos per cent seixanta mil euros !!!! Però a qui es pensa que enganyarà ? Per favor, no et pensis que el poble és tant ignorant !!!!

Per altre banda tenim el referèndum basc. Simplement es tracta d’una “consulta”. Si es fa, cosa que no crec que aconsegueixin, ni es dividirà espanya ni es trencarà “el estado de derecho” que tant estimen. I perquè diuen que no és constitucional ? Perdoneu la meva ignorància política però perquè tot el que proposem els catalans i els bascos és inconstitucional ? Que la constitució és una cosa que no es pot canviar ? Que són com els manaments ?

Apa companys, mentrestant estem impacients tot esperant les noves eleccions continuen pujant els preus de la llet i el pa !!!! i el conill baixa................doncs tots a menjar conill !!! Visca el conill !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

EL REI A GIRONA

2007-09-24T18:47:00.000+02:00

Sembla estrany que en ple segle XXI cremar una fotografia del rei causi tants i tants problemes.

Que consti que jo no estic a favor de cremar ni la foto del rei ni la foto del meu veí perquè a mi tots els radicalismes em semblen malament. Sota el meu punt de vista tant deplorable és cremar la foto del rei com fer demagògia com està fent la cadena Cope dia sí dia també.

Dit això, em sembla ridícul que es persegueixi la gent que ha fet aquesta bretolada, perquè estimats companys això no és més que una tonteria.

Aquest cap de setmana mig centenar de persones a cara descoberta han cremat altra vegada fotografies del monarca. Què farem ara ? Els agafarem a tots ? Feina tindrem amics mossos !!! Haurem d’augmentar una miqueta més el número de funcionaris que la mamella encara pot rajar més !!! Hi ha altres prioritats en aquest país abans que anar empaitant aquesta gent.

Si algú es posa a sota casa meva, és a dir, on van cremar la foto del Borbó, i crema la meva foto el detindran ? No ens enganyem companys, tots sabem la resposta. Que és més important el rei que jo ? Algú em sabria dir perquè serveix la monarquia actualment ? Vinga anar criant tots, que entre tots costa poc de mantenir-los !!! I com deia en Gabaldà: “perquè jo no puc ser rei ?”. Masses preguntes sense resposta !!!

Tots sabem com van aconseguir la corona els borbons........però el que no sabem és quan s’acabarà tota aquesta farça i aquesta lacra pel país !!!

Jo de rei no en tinc ni en vull tenir, només tinc una reina i no és grega ni es diu Sofía, és de la meva terra estimada i es diu lau !!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

UN CATALÀ EMPRENYAT

2007-09-18T18:24:00.000+02:00

Estic fart de viure en un país com aquest. En certs aspectes estic avergonyit de pertànyer al país que m’ha tocat pertànyer. Cada dia anem a pitjor. Som un país on les coses arriben tard, o simplement no arriben.

Si algú de vosaltres ha agafat la línea de renfe Barcelona-Vic coincidirà amb mi que és patètica i que jo la recordo igual que quan jo era un marrec i l’agafava amb la meva mare fa un munt d’anys.

Si algú agafa l’eix transversal cada dia com faig jo sabrà que és un caos. És una obra que fa relativament pocs anys que es va fer i no s’aguanta per enlloc. És indignant el tràfic de camions que hi ha i la perillositat que això comporta. I el que és pitjor és que cada dilluns obrim el telenotícies posant el nombre de morts que hi ha hagut en vies com aquesta. Però què espereu ? Quan les coses es fan mal fetes des de dalt els de baix n'hem de pagar les conseqüències. És provocatiu que la única via que travessa aquest país no estigui desdoblada i que si viatgem per el país veí veiem immenses autovies que no hi passa pràcticament ningú, i per descomptat gratuites. Ara s’ha aprovat el desdoblament de l’eix transversal i jo em pregunto qui aguantarà les cues diàries que es produirant a causa d’aquestes obres faraòniques ? Serà en Pujol o potser en Zapatero ? diria que no, serem els pobres treballadors !!!
I mentrestant en Zapatero ve al nostre país fa dos dies i encara té la barra de dir que tot funcionarà correctament en un futur pròxim. Heu vist la inversió en infraestructures fetes al voltant de Madrid ? És brutal la diferència.

Tecnològicament parlant també em fa mal viure en un país on les últimes tecnologies arriben quan ja són obres de museu en els països punters. Ara es comenta que l’Ipod arribarà al Regne Unit el 9 de novembre i a França el 29 de setembre i sabeu quan arribarà en aquest país ? Sembla ser que al 2008 si estem de sort. Diria que serà al mateix temps que arribarà a l’Àfrica. Ja ho diuen que Europa acaba a França....

Apa, ja he fet les queixes d’un català emprenyat, molt emprenyat !!

Reflexionem senyors, reflexionem.

L'ARMARI I EL FUTBOL

2007-08-14T17:31:00.000+02:00

Encara que us pugui sobtar un xic la frase podríem dir que un equip de futbol és com un armari de roba. I el més important en ambdós casos és l’equilibri. M’explicaré una mica: si tenim set camises blanques i només tenim uns pantalons hi haurà un dia, quan tinguem els pantalons bruts (lesionats), que haurem de jugar amb “gayumbus”. El Madrid té cinc mitjes-puntes (raül, guti, sneijder, baptista, de la red) i no té ni un extrem nat i en Bernd vol jugar amb extrems. Té l'armari mal construït.

El director tècnic d’un club és l’encarregat de tenir l’armari ben fet. La qüestió és tenir una mica de tot. Hem de tenir camises blanques (tampoc gaires), pantalons de mudar però també hem de tenir samarretes i calçotets per quan ens caguem a les calces cosa que passa més d’un cop al llarg de la temporada. No podem tenir set camises blanques perquè hi ha partits on necessitem samarretes. Les camises són per lluir-les, les samarretes són per treballar i desgraciadament no cada dia és diumenge.

A priori el Barça aquest any té un armari molt bo i molt ben estructurat, podríem afirmar que en Txiqui va ben vestit. En canvi a Can Bernabéu estan comprant a córrer cuita. El que en la moda serien les rebaixes en termes futbolístics és inversament proporcional. Quan s’acosta el dia de tancar les plantilles ningú es vol despendre dels bons jugadors perquè ja no hi ha temps de subtituir-los i en aquestes dates no es paguen els jugadors de rebaixes si no tot el contrari, es paguen autèntiques bestieses, preus totalment fora de mercat. I encara és pitjor quan fas el que ha fet el Madrid, és a dir fardar que tens la “visa” plena i que l’has de “rallar” abans del trenta d’agost. Llavors sí que “les botigues” s’afanyen a canviar les etiquetes de la roba, el que fa una setmana valia deu ara val trenta.
Com que la planificació del senyor Pinocho de la Concha Espina & Mijatovic ha estat nefasta doncs la cosa encara és més greu perquè ara han d'anar a comprar a botigues de renom com Versace o Dolce & Gabbana (Ajax, Chelsea) i en aquests llocs et claven !!!!
El que té mèrit és el que ha fet últimament el Sevilla, és a dir comprar en botigues de barri “roba” poc coneguda (Daniel Alves, Adriano, Renato, Baptista, ...) i vendre aquesta roba de segona mà a preus de Versace.

Per mi, el Barça té un armari molt millor que el del Madrid, però s'ha de vigilar que l'armari no es corqui com va passar l'any passat !!!!

Reflexionem senyors, reflexionem.

FINS SEMPRE PENYISTA

2007-08-09T12:05:00.001+02:00

Ens ha deixat el gran Nicolau Casaus , l'home del puro, el senyor del Barça. Ell mai deixava el puro. Entrava a l'avió i les noies li deien que apagués el puro, ell se les mirava, reia, i seguia fumant. Fins i tot diuen que va tenir una enganxada amb en Van Gaal per culpa del puro.

Va nèixer a l'Argentina i des del 1927 va ser soci del Barça.

És difícil definir una persona que ha fet tantes coses bones pel F.C.Barcelona. Moltes virtuts podríem destacar d'en Nicolau: home dialogant, amable, ambaixador del club, penyista i sobretot catalanista. Va ser empresonat després de la victòria franquista per ser “rojo y separatista”. En els 22 anys en que el “petit” va ser president en Nicolau va intentar donar un caire catalanista al club. Llavors va començar el seu gran repte: les penyes. Si avui el Barça té més de 1500 penyes arreu del món una part de culpa la té en Nicolau.

Gràcies per tot i descansi en pau SENYOR.